dimarts, 22 d’octubre del 2013
Descripcions d'espais
Durant el primer trimestre, l'alumnat de segon d'ESO ha fet exposicions orals descrivint un espai conegut. A continuació us mostrarem algunes de les descripcions passades al canal escrit. Totes elles tenen una introducció i una conclusió i informen sobre l'aparença física de l'espai (general i detalls), les sensacions personals i algunes vivències que són les que han provocat la tria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ara, us faré una descripció subjectiva d’un lloc realment important per a mi perquè és el lloc on hem passat la gran majoria de dies de l’any jugant.
ResponEliminaPrimer, es presenta com sempre: un lloc obscur qualsevol amb olor de resina, pols i ferro rovellat. L’ambient és humit.Les gotes de les goteres cauen lentament. Les muntanyes de llenya tenen la seva pròpia història: esperen impacientment l’hivern, que és quan ho buidem i després, a l’estiu, s’omple. Encara recordo quan portàvem, de petits, el fogot cap el gran fos de calor intens que ens salvava de les més fortes pluges i freds de galerna..
Després, si avancem una mica, veurem que l’escala és com un punt blanc en un mar negre perquè sembla que tots els objectes. És podria dir que és “la incorporació més nova”, i per tant, la que en millor estat es troba. En canvi, les baranes són tan rudimentàries que no es fan tant destacar. Encara avui recordo el dia que la van posar. Abans, estava fora i a sota tenien un galliner!
Seguidament, pujant al pis de dalt, veurem que és la zona més il•luminada està. És potser l’olor dolç de pols i detergent el primer que ens entra pels sentits. El sostre gris amarg d’uralita és poc hermètic, i el fred cala els ossos d’una manera exagerada, i a les nits la humitat puja. Menys mal que tenim a la nostra simpàtica amiga làmpada, que, sembla que no, però la llum fa molt. Era com si haguéssim viscut allà molt de temps, de les estones que passàvem jugant...
En definitiva, només dir-vos que és un lloc molt especial per a mi i que m’agradaria tornar al passat.
Ara, us faré una descripció sobre el pati de casa de la meva avia. He escollit aquest lloc perquè em porta molts records de la meva infància.
ResponEliminaPer començar, us diré que es un pati molt ample i allargat, i sobretot amb moltes plantes i arbres per el voltant, fins i tot podríem dir que esta tan ple de plantes que sembla una selva. El seu terra es de cement, d’un color gris però tacat per la sorra de les plantes.
A continuació entrant per la porta, les flors blanques que podrem veure a simple vista ens demanaran a crits que anem a olorar-les de lo boniques que son. Si seguim tot recte podrem veure el llimoner gegant que esta just al centre del pati, aquest llimoner em porta molts records, ja que de petita sempre collia llimones d’allà amb les meves cosines i m’ho passava molt bé. També una de les coses que més m’agraden d’aquest pati es que just a la dreta del llimoner hi ha una caseta on estan els gossos de la meva avia i ami personalment sempre m’han agradat aquest gossos ja que son molt tranquils i son d’un color marró dolç com les castanyes. Si seguim tot recte des de la caseta dels gossos podrem veure una carpa i una taula, que es on molts caps de setmana ens reunim tota la família per fer dinars o sopars familiars i on també hem celebrat aniversaris dels meus cosins.
Després, us vull dir que la cosa que mes em destaca d’aquest pati es que de petita ajudava a la meva avia a regar totes les plantes. A la meva avia sempre li ha agradat molt tot això de l’agricultura, ja que des de petita ha estat molt acostumada a treballar-hi.
Per acabar, espero que us hagi agradat la meva descripció tant com a mi m’agrada el pati de la meva avia.
Sembla estructura d'itinerari
EliminaHola, em dic Cristina i ara us descriuré un centre comercial que m'encanta. L'he escollit perquè no és com els altres, és especial.
ResponEliminaPer començar, dir-vos que aquest centre comercial s'anomena "Serrallo" i el situem a la província de Granada.
Sempre que hi vaig surto marevellada.
A l'exterior del centre trobem 2 llacs il·luminats per llums de colors i amb un aigua cristal·lina.
A l'esquerra hi ha una piscina privada.
I a la dreta hi ha un restaurant de luxe amb espelmes de colors suaus sobre les taules.
Tot això envoltat per unes palmeres que sempre estan xiulant a causa del l'aire, que es mou amunt i avall.
A l'interior tenim moltes botigues de totes les marques possibles.
A més a més hi ha un parc infantil gratuït per els més petits, és perfecte perquè pots deixar-los jugant allà i mentrestant vas a fer les teves compres tranquil·lament. Anar allà i no comprar-se res, és impossible, jo sempre surto carregada de bosses.
En conclusió, espero que us hagi agradat la meva descripció i que tingueu ganes d'anar-hi.
Alerta amb paràgrafs tan curts.
EliminaAra us faré una descripció d’un lloc on sempre em fa il•lusió anar-hi, l’esplai de la Roca.
ResponEliminaAbans d’entrar us descriuré una mica el seu físic des de fora. És un edifici bastant alt però no gaire ample. Té una porta de color verd allimonat que es pot deduir que l’han pintat ells perquè està una mica mal pintada. Les finestres són quadrades, el seu marc és de fusta i està pintat de rosa. Per fora es pot observar que té dos pisos i pel tipus de paret que té es pot veure que és un local una mica vell.
