Encetem les redaccions d'ESO de quart amb un gènere textual molt complex: el comentari de text d'un poema que els alumnes han triat de dues antologies d'autors catalans dels segles XX i XXI, una de les quals amb poetes de la comarca del Vallès Oriental
A continuació apareixen els comentaris dels poemes triats, amb l'estructura tripartida: introducció, desenvolupament i conclusió. En el desenvolupament consten els següents continguts: tema, estructura, recursos retòrics, rima i mètrica.
El poema “Endavant!” de Joana Raspall està organitzat en 3 estrofes de 6 versos i tracta sobre la llibertat i l’anhel de supervivència d’una manera lírica.
ResponEliminaPel que fa a la rima s’observa que el primer i últim vers de cada estrofa rimen entre ells amb rima consonant, que el segon i el cinquè vers de cada estrofa rimen entre ells amb rima consonant i que el tercer i el quart són versos lliures.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 8 síl·labes excepte el quart de cada estrofa que mesura 4 síl·labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 7) i sinalefes (vers número 8) que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte el contingut, en la primera estrofa, s’hi explica que t’has d’avançar, que si tens les coses clares les has de fer, un cop les hagis fet no te les poden treure, amb una comparació “un cop ja l’hagis respirat (l’aire) és carn com tu” dient que si una cosa l’has feta no té la poden treure. També utilitza un paral·lelisme sintàctic que es repetirà al primer i últim vers de cada estrofa. En aquesta estrofa diu “Respira fort que l’aire és teu” dient que facis les coses, que t’avancis ja que “i l’aire i tot et poden prendre”.
A la següent estrofa et diu que quan donis el pas, quan facis alguna cosa, tindràs impediments que els hauràs de superar. També diu que mai tens un camí establers, pots decidir el que vols, tens varies opcions. Amb la metàfora “la terra té per a tothom camins oberts” es refereix a que al llarg de la vida pots elegir moltes coses però sempre has de triar la que tu vols. També hi ha un recurs retòric “fuig de qui vulgui entrebancar-te” que representa que ningú et pot impedir fer el que vols.
En l’últim paràgraf parla sobre la llibertat d’expressió. Amb la prosopopeia “si creus la teva realitat llança-la al vent” es veu que quan pensis una cosa l’has de dir o sinó, com la metàfora indica “i que s’arbori com la flama”, es deixarà en l’oblit.
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric, que transmet l’anhel de supervivència i la llibertat que va haver de patir l’autora (sobretot en l’època franquista) d’una manera lírica.
El poema “Corrandes d’exili”, de Pere Quart, està organitzat en set estrofes i tracta el tema de l’esperança, la pena, els somnis i la gran enyorança i amor per la seva terra d’una manera molt pessimista i trista.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que és consonant i està molt ben definida.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren set síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 4 o 27) i sinalefes (vers número 15 o 23), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els primers quatre versos, se’ns situa al lloc i moment precisos en què es travessa la frontera i es marxa de Catalunya. Joan Oliver ens explica aquesta difícil situació mitjançant els seus sentiments de gran pena amb el recurs retòric de la comparació que serveix per comparar la lluna plena amb la pena que sent al exiliar-se.
A la següent estrofa també situada al moment de la fugida explica qui l’acompanya i mostra el seu amor per la terra explicant-nos què fa abans de creuar la frontera (abans de passar la ratlla): la besa i l’acarona. Ens ho explica amb el recurs retòric de la comparació que serveix per comparar la pell bruna i el aire greu de la persona que l’acompanya en aquest viatge amb una mare de Déu que han trobat a la muntanya (Verge de Montserrat).
A la tercera estrofa ens parla des d’un passat llunyà, on mostra l’estimació que té per Catalunya, així com descriu el que va perdre al deixar-la el dia de la seva marxa. Ho fa mitjançant les metàfora següent: “A Catalunya deixí […] mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida” Dient que a Catalunya va deixar mitja vida i l’altra meitat va anar amb ell durant l’exili.
A les dos últimes estrofes explica el gran sentiment d’enyorança i el record cap a la seva terra, el Vallès, on té l’esperança de tornar-hi. Finalment continua descrivint el record d’aquell paisatge que ja ha perdut amb el paral•lelisme sin-tàctic: Una esperança desfeta, una recança infinita. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent molt mal i que molta gent s’hagi d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis: I una pàtria tan petita que la somio completa.
En conclusió, és un poema molt emotiu i que transmet tristesa, enyorança i esperança d’una manera molt interessant. .
El poema “Dóna’m la mà”, de Joan Salvat-Papasseit, està organitzat en 4
ResponEliminaEstrofes de versos decasíl·labs i tracta el tema de l’amor d’una manera metafòrica utilitzant vocabulari marítim.
Pel que fa a la rima, s’observa que combina rima masculina i femenina. Té rima consonant entre el segon i quart vers de cada estrofa. Només rimen els versos parells, els senars queden lliures.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 16) i sinalefes (vers número 7),que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1,2,3 i 4, s’hi explica l’amor que l’individu sent per una altre persona (que es troba en el pensament del narrador) amb el recurs retòric de la metàfora (“tindrem la mida de totes les coses, només en dir-nos que ens seguim amant”) que serveix per representar el seu desig profund d’estar amb aquella persona i d’estimar-la.
A la següent estrofa es parla del paisatge i del que els envolta. Ho expressa amb el recurs retòric una personificació en el vers 5 (“les barques llunyanes i les de la costa, prendran un aire fidel i discret) que serveix per crear un ambient amorós i tranquil.
En la tercera estrofa l’autor expressa les seves ganes de protegir-la i cuidar-la i ho expressa amb una mena de comparació entre ell i les palmeres que serveix per expressar el seu desig de protecció i amor ja que els dos protegeixen. Hi trobem una anàfora (i les palmeres ens donaran ombra, i les gavines sota el sol que lluu).
La quarta estrofa és la mateixa que la primera ja que és una tornada que es repeteix per donar-li èmfasis al seu contingut.
En conclusió, és un poema de sentiments molt profunds, que no es fa pesat de llegir i que transmet el desig d’amor que sent l’autor per la seva estimada d’una manera molt romàntica, tot relacionant l’amor amb algunes paraules del vocabulari marítim ja que durant la seva infància va viure durant una temporada al mar. Crec que se’l dedica a la seva estimada Carme.