Just abans d’entrar es pot veure un cartell blau amb lletres grogues on posa “Cris, vas ser, ets i seràs l’ànima de l’esplai t’estimem”, a vegades em fa una mica de pena entrar-hi perquè una monitora nostre que es diu Cris va morir en una explosió de gas a Cardedeu, però ara no parlem d’això. Si obrim la porta veiem unes escales que demanen amb molta fe que no les trepitgeu perquè estan molts brutes. A mida que anem pujant les escales podem veure que les parets estan pintades de la bassa dels ànecs, sembla que ho hagi pintat Picaso perquè està molt ben pintat.
Quan arribem a dalt de tot de les escales hi ha una altra porta de fusta molt mal feta perquè el pany és un forat amb una corda. Passat aquesta porta podem veure un espai gegant tot blanc, però el blanc no és el que ressalta més sinó els colors vius de les pintures, les ceres, els guixos, els papers de colors i moltes coses més. Si anem tot recte podem trobar unes aixetes i a l’esquerra uns lavabos una mica bruts.
Bé ara tornem enrere i anem a la dreta, on hi ha unes cadires, unes taules i una pissarra. Tot això està envoltat d’armaris que estan plens que material com ara: pintura, cubells, cintes i moltes més coses per l’estil. Si continuem recte veiem una finestra i un mapa de color coure que representa que en unes colònies(crec que era en 2010)s’havia de buscar un tresor.
Si girem a la dreta veiem unes altres escales que porten a la part de dalt. El pis de dalt sembla la típica escena de terror d’una casa abandonada. Tot i que hagi un dia brillant, quan entres sembla que es faci de nit de cop, perquè tot és d’un color molt fosc i brut, a mi sincerament no m’agrada gaire anar-hi.
Per finalitzar la meva descripció us diré que cada cop som més a aquest esplai i que és molt divertit anar-hi i us recomano molt que us i apunteu perquè us ho passareu genial, gràcies per llegir aquesta descripció i espero que us hagi agradat.
Sembla estructura d'itinerari.
EliminaSóc en Nil i avui us faré una descripció sobre un lloc on hi vaig cada estiu: Cadaqués. Està situat al Alt Empordà, prop de Roses. Concretament, descriuré una platja del poble on anàvem cada dia a gaudir; el Llane Gros.
ResponEliminaPer començar, puc dir que és una platja igual que totes les altres del poble; enlloc de sorra, pedres, dures com l’acer; a la meva família no li agrada gens, però a mi em fan una espècie massatge. A la dreta es pot veure una altra platja, més petita que aquesta, però que te una passarel•la per saltar a l’aigua. També es pot veure un hotel amb el mateix nom que la platja. A l’esquerra, es pot observar una casa amb un portal que sempre el tenen obert i pots veure gran quantitat d’objectes de platja. En aquesta mateixa direcció, es poden veure unes roques on sempre escalava i pescava crancs. Si observes al davant, pots veure un petita Illa on acostumo a anar-hi i on s’arriba fàcilment, però no acostuma a haver-hi molta gent. En aquesta petita illa la brisa t’acarona la cara i pots veure una vista dolça de tot el poble.
Quan t’estires amb la tovallola en aquesta magnífica platja, sents com les aigües et parlen sobre temps lliure i vacances. L’ambient d’aquest lloc és relaxant ja que no està al centre del poble i pots gaudir de tranquil•litat. S’escolten les gavines com criden i les onades suaus d’un dia d’estiu.
Sempre veig com la meva mare evita un àvia que no para de parlar, cada vegada que la miro està xerrant amb la del costat o està deu metres més lluny parlant amb una altra persona. Sempre recordaré un dia en que els meu cosins i jo, vam caçar cinc meduses en un dia, mai havia vist tantes!
Per acabar, només puc dir que és un lloc magnífic per passar una setmana de vacances i que pots gaudir d’uns dies esplèndids d’estiu.
Alerta: on (hi) vaig cada estiu,
ResponEliminal'Alt Empordà,
a gaudir: el Llane Gros,
totes les altres del poble: en lloc de sorra, pedres,
li agraden gens,
un portal que sempre tenen obert
Si s'observa al davant, es pot
repetició del mot "acostumo"
és al centre del poble
es pot gaudir
un dia en què
els meus cosins i jo vam anar
s'hi pot gaudir
Hola, sóc l'Arnau i ara us faré una descripció sobre un lloc que anem cada setmana santa amb uns amics i és una casa rural situada entre Llinars i Dosrius però dins del Parc Natural del Corredor
ResponEliminaEn primer lloc puc dir que la casa és gran i vella envoltada en un espai verd i preciós com mai n'hagis vist en el món, on els arbres escolten els cants dels ocells i s'està tranquil i relaxat. És un espai impressionant encara que ens passem la majoria de l'estona dins de l'habitació jugant a la play.
Al costat de la casa hi ha un petit cobert on es guarda llenya. La casa té dues plantes. A continuació us descriure la planta d'avall. A la dreta de l'entrada s'observa una cuina petita amb una antic forn en desús, un menjador més gran que un palau amb una llar de foc per no passar fred i és on utilitzem la llenya. Llavors si anem cap amunt per les escales, a part de veure una vista dolça del Corredor, és veu tot un seguit d’habitacions per dormir. L'habitació en la que dormíem era la del fons que hi ha unes vuit lliteres, un televisor i un sofà i és l'habitació en la que més temps tancats passem.
En conclusió, és una casa antiga, gran i bonica envoltada d’un espai màgic ple de naturalesa i espero que després d'aquesta descripció vulgueu anar a visitar-la.
Jo us faré una presentació sobre l’estany tort, a la Vall Fosca. Hi vaig anar quan tenia 10 anys i em va agradar molt.
ResponEliminaPer començar, us diré que té una forma bastant peculiar, enlloc de semblar un estany sembla un riu ja que és allargat i prim. És d’aigua gairebé cristal•lina i si poden veure els peixos buscant el pa que els hi ha tirat els turistes.
Si dones una volta pel llac es pot observar que a la seva esquerra hi ha un carril de tren. És de l’època on es van fer els túnels que connecten els diferents llacs i el feien servir els obrers per desplaçar-se pels diferents llacs de la zona. El carril té un color rovellat i resa perquè l’hi passin una mà de pintura.
L’estany està situat a bastanta i està acompanyat per una boira que mai s’acaba i fa una olor d’humitat que et persegueix fins que al migdia per fi surt el sol.
Per acabar us diré que és un recorregut molt senzill i que arribes al final en mitja hora. Jo el vaig fer amb deu anys i amb molta facilitat. Espero que us hagi agradat.
DESCRIPCIÓ D’ESPAIS: LA MEVA HABITACIÓ
ResponEliminaJo descriuré la meva habitació de la casa de Sabadell. Primer de tot, cal que sapigueu que els meus pares estén divorciats. La major part de la setmana la passo amb la meva mare però cada dos caps de setmana vaig amb el meu pare, que viu en un pis de Sabadell. La meva habitació és el segon pis complet, no gaire més gran que el primer.
En primer lloc explicaré l’aspecte general de l’espai. L’habitació és rectangular, amb parets i sostre de guix i un terra de fusta. Tota l’estància està pintada d’un color carbassa pàl•lid, dolç i suau, excepte el sostre, que és blanc, i la fusta del terra, que és d’un blanc clar.
A continuació explicaré la situació dels objectes a la meva habitació. Només entrar, ens trobem amb un gran armari just davant nostre, que encara que és un moble molt important de la casa perquè és a on hi guardem tota la roba, passa una mica desapercebut per el color clar de la seva fusta, que es camufla amb la resta de l’habitació. A mà dreta hi trobem un altre moble molt importat que també passa bastant desapercebut, ja que està just darrere de la porta d’entrada. Es tracta d’una estanteria amb diverses prestatgeries, a on hi guardem llibres infantils, novel•les antigues i tota mena de joguines apilades sense cap mena d’ordre. Tornant al punt de partida, l’entrada, ara girem a mà esquerra i hi trobem la llitera a la qual jo hi dormo a dalt. Quan ens vam instal•lar al pis, jo i el meu germà vam tenir una bona baralla per veure qui dormiria en el punt més alt i estratègic de l’habitació. D’aquesta baralla jo vaig sortir-ne victoriós sense gaire visió del futur, ja que ara, cada cop que m’hi enfilo, el pobre i vell moble es queixa i m’implora que el deixi en pau per una nit. A l’altra banda de l’habitació hi ha el lavabo, que no és gaire especial. Té una pica, una dutxa i potser si que caldria destacar-hi la rentadora i l’assecadora. De tornada a l’habitació, si ens fixem en la paret dreta des de l’entrada, veurem que no té cap imperfecció en la pintura, és tota d’un sol color i no té pòsters ni quadres. Ara bé, si que cal destacar la filera de joguines antigues, noves, grans, petites, de tots els materials i de tots els colors que ressegueix la paret de punta a punta de l’estància. La resta de joguines estan apilades sota el llit del meu germà, a on ell va considerar que seria més segur guardar-les. A la paret oposada, hi trobem una enorme finestra corredissa, amb un pòster d’una pantera negra que sembla del mateix mal humor durant tot l’any. Aquesta finestra condueix a la terrassa, que descriuré més endavant. Pel que fa al centre de l’habitació, doncs bé, no hi ha res a destacar. De fet no hi acostuma a haver-hi res en el centre de les habitacions però com que aquesta és colossal, la sensació de buit és més gran. Però aquest espai no sempre ha estat així. Quan érem petits jo i el meu germà muntàvem tota mena de jocs com complicats circuits de “Hot wheels” o enormes fortaleses de “Play Mòbil”. Seguidament explicaré la terrassa. La terrassa, a part de les boniques vistes de la ciutat,...no té res. Mentre que les terrasses dels veïns semblen enormes jardins de palaus o cars restaurants de luxe amb tants armaris, taules, cadires, plantes, catifes, escultures i tota mena d’objectes, la nostre pobre i trista terrassa no té res més que una escombra abandonada de la mà de déu, tant quieta, que sembla dissecada.
En fi, fins aquí la meva descripció i espero que hagi servit per fer-vos una imatge mental de com és la meva habitació de Sabadell.
Us faré una descripció sobre la casa d’estiueig dels meus avis. M’he la conec molt bé perquè des de que vaig néixer no he parat d’anar cada estiu. Per començar us diré que està situada en un poble de Castelló, bastant petit, que es diu Alcocebre.