El poema “El burgès” de Joan Oliver, conegut com Pere Quart, està organitzat en vuit estrofes sis de les quals tenen sis versos i dos en tenen dos. Tracta el tema de la vida d’un burgès durant un dia d’una manera molt irònica.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que totes les estrofes tenen la mateixa estructura, que és la següent: a,a,b,c,c,b menys la tornada que els dos versos rimen entre ells. En el poema hi ha rima assonant i consonant i versos masculins i femenins.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 6 síl•labes excepte el quart vers i les dues tornades que tenen 7 síl•labes. Són de destacar algunes sinalefes (vers número 4), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte el contingut, del primer vers fins al sisè comença parlant del que fa un burgés pel matí amb alguns verbs com llevar-se, banyar-se i perfumar-se. Més concretament, explica el que fa des de que es lleva fins que va a treballar, en aquest cas treballa de conseller a Barcelona. En el sisè vers, hi ha el mot “fot” que és un vulgarisme que ve del verb “fer”, recurs retòric que fa que el poema sigui més col•loquial. L’expressió “corre a firmar una estona” pel context es pot donar a entendre que va a treballar.
La segona estrofa tracta del migdia del burgès, on va a un bar a dinar. En el segon vers, trobem una frase feta “caure en basca” que es refereix a un desmai. En el quart vers, hi ha una exageració amb la paraula “senyorassos” que es refereix a que els homes del bar són persones més aviat grosses. En el cinquè vers, hi ha una petita enumeració “tibats, lluents i grassos” que descriu com són aquests senyorassos.
La tercera estrofa explica el que fa un cop està ja a taula. Amb la metàfora “li cantarà el menú” vol dir que li dirà amb un to elevat i de confiança.
Després de la tercera estrofa trobem dos versos, anomenats tornada, que es repeteixen dues vegades en el poema, ja que resumeix la vida del burgès amb una enumeració “menjar, jeure i no fer res”.
En la quarta estrofa, parla del burgès un cop ha acabat de dinar que ho explica mitjançant l’expressió “s’enfonsa en el sofà” que equival a que dorm la migdiada.
En la següent estrofa, narra la seva tarda on explica que va a un sastre per emprovar-se i comprar roba feta a la seva mida. Apareix una metàfora “l’amplada de l’infern” que significa que és bastant ample i li costa que li entrin les peces de roba.
La penúltima estrofa, tracta del vespre, on diu que va a la barberia per posar-se elegant ja que per la nit va al restaurant on estarà la Lolita. I per acabar el poema, per segona vegada la tornada torna a aparèixer resumint la vida del burgès.
En conclusió, és un poema senzill, simple i entenedor però transmet, amb humor, una idea sobre la vida dels burgesos que, bàsicament, era no fer res durant tot el dia.
El poema “Ciríl·lic”, d’Albert Forns, està organitzat en 3 estrofes i tracta de la gran pena que és viure, i ho descriu com a un seguit de decepcions d’una manera molt negativa i pesimista.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que cap dels versos rima i que per tant tots són lliures.
Relacionat amb la mètrica, tampoc hi ha cap estructura fixa: tots els versos són d’art major excepte el primer, que és de 5 sílabes, i la resta tenen la majoria 17 sílabes, menys el quart, el cinquè i el sisè i el setè, que tenen 20, 19, 21 i 18 sílabes respectivament.
Són de destacar algunes elisions (vers número 2) i sinalefes (vers número 1), entre altres, que donen més riquesa al poema.
Respecte al contingut, la primera estrofa resumeix el poema en general i fa la funció de títol, introduïnt al lector en el tema de la obra, ja que Ciríl·lic, el títol original, no té res a veure amb el contingut del poema.
A la següent estrofa s’enumeren un seguit de situacions decepcionants i tres d’elles són introduïdes pel paral·lelisme “Viure és”, mentre que a les altres tres es sobreenten. Amb aquesta repetició s’aconsegueix reforçar el sentit de la decepció com una continuïtat, com una rutina, tal i com diu l’últim vers de l’estrofa. A tots els versos de l’estrofa hi ha un encavalcament, excepte a l’últim, que resumeix la idea de l’estrofa. Aquest recurs ratòric li dona un aire més narratiu al poema i fa la lectura en veu alta més dinàmica.
En els tres últimes versos, parla de que totes les esperances i il·lusions estàn relacionades amb l’endemà, que quan un lluita ho fa per aconseguir un futur millor que mai arriba, i l’estrofa conclueix amb la mort, la decepció final, ja que és llavors quan un veu que la seva vida ha estat una gran decepció.
En conclusió, és un poema molt ben construït, tot i la seva estructura irregular contemporània, i que transmet la pena de la decepció i el dolor de moltes decepcions juntes d’una manera molt directa i propera, ja que el fet de parlar impersonalment (Viure és...) aconsegueix que el lector es pugui arribar a sentir més identificat amb el poema.
El poema "Autoretrat als seixanta-set anys" de Miquel Martí i Pol, no està organitzat en estrofes i el tema tracta de la seva aparença física i la mentalitat a l’edat de 67 anys.
ResponEliminaPel que fa a la rima, veiem que la majoria dels versos són lliures però cal destacar el vers número 2, 6 i 16 que son els únics que rimen entre ells i ho fan de manera assonant.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major, tots els versos estan compostos per 10 síl•labes per tant podem dir que tots son versos decasíl•labs.
Són de destacar algunes elisions com ara (encorbat, que està en el vers número 1) i sinalefes com ara (i ara, que està en el vers 12). També trobem diversos versos femenins i masculins al llarg del poema.
Respecte al contingut, des del primer vers al vers 7 que es una introducció al poema i ho fa fent-nos una descripció de la seva aparença física a l’edat de 67 anys, amb tota aquesta descripció l’autor ens vol exposar la seva decrepitud amb el pas dels anys.
Els recursos retòrics que podem trobar en aquesta part es una gran enumeració de parts del seu cos que s’han vist afectades per l’edat i també fa servir personificacions com per exemple la veu fa vacances.
Del vers 8 al vers 10 i en aquesta part podem trobar com l’autor ens vol transmetre que manté la mateixa vivesa en ment encara que el seu cos hagi envellit i això ens ho explica amb la descripció que fa dels ulls que diu que li subministren detalls a l’imaginari i desprès també trobem una metàfora que per referir-se al seu cervell ell fa servir la paraula imaginari.
Del vers 11 fins al final del poema que vindria a ser una conclusió on l’autor ens parlar d’un amor passat que recorda amb enyorança ja que l’estimava molt i sap que no serà possible retrobar-se amb ella i això ens ho relata en els versos 12 i 13.