ResponEliminaLa casa només té una planta i no es que sigui massa gran però és molt dolça i rústica. Al voltant hi ha molta vegetació ja que el meu avi hi té un hort. Al jardí, a l’esquerra hi tenim un forn per fer pa o rostits i a la dreta una magnifica piscina amb l’aigua cristal•lina. Quan entres en el menjador, al fons hi ha una immensa xemeneia que els teus ulls senten l’escalfor del foc. També, en el centre hi ha una taula allargada de fusta natural. Hi ha tres habitacions i la que m’agrada més és la del mig perquè a part que és la mes gran, té l’armari més ample i més profund i així em puc emportar més roba. A més a més és un privilegi veure com el sol es pon sense haver de sortir al carrer. Les altres dues són petites com formigues i blanques com la neu. A la cuina sempre hi fa molt bona olor ja que la meva avia és una cheff professional. A la nevera els aliments es queixen d’estar tant apretats i per això tenim dues neveres grises i extenses. Sempre que hi vaig torno amb les mans plenes de fruites, verdures i pa artesanal.
En conclusió, espero que us hagi agradat la meva descripció i us hagin entrat ganes de saber-ne més sobre aquesta casa perquè és una caixa plena de sorpreses.
Avui us descriure casa de la meva àvia, un lloc molt especial per a mi.
ResponEliminaPrimerament, podria dir que és una casa bastant gran amb tres plantes, el garatge on normalment fem el sopar de reis, la primera planta que és on es troba la cuina el menjador i una petita habitació on dormia la meva besàvia; al menjador sempre és on fem la majoria de sopars i dinars familiars. I a la planta de a dalt estan totes les habitacions on he dormit moltíssimes vegades.
Tot seguit, just quan entres per la porta del carrer, a la dreta hi trobem un mirall que sempre em demana a crits que em miri en ell i a l’esquerre la porta del garatge que és marró com la xocolata.
El pati és molt gran, ja que la majoria de cops estem tots els meus cosins allà, des de el més petit fins al més gran.
El que més em sorprèn de casa de la meva àvia es que no hi ha cap racó buit, tots estan plens o bé de figures i postals o de fotos de la família, la foto més intimidant és una que hi ha a dalt d’una paret que t’observa fixament.
Quan entro en aquella casa tot el que em venen al cap són bons records, segurament si em preguntessin algun diria un que sempre se’m quedarà gravat a la ment, quan el meu tiet m’agafava el meu gos de peluix i me l’amagava.
Finalment, espero que us hagi agradat la meva descripció i gràcies per haver-me escoltat.
Hola sóc la Lola i avui us descriuré casa de la meva àvia.
ResponEliminaPer començar, és una casa gran, amb planta baixa i primer pis, que té exterior i interior. A l'entrada principal, hi trobem una petita sala on hi ha un piano antic, a la dreta de l'entrada una tauleta on hi fan el passebre i durant l'any si posen diferents figuretes, al davant hi ha un armarion hi guarden la roba, sabates i altres coses, al costat hi ha una sella de muntar de doma vaquera, un bagúl, al costat dret del bagul hi ha la porta que va al passadís principal, amb les parets blanques com la neu, a l'esquerra del passadís, hi ha unes escales que van a la planta superior, a l'esquerra de les escales hi trobes l'habitació dels meus avis i el bany, a la dreta una petita habitació amb una llitera i més a la dreta un estudi amb un piano elèctric, un petit sofà, un ordinador i una televisió petita. si tornes a baixar, ens tornem a trobar en el pasadís principal, al final d'aquest passadís hi ha el menjador principal, on hi ha una taula rodona, unes butaques verdes, i una televisió bastant vella. tot seguit hi ha la cuina, que no és molt gran, a l'esquerra de la nevera hi ha la porta que va al pati. es un pati colossal. si seguim el caminet del pati arribem a tres escaletes petites com tres fromiguetes, prop d'elles hi ha el lavabo amb molts miralls, i si segueixes recte arribes al celler, té les parets de color i tacte amarg. És el lloc que més m'agrada. allà es on s'hi fan tots els dinars i sopars. allà també s'hi obren els regals de nadal o d'un aniversasari, hi ha un sofà, una taula molt gran i una pica enorme. si sortim del celler per la porta del darrere arribem a el pati de gespa, es un pati on hi ha dos tombones, que quan m'hi estiro, la sensació que tinc es de relax, també hi ha un galliner amb gallines pesades com dur una vaca a coll, i un pi que xiula amb el vent que va i be.
Aquesta ha estat la emva descripció, espero que us hagi agradat i que si algun dia hi haneu, s'us quedi un bon sabor de boca.
Ara, os descriure un poble molt petit situat a Extremadura, anomenat Cordovilla de Lacara. Es un poble molt petit però amb molt encant. M’agrada molt per que vaig cada dos anys des de que tenia 3 mesos. La meva sensació quant hi vaig es de tranquil•litat.
ResponEliminaPrimerament os explicaré una plaça que esta al centre del poble. Es molt petita però divertida. Es molt decorada i colorada. A l’esquerra esta l’església que es molt col•loquial i familiar on hi ha milers d’escultures. Cada diumenge va quasi tot el poble a missa.
També hi ha un pantà enorme i profund. Blau com el cel, net i ple de flors de colors suaus, que sempre que hi vaig em demana a crits que em banyi. Quant hi vaig em sento lliure. A l’esquerra estan fent un càmping per passar els caps de setmana al pantà i a la dreta hi ha un bar, restaurant per que et prenguis alguna cosa mentre et banyis.
A dalt del poble hi ha una ermita molt petita i molt antiga. Si entres hi ha els dos sants del poble que un dia els treuen i li donen un passeig per el poble. Quant entres sembla que estiguis en una presó.
En conclusió, es un poble maquíssim que sempre que hi vaig m’ho passo d’allò mes bé. I espero que os hagin entrat ganes de visitar-ho.
Hola sóc la Berta i us descriure el parc de Francesc Marcia de Malgrat.
ResponEliminaPer començar us diré que és un lloc bastant familiar, on pots preparar un pícnic amb tota la família, està dividit en dues grans zones, el primer espai és on hi han els objectes i menjars molt grans, és la part que em va fascinar més, per això en la meva descripció només parlo d'aquesta part, està situada a l'entrada i la segona és on hi ha els tobogans, gronxadors...
Quan entres per la porta a la dreta et trobes un bolet gran com un gegant i a l'esquerra una sabata amb un llibre molt gran a dalt que si t'hi acostes sembla que ets xiuxiuegi petites històries. Una mica més al davant et trobes un petit pon que al altre costat pots observa que hi ha un turó amb diferents menjars. A la dreta del turó hi ha un tros de pastís, una mica més al fons hi ha una casa de xocolata que sembla treta de un conte i al costat de la casa hi ha uns llapis molt grans de colors càlids. a l'esquerra hi observem una magdalena, un donut, unes gomes molt grans, maquinetes i uns bloc de joguines per els infants.
En conclusió hem vaig quedar amb un molt bon sabor de boca, amb una sensació molt bona perquè els meus germans i els meus cosins s'ho van passar molt bé i m'agradaria dir-vos que us recomano que hi aneu perquè us ho passareu molt bé.
Us descriuré la meva habitació, perquè és el lloc on passo més temps de la casa.
ResponEliminaPer començar us diré que la meva habitació és petita i que les parets són de color lila apagat.
Quan entres a la meva habitació a la dreta veus dues estanteries. A la primera hi ha els meus joiers, alguns llibres i una copa que vaig guanyar quan feia pàdel.
Seguidament us explicaré on està situat el meu llit però abans us diré que a l’esquerre de la meva habitació hi ha els meus armaris que són de color marró viu tot i que no és veu el color perquè estan empaperats de pòsters dels meus ídols.
El meu llit és a la dreta de la habitació i a les nits s’ha sent acompanyat ja que dormo amb ell.
Al costat del meu llit hi ha la tauleta de nit. La tauleta de nit és de color marró excepte el segon calaix que és de color verd pistatxo, que a mi personalment no m’agrada. A sobre de la tauleta hi ha una marc de fotos amb tres fotos meves de quan era petita.
Ara us explicaré que a dalt de la tauleta hi ha una finestra gran on puc mirar les meravelloses vistes dels camps de Can Colet.
Finalment us vull dir que espero que no sous hagi fet tan llarg com un dia sense pa i que us hagi agradat la meva descripció.
Hola, sóc en Joan Conejos i a continuació us descriuré una plaça de Florència.
ResponEliminaPrimerament, us diré que em sembla que està cap al centre de Florència. La plaça està a continuació d’un carreró en el qual es pot sentir la olor dels forns de pa amb els ulls. El terra de la plaça està fet amb unes totxanes que quan algú les trepitja, canten amb alegria, tot fent un soroll tranquil•litzador. Al centre de la plaça hi ha una figura de marbre blanc com els núvols, d’un home amb un llibre a la mà. A la mà esquerra i a la mà esquerra, respectivament, hi han uns bancs de pedra que semblen bastant antics. Seguidament, us explicaré la meva vivència. Vaig trobar una àvia que donava llaminadures als nens que passaven per la plaça. Aquella àvia bona com el pa va resultar ser filla d’un català, encara que no el sabia parlar.
Espero que us hagi agradat, i que algun dia hi aneu.
Hola hem dic Eli i a continuació us descriure El Poble Espanyol, esta a Barcelona, i allà trobaràs en 49.000 m2 117 edificis tradicionals de cada província espanyola.
ResponEliminaPer començar us descriure la plaça principal del Poble Espanyol. És una plaça colossal, i molt bonica, esta situada al centre del poble, i esta envoltada per arcs per els que pots accedir-hi a ella. En la part esquerra de la plaça podràs trobar unes escales enormes i quan les puges pots divisar algunes de les cases tradicionals, des de allà dalt les veuràs tant petites com formigues.
Vaig anar al Poble Espanyol a quart de primària amb el col•legi i l’any passat, amb els meus pares, tot seguit també us diria que la sensació que vaig tenir al arribar-hi va ser com si retrocedís en el temps, ja que moltes d’aquelles cases tradicionals de Còrdova, per exemple, les havia vist en pel•lícules antigues.
Una de les coses que més hem van agradar va ser que vaig poder fer un taller de vidre, que va resultar ser una vivència molt interesant i divertida. Els vidres van tremolar al veure’ns arribar.
Per acabar us he de dir que os recomano anar al Poble Espanyol perquè, encara que sembli avorrit, es molt divertit i molt dolç. Gracies per haver-me escoltat.
DESCRIPCIÓ CATÀLA LA VALL DE NÚRIA
ResponEliminaÚs faré una descripció sobre la Vall de Núria que pertany al municipi de Queralbs al Ripollès, el que destaca més és la quantitat de vegetació que hi ha, no és pot pujar amb cotxe només caminant, amb bicicleta o cremallera que per cert si et dius Núria o Gil no pagues el cremallera. En primer lloc ús diré que quan arribes el primer que pots observar és la tranquil•litat, la pau i el plaer de veure un lloc tan meravellós, en el primer que et fixes és el magnífic llac que hi ha on és pot anar amb barca quan és estiu, el llac és d’un color verd amarg amb moltíssims bancs de peixos. En segon lloc si mires més a la dreta podrem veure el estable dels cavalls, és un estable vell i bastant gran on hi ha tot el manteniment dels cavalls i ases. Els cavalls és poden muntar i veus com supliquen que no pugi cap nen més ja que estan cansats de fer sempre el mateix recorregut i que els nens no els deixin menjar.