A partir del vers 13 podem veure que l’autor s’enfronta a la realitat i comença a pensar en el que esta patint que es que esta en els seus últims anys de vida i en ho fa saber amb la metàfora de m’enfonyo pou que vol dir que reflexiona sobre la seva situació que està vivint que es que la seva mort s’apropa i accepta que es el seu destí i ens ho explica amb la personificació que fa de la mort que trobem a l’últim vers.
En conclusió, és un poema increïble de llegir i que transmet aquesta aparença física i mentalitat a l’edat dels 67 anys d’una manera que només Miquel Martí i Pol sap transmetre.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema “El burgès”, de Pere Quart, està organitzat en vuit estrofes, sis de les quals tenen sis versos i dos que tenen dos i tracta el tema d’un dia sencer a la vida d’un burgès d’una manera irònica.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que el primer vers de cada estrofa rima amb el segon, el tercer amb l’últim i el quart amb el cinquè, menys les dos estrofes de dos versos que rimen entre ells, a més a més trobem rimes assonants i consonants, versos masculins i femenins.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 6 síl•labes excepte les dos estrofes de dos versos que tenen 7 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 22) i sinalefes (vers número 10), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, la primera estrofa, s’hi explica el que fa un burgés des de que es lleva fins que va a treballar, amb alguns verbs com llevar-se, banyar-se, perfumar-se, en aquest cas el burgès treballa de conseller a Barcelona. Com a recurs retòric podem veure el mot “fot” al sisè vers que és un vulgarisme que ve del verb “fer”, cosa que fa que el poema sigui més col•loquial i jugui més amb la ironia, també s’hi troba l’expressió “corre a firmar una estona” que pel context es pot donar a entendre que va a treballar.
La següent estrofa tracta del migdia del burgès, on va a un bar a dinar. Hi ha diversos recursos retòrics com una frase feta “caure en basca” que es refereix a un desmai, una exageració amb la paraula “senyorassos” que significa que els homes del bar són persones més aviat grosses i una enumeració “tibats, lluents i grassos” que descriu com són aquests senyorassos.
La tercera estrofa explica el que fa el burgès un cop està ja a taula. En el tercer vers hi ha una metàfora “li cantarà el menú” que vol dir que el maître li dirà amb un to elevat i de confiança.
Després de la tercera estrofa trobem dos versos que es repeteixen dues vegades en el poema amb una enumeració “menjar, jeure i no fer res” que descriu la vida dels burgès amb simplement tres paraules.
En la quarta estrofa parla del burgès un cop ha acabat de dinar, explica mitjançant l’expressió “s’enfonsa el sofà” que dorm la migdiada.
En la següent estrofa narra la tarda del burgès on explica que va a un sastre per emprovar-se i comprar roba feta a la seva mida. Trobem una metàfora “l’amplada de l’infern” que significa que és bastant ample i li costa que li entrin les peces de roba.
La penúltima estrofa tracta del vespre del burgès on diu que va a la barberia per posar-se elegant ja que per la nit va al restaurant on estarà la Lolita. I finalment per acabar el poema tenim la repetició dels dos versos que resumeixen la vida del burgès.
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i simple que et fa entendre de manera irònica com era la vida dels burgesos en èpoques anteriors i que transmet un humor, demostrant que eren uns autèntics mandrosos i que tenien una vida de deu fent el mínim.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema “Molt he estimat i molt estimo encara” de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 4 estrofes i tracta el tema d’estimar sense la importància de la opinió dels altres d’una manera molt profunda que m’ha arribat al cor.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observen versos masculins i femenins. En aquest poema només rimen els versos 2 i 14. Aquesta rima es consonat i es dona en els mots sorprès i bes
.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes. S’han de destacar algunes elisions (vers número 11) i sinalefes (vers número 15), que contribueixen a la regularitat de la mètrica.
Respecte al contingut, en les dues primeres estrofes (versos número 1-7), l’autor s’obra i explica el seu sentiment d’amor tant intens mitjançant el recurs retòric de l’anàfora del mot molt que serveix per potenciar encara més el seu sentiment i que ens arribi d’una manera més profunda.
A la següent estrofa Miquel Martí i Pol deixa molt clar que està orgullós del seu amor i que no te cap por del que puguin pensar els altres. Es torna a repetir el recurs retòric de l’anàfora per tornar-nos a dir que estima molt.
En els 6 últims versos s’explica un amor una mica més carnal i més desitjós. En aquesta estrofa s’utilitzen dos personificacions, però la més destacada és la que diu “ quan el desig reclama plenituds” que clarament es refereix a la malaltia que Martí i Pol tenia i que l’impedia moure’s i realitzar una vida normal. Amb aquest recurs retòric ens està dient que encara que estigui en aquestes condicions, ell té els seus desitjos i que li reclamen sentir una plenitud encara que no pugui tenir-la.
En conclusió, és un poema molt bonic que transmet l’amor que es pot arribar a sentir per una persona d’una manera molt intensa sense tenir en compte el pensament dels altres, només tenint en compte el que diu el cor.
El poema “Els exàmens”, de David Jou i Mirabent, està organitzat en 3
ResponEliminaestrofes i tracta el tema de la dificultat a l’hora d’afrontar els nostres problemes d’una manera metafòrica utilitzant els exàmens per a referir-se als problemes.
Pel que fa a la rima, s’observa que es irregular ja que nomes rimen set versos en tot el poema. La resta són versos lliures.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major excepte un que és d’art menor i tots són irregulars ja que poden mesurar de tres a vint-i-dos síl·labes .
Són de destacar algunes elisions (vers número quatre) i sinalefes (vers número dotze), que ajuden a llegir i recitar el poema
Respecte a la primera estrofa, en els versos número u fins al set, s’hi expressa els nervis, l’ansietat i el cansament que la gent té a l’hora d’afrontar els seus problemes. També parla de que si ens haguéssim organitzat millor en comptes de anar cansats estaríem contents i tot seria més fàcil. Per expressar molt millor aquests sentiments, David Jou utilitza recursos retòrics com ara metàfores com ara al vers 2 que diu “les portes successives de la vida” que és refereix als problemes que se’ns presenten al llarg de la vida o al vers 3 que diu “costa obrir-se pas cap a un futur” que vol dir que costa continuar endavant
A la següent estrofa parla dels petits errors que hem comés i com se’ns poden complicar més. També parla dels errors que hem comés en aquests problemes i en com s’haurien pogut evitar. Per descriure aquesta situació, utilitza una antítesi com ara al vers onze on diu “i l’ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari”. També utilitza una metàfora on diu “caure llamps vermells dels correctors sobre els errors”. Aquesta metàfora l’autor et vol expressar com la gent et retreu i et recorda els teus errors. Els comentaris de la gent respecte els teus errors serien aquests llamps vermells.