Jo una de les vivències que vaig tenir era que quan anava a 5e tenia moltes ganes de pujar en un cavall gros i anar sola per el voltant de ho vaig aconseguir i quan vaig ser a dalt vaig començar a veure que el cavall és movia molt, per espantar les mosques, de seguida que vaig poder vaig baixar de la por que tenia i li vaig dir als meus pares que ja no volia muntar més a cavall però al final em vaig arrepentir i vaig superar la por. En tercer lloc al costat de l’estable podem observar el hotel, el santuari, les botiguetes i l’estació que estan enganxats uns als altres i tenen la mateixa estructura i els mateixos colors. Les parets són d’un color marró bru amb finestres que donen al llac, les teulades són de color negre i especials per quan fa molt fred i quan neva. D’aquestes 4 coses la que més hem crida l’atenció és el santuari ja que és molt gran i hi ha dintre moltíssima historia i detalls, quan entres podem observar que a la dreta hi ha un conjunt d’espelmes molt grosses de la gent que demana desitjos i les posa. En quart lloc al costat de l’estació hi ha un telecabina que et porta al alberg del pic del àliga que esta situat dalt de la muntanya , no té gents de luxe però és on millor m’ho passo, respecte el físic per fora la teulada és de color negra i acaba en punxa perquè la neu no s’hi quedi enganxada i les parets són forrades amb pedra perquè no hi passi la humitat. Per dintre esta ple de mobles de fusta amb unes finestres grans, on pots veure unes vistes tan precioses com un quadre pintat per Picasso. Per acabar ús diré que la Vall de Núria esta envoltada de moltes muntanyes importants que és coneixen amb el nom de “l’ olla”, i espero que la meva descripció us hagin agafat moltes ganes d’anar-hi.
Us faré una descripció de Dinan ( una ciutat de la Bretanya Francesa). L’he triat perquè va ser un de tots els pobles que més em va agradar.
ResponEliminaPrincipalment aquesta ciutat està dividida entre dos: la part del port i la part de la ciutat.
Per començar us descriure la part del port. El port està situat en el riu, té milers de vaixells aparcats i l’aigua del riu s’espera pacientment a que passin vaixells. A les vores del riu hi ha cafeteries i restaurants estan plens de bat a bat. Però pel carrer casi no hi ha ningú i s’hi respira tranquil•litat.
Seguidament us parlaré de la part de la ciutat que és molt diferent a el port. Primerament, la diferència és la gent que hi ha voltant pels carrers. Aquesta part és medieval perquè algunes cases tenen unes fustes de colors vermellosos o verdosos a les façanes.
Una altre cosa que em va cridar l’atenció va ser la basílica de que té un estil romànic bizantí i és colossal.
Per acabar vull dir-vos que aquest lloc és molt bonic i és un bon lloc on passar les vacances.
Hola, bon dia avui us faré una petita descripció sobre la casa d’estiu dels meus avis. He triat aquest lloc perquè vaig cada estiu i me’n recordo quan era petit que jugava amb les meves cosines al pica paret i la sensació que me’n vaig endur va ser agradable.
ResponEliminaPer començar ús descriure com és la casa per fora .La casa en general és gran, de color groc com la mel .A simple vista podem veure una porta gegant de color marronosa amb una pany petit i si ens apropem es veuen petites formigues pujant per ella.
Quan ens situem davant de la porta de l’entrada a la dreta tenim una palmera gran com una catedral que per la nit xiula a causa del vent i a l’esquerra tenim unes vistes precioses amb cabres corrents amunt i avall i al darrera tenim una casa on cada dia surten unes petites formigues anomenades cosins a saludar.
A dintre la casa tenim una cuina que en lloc de semblar-se a una cuina s’assembla a la meva habitació. També tenim un menjador amb una televisió espatllada que sempre que el meu avi vol veure el futbol no pot i és fica de mal humor a més a més i han uns sofàs esgarrapats i fets pols pels gossos, i finalment les habitacions que me’n recordo que la meva germana em va apagar la llum em va tancar la porta i vaig tindre que esperar mitja hora a que la obris.
Aquesta ha estat la meva descripció i espero que us hagi agradat.
DESCRIPCIÓ D'UN ESPAI
ResponEliminaLa descripció que us faré a continuació tracte de la cuina de me àvia, ja que la conec tan com m'agrada estar-hi menjant a l'hora de dinar. Altra raó per la qual m'agrada és que al entrar-hi sempre s'olora una olor a brou acabat de fer ben deliciosa.
Per començar, m'agradaria dir-vos que és una cuina bastant gran, espaiosa i certament acollidora. Al centre, hi té una taula ben gran, on hi podem fer grans menjars familiars. A la dreta, en canvi, hi tenim els llars dels éssers inerts de la cuina, els coberts i els plats, és clar.
A l'esquerra, no trobem res més que l'essencial porta per poder-hi entrar on sempre que hi he anat m'he trobat el gos del meu tiet esperant-m'he per tirar-se a sobre meu. No sé com s'ho fa, però sempre que obro la porta, encara que ho faci molt silenciosament, em descobreix i se'm tira a sobre.
Realment, com que me àvia no treballa, i menys ara que està jubilada, té molt temps per endreçar els calaixos dels coberts, és a dir, els pobres habitants segurament es queixen adolorits de tan canvi a la cuina. Sel's canvia de lloc quasi cada mes. Passades dues setmanes estaven al costat de la nevera, ahir, per exemple, on hi guarda els coberts és ven al fons, on està al moble sobre el televisor, o la "TV" Segons el meu avi.
Per acabar, només dir-vos que la cuina de la casa dels meus avis sempre hi ha soroll, m'explico. Sempre hi trobes o bé un cosí, o bé un altre familiar qualsevol. No us hi heu trobat mai a casa dels vostres avis o familiars? A aquesta casa el silenci, és pràcticament l'or. N'és tan difícil aconseguir-lo, que si s'hagués de posar un preu és el que seria.
Amb això acaba la descripció d'un espai, realment si voleu provar el deliciós menjar de me avia, doncs, mala sort, dubto que pugueu provar-ho ja que és molt estricte a l'hora de fer el menjar, és molt metòdica, ho fa amb ordre, ràpid i exactament com ella vol. És molt exacte a l'hora de fer les coses.
LA RIERA DE MERLÈS
ResponEliminaUs presento la meva descripció sobre la Riera de Merlès. L’objectiu principal, és fer-vos venir moltes ganes d’anar-hi i de passar una bona estona. Aquesta riera té el seu naixement als Rasos del Tubau, acaba al riu Llobregat i té uns 47km de llargada. Hi ha una creença popular que diu que antigament, les bruixes feien les seves reunions als gorgs del riu però és totalment mentida. El tram que jo us descriuré és similar a una platja.
Per més que us en parli, recomano que hi aneu. Al arribar veurem que és una zona rocosa circular i a tot el seu voltant hi ha arbres i arbustos color oliva i punxeguts, al fons, tenim una cascada gegant que donen pas a zones profundes on l’aigua és transparent i fresca. Per a accedir al petit pàrquing i al caminet que ens porta fins a la riera, hi ha un pont de pedra que suporta el pes dels vehicles.
També us he de dir, que si hi aneu en un dia tranquil veureu que pot arribar a convertir-se en un lloc màgic, insonor i on el corrent de l’aigua sona suau com un xiulet. Contràriament, si hi aneu un dia festiu o en dies calorosos, no seran quatre gats els que hi haurà per allà.
En últim lloc, quan jo hi vaig amb la meva família i els amics, sempre ens quedem a menjar banyar-nos.
En general, val molt la pena anar-hi i us asseguro que us ho passareu d’allò més bé. No us amagaré l’ou, nosaltres hi anem perquè hi ha salts des de 2 i 5m d’alçada a zones profundes i fem concursos. Espero que us hagi agradat i que un dia d’aquests hi aneu.
Jo faré una descripció de casa la meva avia ja que és on hi van viure els avis dels meus avis i per tant és molt antiga.
ResponEliminaPer començar a l’ entrada hi ha una porta d' alumini i la paret està pintada de un color groc amarg. A l’ entrar s’ olora una olor falsa a casa recent construïda, ja que fa poc van construir una paret al mig del menjador. Just al entrar trobem un passadís que deu fer poc més d’un metre d’ample amb el terra de rajoles blanques que et demanen a crits que les embrutis i més endavant trobem a l’esquerra del passadís unes escales que van cap a dalt. Al començar a pujar les escales veus la paret de color groc apagat i una barana de fusta vella enganxada a la paret, al arribar a dalt de tot veus un passadís ple de habitacions.
Per acabar volia descriure una mica el pati de la casa ja que esta ple de sorpreses antigues. És un pati molt llarg i no gaire ample que esta més o menys dividit en 3 parts. Una part és la que esta més renovada on hi ha un lloc on s'hi guardaven els cavalls antigament i un altre on s’hi guardaven els porcs, la 2na part del pati fa olor a ferro amarg perquè és on hi han moltes gàbies rovellades en el terra on s’hi guardaven les gallines. També hi ha un altre lloc on s'hi guardaven els conills. La ultima part del pati per mi es la més interessant ja que hi ha un petit cotxe de fa 60 anys, que està rovellat però on encara pots obrir la porta del cotxe i veure els seients de cuir gastats.
LA MEVA HABITACIÓ
ResponEliminaAra, com us podeu imaginar seguidament us faré una descripció. L’ espai que he triat per descriure es la meva habitació ja que passo moltes hores al dia allà.
Per començar, diré que es un espai molt petit i estret, gairebé dona claustrofòbia. El que més ressalta de l’ habitació es que tot, absolutament tot, tot i tot es rosa, fins i tot sembla que quan entres a l’ habitació aquest color tan viu i alegre es quedi impregnat a la pell. L’ única excepció, es la cadira de l’ escriptori, que esta al fons de l’ habitació, és l’ única que no es de color rosa.
Seguidament us descriuré una mica com son els mobles que hi ha. Dons hi ha un moble que la meitat cap a baix es el llit que es pot doblegar i la meitat cap a dalt es l’armari, que es molt gran i esta format per dos portes corredisses. A la dreta d’ aquest moble hi ha un altre armari prim i llarg per penjar les coses. Al final de l’habitació està l’escriptori i un moble per posar els llibres.