En els set últims versos David Jou parla sobre com ens treiem les culpes de sobre donant la culpa a altres persones o a la sort. En diu que si aprenguéssim dels nostres erros i acceptéssim les nostres culpes ens seria molt més fàcil seguir endavant i solucionar els nostres problemes. Per remarcar aquest consell (acceptar les nostres culpes), David Jou utilitza dues metàfores que són: “quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir, com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida”. En aquesta metàfora descriu els problemes que ens trobem al llarg de la vida com els exàmens. Quan diu: “quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir” es refereix a que els problema es va fent més petit fins que la porta s’obra del tot i es soluciona el problema.
En conclusió, és un poema que aconsegueix transmetre’t aquesta lliçó de com un ha d’afrontar els seus problemes d’una manera ben original comparant-los amb els exàmens.
ResponEliminaEl poema “ELS EXAMENS”, de David Jou, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de com hem d’enfrontar les nostres problemas d’una manera que tot el poema és una metafòra utilitzant els examens per referir-se als problemas de la vida.
Pel que fa a la rima, hi ha poques rimes, només hi han 7 paraules que rimin. La primera rima és entre les paraules: “vida, teranyina i vida”( és troben en els versos 2,8,21). És una rima femenina i consonant ja que rimen totes les lletres (vocals i consonants) des de l’ultima tònica. Les següents paraules són “assenyalats i consolidats”(és troben en els versos 5 i 10). És una rima masculina i consonant ja que rimen totes les lletres (vocals i consonants) des de l’ultima tònica. Les altres paraules que rimen són “culpes i altura”( es troben en els verosos 9 i 15) . És una rima femenina i assonant ja que nomes rimen les vocals des de l’ultima tònica.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major menys el primer vers i son versos irregulars .
Són de destacar algunes elisions (vers número quatre) i sinalefes (vers número dotze), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte a la primera estrofa, en els versos número u fins al set, s’hi expressa els nervis, l’ansietat i el cansament que la gent té a l’hora d’afrontar els seus problemes. També parla de que si ens haguéssim organitzat millor en comptes de anar cansats estaríem contents i tot seria més fàcil. Per expressar molt millor aquests sentiments, David Jou utilitza recursos retòrics com ara metàfores com ara al vers 2 que diu “les portes successives de la vida” que és refereix als problemes que se’ns presenten al llarg de la vida o al vers 3 que diu “costa obrir-se pas cap a un futur” que vol dir que costa continuar endavant
A la següent estrofa parla dels petits errors que hem comés i com se’ns poden complicar més. També parla dels errors que hem comés en aquests problemes i en com s’haurien pogut evitar. Per descriure aquesta situació, utilitza una antítesi com ara al vers onze on diu “i l’ordre brillantíssim de la lògica degradat en un caos arbitrari”. També utilitza una metàfora on diu “caure llamps vermells dels correctors sobre els errors”. Aquesta metàfora l’autor et vol expressar com la gent et retreu i et recorda els teus errors. Els comentaris de la gent respecte els teus errors serien aquests llamps vermells.
En els set últims versos David Jou parla sobre com ens treiem les culpes de sobre donant la culpa a altres persones o a la sort. En diu que si aprenguéssim dels nostres erros i acceptéssim les nostres culpes ens seria molt més fàcil seguir endavant i solucionar els nostres problemes. Per remarcar aquest consell (acceptar les nostres culpes), David Jou utilitza dues metàfores que són: “quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir, com lliscarien les frontisses dels exàmens de la vida”. En aquesta metàfora descriu els problemes que ens trobem al llarg de la vida com els exàmens. Quan diu: “quant de rovell cauria de les portes que hem d’obrir” es refereix a que els problema es va fent més petit fins que la porta s’obre del tot i es soluciona el problema.
En conclusió, és un poema que et vol transmetre que afrontis tots els problemes que hi hagi a la vida.
El poema “molt he estimat i molt estimo encara” de Miques Marti i Pol, està organitzat en una sola estrofa i tracta el tema de la vida, el poeta expressa que encara que estigui malalt i discapacitat pot sentir i pensar igual que abans.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que no segueix cap ordre i només rimen dos versos com podem veure en aquest esquema: A, B,C, D, E,F,C,G,H,I,J,K,L,D,M.
Relacionat amb la mètrica, hi ha 15 versos que són d’art major i tots són decasíl•labs. Són de destacar algunes elisions ( vers numero 1) i sinalefes (vers numero 1), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els sis primes versos es sap que el poeta esta malalt però tot i així ens explica que pot seguir estimant molt més. I això ho transmet de manera contenta, expressiva i emocionant ja que al seu voltant veu molt sentiment i amor. També ens expressa que ningú podrà parar el que sent cap a les persones que ell estima i ningú li ha de dir com ha de estimar.
En els sis versos següents es pot veure que el poeta pensa que ningú l’entendrà però ell per sobre de tot segueix estimant al màxim i vol que tothom ho sàpiga. Seguidament explica el que ell sent i vol mitjançant dues personificacions(que em fa de tornaveu o de resposta, quan el desig reclama plenituds) , aquestes dues personificacions volen dir que el seu desig demana viureu tot al màxim i poder obtindré o rebre tot el que ell ha donat.
Als últims tres versos el poeta ens diu que només amb una mirada o amb un simple peto pot expressar tot el amor que ell sent, i a més s més el legitima que vol dir que el justifica. També podem observar que al llarg de tot el poema hi ha anàfores al principi d’alguns versos (versos numero 1, 4, 10 i 13) i alguns encavalcaments( versos numero 2, 5, 8 i 10).
En conclusió, és un poema que expressa molt be els sentiments de el poeta i transmet molta emoció i tendresa .
El poem la pobresa, de Jacint Verdaguer està organitzar en tres estrofes i tracta el tema de, com bé diu el títol, la pobresa però també la llibertat que ve amb ella, d’una manera clara, simple i breu però sense sacrificar res de qualitat en el procés.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que tot el poema té la mateixa rima encadenada consonant que vol dir que els versos estan emparellats, el primer amb el tercer i el segon amb el quart i coincideixen tots els sons a la última síl•laba tònica.
Relacionat amb la mètrica , els versos són d’art major i mesuren deu síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 6) i sinalefes (vers número 1) que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, a la primera estrofa explica el turment o problema del protagonista que es pot relacionar amb la vida personal de l’autor. Utilitza una metàfora simbolitzant les corones de llor com a els somnis i aspiracions del personatge i dos personificacions. La pobresa personificada com a germà deixant en clar que ara és part de la seva vida i la vanitat com a una persona avergonyida de l’autor.
A la segona estrofa el protagonista explica que ell és el causant de la seva desgracia i que amb la pobresa ha trobat també la felicitat. Utilitza tres metàfores, dos que simbolitzen la pèrdua de bens i riqueses (tirí per la finestra ma fortuna i quan llançava les coses d’una a una) i una altre que diu que aquestes riqueses eren tant sols un pes que s’ha tret de sobre (les ales me sentia alleugerir).
A la tercera estrofa el poema agafa un aire religiós i diu que l’únic que necessita un home és la fe i que la resta vindrà després, una altre referència a la pròpia vida de Jacint Verdaguer.
En conclusió, aquest és un poema molt curiós, ja que explica una historia completament independent però a la qual s'hi reflecteix la vida personal del autor lo qual és molt interessant de llegir però molt més d'analitzar.
El poema “Ciríl·lic”, d'Albert Forns, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de la decepció de la vida i els negatius pensaments de la persona d'una manera molt pessimista.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s'observa que no rima cap vers, que són lliures, i això li dóna un sentit més contemporani al poema.
Relacionat amb la mètrica, no segueix cap tipus de pauta, els versos són d'art major menys el primer i el seu nombre de síl·labes és lliure. Són de destacar algunes elisions (en el vers número 2) i sinalefes (vers número 6).
Respecte al contingut, en la primera estrofa, substitueix el títol i serveix per donar una idea al lector del tema i per introduir-lo, que en la vida només hi ha decepcions.
A la següent estrofa, s'expliquen un seguit d'accions que fa la societat per perjudicar-lo i els sentiments que sent gràcies al paral·lelisme que s'utilitza («Viure és...») per poder fer el seguit de enumeracions. En l'últim vers d'aquesta estrofa hi ha una metàfora que ajuda a entendre que tot aquest seguit de decepcions les has de fer part de la teva vida, com una rutina.
En l'última estrofa s'explica el final de la vida, la mort, i com són els sentiments de intentar fer que cada dia sigui millor, però sense obtenir bons resultats. La mort fa una reflexió sobre tota la vida decepcionant que ha tingut i l'última frase de tres paraules («La decepció final») fa un petit resum de que ha sigut tota la vida de la persona.
En conclusió, aquest poema transmet al lector la idea de que la vida només són decepcions i que un no pot només pensar en la felicitat que pot tenir el dia següent, sinò que també ha de saber com solucionar els problemes del moment.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaEl poema “La vaca suïssa” de Joan Oliver, conegut més popularment com Pere Quart, està organitzat en cinc estrofes les quals tenen quatre versos. El tema tracta d'una metàfora on la vaca revolucionària realment és un home que no està d'acord en ser "grapejat" per algú altre.
Pel que fa a la rima, s’observa que totes les estrofes són de rima encadenada (C, D, C, D) excepte la primera estrofa que té rima creuada (A, B, B, A). En el poema hi ha rima consonant i versos masculins i femenins (sempre el primer i tercer vers de cada estrofa són femenins i el segon i quart són masculins).
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren deu síl•labes. Són de destacar algunes sinalefes (com en el vers número 7), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecta el contingut, cal dir que el poema en si, tracta d'una petita narració a diferència de molts altres poemes que expressen sentiments, o fan descripcions, etc. De la primera estrofa podríem destacar la comparació "com mon Tell sóc adusta i arrogant". Gràcies aquesta comparació, Joan Oliver aconsegueix donar una imatge de "vaca decidida", ja que segons la història que hi ha darrere aquest personatge històric, era un guerrer intrèpid i coratjós.
La segona i tercera estrofa ens compara la seva situació amb altres temps i fins i tot altres moments com esmenta en el vers nou i deu, on parla de "la indefensa cabra que sempre ha tingut l'ànima d'esclau". Amb aquesta metàfora ens compara la posició d'una cabra, qui sempre fa cas i segueix el ramat (d'aquí "l'ànima d'esclau") amb ella que és una vaca revolucionària que lluita pel que vol.
A la pe-última estrofa ens explica que la vaca no només és algú que parla sense actuar, ja que ella "ha bramulat per comes i fondals" i sobretot "no espereu que se'n desencamini" perquè ella és algú qui no es pot prendre de broma. És una vaca qui lluita per aconseguir el que vol i la imatge que ens implementa és que "si s'ha de trepitjar per aconseguir alguna cosa, es fa".
Per acabar el poema fa una citació al poema de la vaca cega, la qual era molt més tímida, apocada i fins i tot monòtona. El poema ens comenta amb el "Temps era temps..." que la vaca cega i la suïssa mai podrien haver coincidit amb idees, ja que eren de diferents èpoques, i no critica ni menysprea a l'altra vaca ni als seus sentiments de vergonya, cura, etc. sinó que la respecta i vol deixar clar que ara és temps per canviar i revolucionar el món. Amb l'últim vers ("jo sóc la vaca de la mala llet") es crea un joc de paraules on la frase feta "mala llet" en tractar el poema d'una vaca, té cert punt irònic.
En conclusió, és un poema on la vaca és humana i reivindicativa. Aquesta vaca no accepta les coses com són i intenta canviar-les revoltant-se contra l'amo, per exemple. Per tant, és una metàfora d'una vaca plena de vitalisme que ens expressa un sentiment revolucionari mitjançant una petita narració d'un animal.
El poema “Molt he estimat i molt esimo encara”, de Miquel Martí i Pol, no està dividit en estrofes, això vol dir que no podem veure les diferents parts o temes del poema per estrofes, però si, per versos. Té 15 versos decasíl·labs i el tema principal d’aquest poema és la vida, expressant el propi autor que encara que estigui malalt i discapacitat pot pensar i sentir igual que abans.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que combina rima masculina (em els versos parells) i femenina (en els versos senars). La rima segons el esquema és A, B, C, D, E, F, C, G, H, I, J, K, L, D, M és a dir, que respecte les posicions de rima no segueix cap ordre i destacar que només rimen dos versos, en rima asonant.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 1),que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els primers tres versos nosaltres sabem que el poeta està malalt però tot i així pot seguir estimant molt més. I això ho transmet en els primers versos del poema de manera contenta, expressiva i emocionant ja que al seu voltant veu molt sentiment i amor.
Del quart vers al sisè vers ens expressa que ningú podrà parar el que el poeta sent cap a les persones que ell estima i ningú li ha de dir com ha de estimar.
Del seté vers al novè vers podem veure que el poeta pensa que ningú l’entendrà però ell per sobre de tot segueix estimant al màxim i vol que tothom ho sàpiga.