A continuació, parlaré de les vivències. En primer lloc, diré que quan entro em sento còmoda i feliç, perquè sembla que es l’únic lloc de tota la casa on puc estar realment tranquil•la i sense estrès. Ja que el meu germà sap que si entra a la meva habitació em solc enfadar bastant.
També cal dir que encara que només fa un parell d’anys que estic en aquesta habitació he passat moltes vivències i tinc molts records, per exemple, un d’ells va ser quan la Marta Silva es va venir a casa meva a dormir. Estava estirada al llit, i com que abans no vam baixar el llit del tot be, es va començar a doblegar cap a dintre i la pobre quasi es queda allà tancada.
Finalment, parlaré de en quines condicions es troba aquest espai. Dons encara que sembli normal en els adolescents, la meva habitació sempre està desordenadíssima, és més, sembla que les parets demanin a crits una mica d’ordre. Fins arribar al punt en que sense exagerar, sóc capaç de dir fins i tot que si algun de vosaltres entreu a la meva habitació us quedareu molt sorpresos perquè realment es un caos.
Per acabar, només dir-vos que moltes gràcies per haver-me escoltat i que espero que us hagi agradat la meva descripció i us podeu fer una mica la idea de com es realment.
CIUTADELLA I LES SEVES CALES
ResponEliminaAra us faré una descripció de la ciutat de Ciutadella, la segona ciutat més important de la illa de Menorca.
En primer lloc us explicaré com són les cales del municipi de Ciutadella: són unes cales petites, paradisíaques i verges, aquestes tenen l’aigua turquesa i, de tant en tan, podem veure alguna carícia rosa entre els arbres dels bonics ocells que volten per allà. Però ja que és una illa i hi toca molt el vent, el mar no pot parar de cridar durant unes quantes hores quan fa vent i plou.
Tot seguit us descriuré la ciutat; en general és molt gran, així que ho descriuré tot des de el punt de vista de la plaça de l’ajuntament. A la dreta, podeu veure el ajuntament, a l’esquerra un obelisc d’uns deu metres d’alçada, i per acabar, al davant el port.
Seguidament veurem el port, que està ple de vaixells, iots i velers tan grans com elefants, a l’escala que hi ha del port cap al casc antic podem veure, si es de nit, les botigues “hippies” on venen coses molt interessants.
A continuació, davant del port podem veure la Catedral de Menorca, que és d’un estil gòtic i està construïda sobre una antiga mesquita.
Per anar acabant us diré que he descrit aquest lloc perquè hi he anat dues vegades i la primera, com era petit com un cigró encara només em puc en recordar per imatges i fotografies, però la segona, com ha sigut aquest estiu, l’he pogut apreciar molt més i he passat unes molt bones vacances.
Per finalitzar espero que hagi provocat alguna mínima gana d’anar-hi a Menorca i a la seva segona capital anomenada Ciutadella
DESCRIPCIÓ DE LA PLAÇA SAN MARCOS
ResponEliminaHola, bon dia, sóc la Judith i avui us descriuré la plaça San Marcos, en Venècia, Itàlia. L’he triat, perquè és el lloc que m’ha agradat més on he anat en les vacances d’aquest estiu i crec que és bastant interesant.
Per començar, us diré que es una de les places més enormes que he estat mai amb uns edificis més alts i grans que gratacels que em demanaven a crits que els visites, encara que no hi vaig poder entrar, ja que hi havia unes cues més llargues que un dia sense pa. Al entrar a la plaça, a ma dreta, podrem veure una fila de bars on podreu prendre alguna cosa per passar l’estona observant el paisatge i escoltant musics que toquen unes melodies molt relaxants.
Seguidament, en un dels laterals hi ha un conjunt de botigues de roba elegant, encara que una mica cares. A més a més, al mig de la plaça hi ha la Torre dell’Orologio amb un rellotge gegant al mig. També al seu costat hi trobem la Basílica de San Marcos, una catedral immensa decorada amb figures antigues religioses.
A continuació, us explicaré que una de les coses que vaig fer i de lo que m’ho vaig passar millor, va ser pujar amb els meus pares en una Gòndola que xiuxiuejava al passar pels canals que hi ha per Venècia. Va ser una experiència única i inoblidable, que sempre ho recordaré.
Finalment, espero que si algun cop aneu a Itàlia, aneu a Venècia a la plaça San Marcos, que encara que al començament penseu que sigui avorrit al final és una cosa molt divertida i que et quedaràs amb un bon sabor de boca.
Gràcies per la vostra atenció.
El Médano
ResponElimina-Ola sóc l’Ivan hi ara us presentaré una descripció sobre una de les platges més grans de Tenerife, El Médano.
-En primer lloc, la platja és la més coneguda de Tenerife perquè és la més colossal i amplia.
-A més a més, la sorra és calenta com el foc i es fina com la farina.
-Quan ta dintres al mar, i vas nadant , trobem un banc de sorra on et pots estar de peu i no et cobreix.
-Quan mires cap avall sota el mar, trobem uns peixos que la majoria són de color gris i negre.
-Al fons del mar hi han vaixells que cada dia van a pescar peixos.
-A la dreta del mar, hi han uns hotels on et pots allotjar els dies que vulguis.
-I a l'esquerra, hi han dos fileres de palmeres, que pel mig hi a un camí on arribes al port de Tenerife.
-En conclusió, espero que us hagi agradat la presentació i que hi aneu, perquè es un lloc molt bonic.