Del deué al dotzé vers ens expressa el que ell sent i vol, mitjançant dues personificacions que són “que em fa de tornaveu o de respota” i “quan el desig reclama plenituds”, és a dir, que el seu desig demana viure-ho tot al màxim i poder obtindré o rebre tot el que ell ha donat.
Del tretzé al quinzé vers el poeta ens diu que només amb una mirada o amb un simple petó pot expressar tot el amor que ell sent, i a més a més el legitima que vol dir que el justifica.
També podem veure que al llarg de tot el poema hi ha anàfores com per exemple “Des de i molt he estimat”. També hi ha 4 encavalcaments que acaben amb els mots traves, sorprès, cos i molt.
En conclusió que aquest poema ens ha semblat que descrivia molt bé tots el sentiments de Miquel Martí i Pol desprès d’assabentar-se que estava malalt i la malaltia aniria a pitjor. Creiem que tots els poemes d'aquest autor ens arribaran al cor i ens deixaran passar pel cap alguns sentiments.
El poema “la pobresa”, de Jacint Verdaguer, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de la pobresa d'una manera no pas dolenta, sinó atorgant-li dignitat a aquesta.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que el poema consisteix en una rima consonant i encadenada.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i són decasíl·labs.
S'han de destacar algunes elisions (vers número 6) i sinalefes (vers número 1), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en la primera estrofa el poeta ens explica el que ha perdut el protagonista del poema: el nom, la riquesa i els seus somnis utilitzant una metàfora (les corones de llor). També ens explica que ara és pobre i que ja no té cap orgull propi, veient-se referenciada la vanitat i anteriorment la pobresa al quart i al tercer vers respectivament, personificant-les. La pobresa actua com a germana, senyalant que ara és una part del nostre narrador, i l'altra, la vanitat, com a una persona avergonyida del pobre, com si aquest ja no tingués cap amor propi.
Si ens hi fixem, el narrador ens parla en primera persona, cosa que fa que ens apiadem més del subjecte en qüestió. A la primera estrofa hi ha verbs com perdre i avergonyir-se, cosa que ens porta a pensar en una situació bastant difícil.
Tot i que en la segona estrofa, el protagonista ens conta que ell mateix fou el causant de la seva pròpia pobresa, ja que, en desfer-se la seva propietat i de les seves responsabilitats, guanyà llibertat. És a dir, que ell, una persona probablement adinerada i exitosa, deixà de ser materialista. Aquesta estrofa crítica a la societat del segle XIX, la qual es basava en el sistema capitalista, i recomana portar una vida més humil, similar a la dels ermitans o la dels monjos, en la qual, la fe està per sobre de tot.
En la tercera estrofa ens relata que perdent la riquesa es tornà una bona persona i ens repeteix el concepte de llibertat espiritual (és a dir, no materialista). Això es veu referenciat per la pèrdua del jou, és a dir, la pèrdua de responsabilitats socials i econòmiques. També diu que “si trobava a faltar alguna cosa, Déu li preguntava si és que amb la fe no en tenia prou”, guiant-lo lluny de tot pecat d’orgull o d’avarícia i portant-lo pel camí del bon samarità.
En conclusió, és un poema molt profund i que envia un missatge molt potent: la pobresa no és dolenta.
El poema Arròs Blanc, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en versos i tracta el tema del lligam invisible entre la poesia i el menjar d’una manera discreta, es a dir, passa desapercebut quan fas la primera lectura d’aquest.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que aquesta és consonant, es a dir, que rimen les vocals i consonants a final d’estrofa.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 5 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (cap) i sinalefes (vers número 4 i 10), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1 i 2, s’hi explica com el arròs sol de per si ja alimenta i, independentment, pot ser un gran menjar amb el recurs retòric “fa plat” que serveix per transmetre’ns com el arròs no és poca cosa com de vegades el considerem, sinó que aquest pot ésser, com ja he dit, un dinar o sopar genial.
A la següent estrofa podem veure que s’hi introdueix una enumeració de condiments que podria ’m posar-li a aquest àpat. Podem veure l'ús d’una metàfora: “tota llei de salses”. Amb aquesta es refereix a les salses que se li pot posar, des de salsa de tomàquet a espècies de tot tipus. Tot i això, no hi ha cap llei de salses establerta, i amb aquesta es refereix a aquests condiments pel arròs.
En els dos últimes versos podem veure l’ús d’una altre metàfora: “l’arròs ho lliga tot molt ben lligat”, amb això el que ens vol transmetre és que l’arròs també s’usa com a condimentació. Aquest àpat pot ser un menjar independent, o pot servir de condimentació a altres àpats.
En conclusió, és un poema molt ben elaborat i que transmet un missatge d’unió entre la poesia i el menjar (més concretament l’arròs blanc) d’una manera subtil, es a dir, passa desapercebuda a primera vista.
El poema l’Arròs Blanc de Miquel Martí i Pol està organitzat en 1 sola estrofa de 14 versos que tracta de l’arròs blanc com a acompanyament culinari.
ResponEliminaPel que fa a la rima podem veure que el primer vers i tots els parells rimen entre ells amb rima consonant, que alguns imparells tenen rima assonant però sense seguir cap patró.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i tenen 5 síl·labes menys el tercer vers que té 6 síl·labes.
Cal destacar una elisió en el vers 10 i una sinalefa en el vers número 4 que contribueixen a que els versos tinguin 5 síl·labes.
Respecte el contingut podem diferenciar 3 grans separacions tot hi que estigui escrit en una sola estrofa, a la primera part (que va del vers 1 al 4) ens introdueix al poema dient que l’arròs blanc és un plat on s’hi pot barrejar de tot i no hi ha cap problema i Ho fa mitjançant una metàfora (l’arròs blanc fa plat).
A la següent part que va del vers 5 al 10 et fa una llista de les coses amb que pots barrejar l’arròs blanc mitjançant una enumeració , també a dins hi ha una metàfora que és tota llei de salses, clarament al món real no hi ha cap mena de llei de salses però aquí es refereix a que depenent de a que li aboquis hi ha salses que no van bé però que amb l’arròs blanc totes van bé.
En l’últim paràgraf finalment conclueix dient que l’arròs ho lliga tot per fer un plat variat amb una personificació que és (que l’arròs ho lliga tot molt ben lligat) .
En conclusió, és un poema molt senzill i entenedor , que transmet simplesa i puresa que fa que et donin ganes de menjar un bon plat d’arròs.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema Autoretrat als seixanta-set anys de Miquel Martí i Pol no està organitzat en estrofes i tracta el tema de la decrepitud exterior de l'home en contrari de la vivesa que té de ment i ho tracta d’una manera molt personal.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que la majoria de versos son lliures exceptuant el vers numero 2, 6 i 16 que son els únics que rimen entre ells i ho fan de manera asonant.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes tots. Són de destacar algunes elisions com "sempre em" (vers número17) i sinalefes com "m’ha encorbat" (vers número 1), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número1 al 7, s’hi fa una gran enumeració de les seves característiques físiques amb metàfores que serveixen per reflectir el mal estat físic en el que es troba l'autor del poema.
A la següent part que podríem dir que es dels versos 8 al 11 on l'autor vol reflectir la vivesa que encara te al seu interior i això ho fa amb una personificació del ulls dient que ells son els únics que el mantenen viu igual que quan era jove.
Del vers 12 fins al final del poema ens expressa la solitud que sent en els seus últims anys de vida i això ho reflecteix dient-nos que espera a una noia que sap que no vindrà. També s'enfronta a la realitat i assumeix que esta en els seus últims anys de vida i això ens ho transmet amb la metàfora de "m'enfonyo pou endins del gran misteri de mi mateix i assajo d'interrogar la mort que sempre hem ronda".
En conclusió, és un poema molt clar i que transmet les sensacions que viu una persona gran en els seus últims anys de vida d’una manera molt simple i clara.
ResponEliminaEl poema Corrandes d’exili, de Joan Oliver, està organitzat en 7 estrofes i tracta el tema de l’esperança, la pena, els somnis i la gran enyorança i amor per la seva terra d’una manera metafòrica parlant de les seves vivències i els seus sentiments al exiliar-se.
Pel que fa a la rima, s’observa que està molt ben definida i és consonant.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 7 síl·labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 4 o 27) i sinalefes (vers número 15 o 23), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en el vers número 1, s’hi explica on se’ns situa al lloc i moment precisos en què es travessa la frontera i es marxa de Catalunya mitjançant els seus sentiments de gran pena amb el recurs retòric de comparació, que l’utilitza per comparar la lluna plena amb la pena que sent al exiliar-se.
A la següent estrofa, també situada al moment de la fugida explica qui l’acompanya i mostra el seu amor per la terra explicant-nos què fa abans de creuar la frontera (abans de passar la ratlla).
En els tres següents versos ens parlen des d’un passat llunyà, on mostra l’estimació que té per Catalunya, així com descriu el que va perdre al deixar-la el dia de la seva marxa. Amb aquest sofriment, a la penúltima estrofa explica el gran sentiment d’enyorança i el record cap a la seva terra, el Vallès, on té l’esperança de tornar-hi.
En l’últim vers, continua descrivint el record d’aquell paisatge que ja ha perdut. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent que molt mal i molta gent s’ha d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis.
En conclusió, és un poema de sentiments profunds i que transmet explicant l'etapa tan difícil que va haver de viure a l’abandonar la pàtria que tant estimava d’una manera emotiva i personal.
El poema Endavant!, de Joana Raspall, esta organitzat en tres estrofes i tracta el tema de la llibertat i de l’esperit de supervivència, d’una manera molt retòrica.
ResponEliminaPel que fa la rima, s’observa, que el primer de cada estrofa rima amb l’últim, i el segon amb el penúltim i el tercer i el quart no rimen entre ells.
Relacionat a la mètrica, els versos són tots d’art menor i mesuren 8 síl•labes, cada un, menys el 4t vers de cada estrofa, que en té 4. Cada estrofa té 6 versos. Són de de destacar algunes elisions (vers número set) i sinalefes ( al vers numero onze ), que contribueixen en la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, a la primera estrofa, s’hi explica, que si volem fer una cosa, que tenim llibertat de fer-la, i que un cop ja les haguem fet, ja ningú ens les podrà treure. I es pot veure en les metàfores: “Un cop ja l’hagis respirat és carn com tu” i en “és alè teu que no es pot vendre”
A la segona estrofa, ens diu que quan fem una cosa, normalment la gent ens intentarà fer canviar d’opinió o fer-nos més difícil, però no els hi hem de fer cas. Es pot veure en les metàfores: “On hi ha el teu peu no n’hi ha cap altre” i “Fuig de qui vulgui entrebancar-te. També, la metàfora “La vida té per a tothom camins oberts”, torna a fer referència a que tothom ha de triar una cosa per fer.
En la tercera estrofa, parla, sobre la llibertat d’expressió, com en les altres, en aquesta estrofa també es fan servir metàfores, com: “Si creus la teva veritat, llença-la al vent i que s’arbori com la flama”, on es veu clarament, que si dius la teva opinió, creixerà com les flames.
També, en totes les estrofes es pot veure un paral•lelisme sintàctic en el primer i últim vers de cada estrofa.
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric en recursos retòrics que transmet l’esperit de supervivència i la llibertat, d’una manera molt retòrica.
El poema la vaca cega, de Joan Maragall tracta el tema d’una vaca que es queda cega i va a veure aigua sola.
ResponEliminaPel que fa a la rima, el vers és bàsicament blanc encara que hi ha alguna rima assonant. El final del vers està tallat i s’acaba la frase amb un altre vers. També és un mètode per alentir el ritme.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 5), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos 6 primers, s’hi explica amb exactitud, el perquè la vaca és cega, i, en els set versos següents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat de vivor, d'energia i de vida, amb el paral·lelisme entre "Topant de morro..." i "Topant de cap...", ja que es repeteix l'estructura inicial dels versos anomenats.
Del vers 14 al 21, a banda de remarcar amb èmfasi la tragèdia de l'animal, dos altres conceptes hi són centrals: la resignació de la vaca i la compassió del poeta. Podem trobar una enumeració als versos del 10 al 12: "Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera fan dringar l'esquellot, mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar...".
En conclusió, és un poema molt ben expressat i que transmet la tristesa de la vaca d’una manera molt significativa.
El poema "Ja l’any crema en somort i fem recompte", de Miquel Martí i Pol, està organitzat en quatre estrofes i tracta el tema del sentiment de perdre una persona i la impotència de no poder fer res, d’una manera molt poètica, fent balanç d’un any feixuc, que comporta un encara pitjor.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que no hi ha cap ordre establert, i que només als últims quatre versos (última estrofa), s’ajusta a una rima encadenada assonant, però que la resta del poema és totalment irregular.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren deu síl·labes. Cal destacar la partició de vers en els versos 4 i 5, on hi ha un de 6 i un altre de 4 que, junts, fan 10.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 8), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos de l’1 al 10, s’hi explica com n’és de dura la vida, com costa passar els anys saben que hi ha una persona que l’autor s’estima i que no pot fer res per curar-la i com els anys degeneren els records, amb metàfores, dient que “l’aigua esmola les pedres i la veu”, comparant així les pedres amb els objectes físics i la veu amb els metafísics, com la memòria, suggerint que el pas del temps (el pas de l’aigua, la pluja, com dient “quant ha plogut, com ha passat el temps”) degenera tot allò que existeix, tant les persones (objectes físics) com la memòria (metafísics).
A la següent estrofa l’autor assumeix que la vida és així i que només vivint-la assumint riscos podrem dir que hem viscut bé. Fa una metàfora, dient que rere el riu encara hi ha vent que bufa amb força, representant les dificultats i la vida mateixa, suggerint que, en aquets món, després d’una dificultat hi ha una altra.
En els quatre últimes versos, l’autor explica que només seguint la lluita contra la vida i les adversitats, es podrà veure com de bonica és la existència.
En conclusió, és un poema molt ben redactat i que transmet sentiments molt abstractes i complexos d’una manera molt poètica i metafòrica.
Santi Cayetano, 4t A
El poema Sempre és incert, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en una
ResponEliminaestrofa i tracta el tema del futur i els problemes pròxims d’una manera lírica.
Pel que fa a la rima, s’observa que hi ha rima assonant a, és a dir, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos en diversos llocs del poema. Rimen el primer i el tercer i el segon i el novè.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art Menor i mesuren deu síl·labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 13 ), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, dels versos número 1 al 6, s’hi explica d’una persona com ha de créixer mentalment, físicament, madurar i intentar ser millor cada cop més. Sí que és cert que des de ben petit ja estàs exposat a tenir problemes, discussions, males decisions, tenir-te que plantejar nous àmbits, com actuar segons en quina situació et trobis, etc. amb el recurs retòric d'anàfora a sempre és incert que serveix per donar més importància al tema i també hi ha un polisíndeton per la mateixa raó.
A la següent estrofa ens parla que tot i així et passaran coses bones, dolentes, lluita constant a causa d'una malaltia, dificultats però no pots rendir-te a la primera de canvi, sense lluitar, perquè el món no es pararà, igual que els astres continuaran girant, una metàfora, que ens explica que el món mai pararà a pesar de tots els problemes.
En els últims versos conclou dient que has de ser tu mateix ferm i segur de tu mateix, s'ha de tenir ambició per quelcom per seguir treballant, lluitant, aprendre'n dels errors i prendre decisions i després viure en un estat de serenitat i tranquil·litat perquè aleshores és quan es considera que la persona ha viscut la seva vida en lloc de veure-la passar. Saber que tard o d'hora moriràs però et quedaràs satisfet per haver viscut. Hi ha el recurs retòric de polisíndeton per així remarcar el tema de la mort, la vida, la placidesa l’orgull i altres.
En conclusió, és un poema molt ben explicat i que transmet el patiment que va tindre l'autor en els seus últims anys de vida on veia la mort d’aprop i la vida com s’allunyava
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema “Boira (de març)”, de Patricia Gil Termes, està organitzat en 2 estrofes i tracta el tema de la boira que hi ha els matins d'un mes de març, d'una manera molt personificada.
ResponEliminaPel que fa la rima s'observa que no en té que nomes coincideixen els vers 2 i 3 tots els altres són irregulars i també trobem que tenen varietat de versos femenins i masculins,
Relacionat amb la mètrica, els versos són d'art major i mesuren 9 i 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions, (versos número 1, 2 i 5), i sinalefes (versos número 5 i 7), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos (1, 2, 3 i 4), s’hi explica els efectes que produeix la boira durant el mati i com els va produint, a més a més utilitzant el recurs retòric de la personificació ja que tot el poema es una personificació.
A la següent estrofa hi veiem les conseqüències que deixa la boira en aquell mati.
I en els tres últims versos fa una personificació de com es "vesteix".
En conclusió, és un poema molt ben elaborat i estructurat i que transmet la mateixa sensació d'un mati de març d'una manera molt personificada.
El poema “Un ase considera un globus terraqüi”, de Pere Quart, està organitzat en tres estrofes i tracta el tema de la immigració i de les actituds socials com el racisme i la tolerància d’una manera indirecta.
ResponEliminaPel que fa a la rima, podem observar que és assonant ja que només rimen les vocals i respon a l’esquema: Abca-BBCb-DdeE.
Relacionat amb la mètrica, alguns versos són d’art menor (versos hexasíl•labs, és a dir, de sis síl•labes i versos octosíl•labs, de 8) i altres d’art major (versos decasíl•labes, de 10).
Són de destacar algunes elisions (vers número 1, 2, 6, 8, 9) i sinalefes (vers número 7), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1,2,3 i 4, es fa èmfasi al fet el món és rodó i està format per terres, mars, continents i nacions. Fent ús d’una metàfora, comparant les persones amb els ases, i utilitzant el vocatiu metaforitzat (orelluts), l’autor ens fa saber que el món és de tots.
A la següent estrofa, l’autor ens explica que a la Terra hi conviuen moltes més vides, no només la nostra. Això ho hem de tenir en compte, ho hem de saber i tolerar-ho.
En els quatres últims versos, destaca la importància de compartir el món amb tothom, com germans.
En conclusió, és un poema molt ben elaborat i que transmet un missatge molt important de la vida compartida en un mateix espai, fent-ho d’una manera irònica però deixant molt clara la idea que es vol transmetre; el món és de tots i hem d’aprendre a viure com a germans.
El poema No tot és desar somnis pels calaixos, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de sortir de la teva zona de confort d’una manera èpica.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que són versos blancs, es a dir, que no rimen els versos però si hi ha mètrica.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 3) i sinalefes (vers número 5), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1, 2 i 3, s’hi explica que hauríem de realitzar les nostres idees, les que la nostre imaginació privilegiada es capaç de fer, sense excuses, com pel que dirà la gent o perquè no creus que treuras cap profit amb el recurs retòric, que es una metàfora, serveix per per dir que no fem realitat les coses que ens proposem dient desar coses als calaixos.
.
A la següent estrofa podem veure que parla que em de lluitar contra la vegueria que te el nostre cos, que amb cada consell o concepte es pot agrandir l’esperança i que amb cada bona acció que fem crearem un millor ambient.
En els tres últims versos resumeix mes o menys el que és la vida. La vida es un conjunt de moments on estàs trist o content. En aquests versos podem observar com hi ha amagada aquesta frase: “Per fosca que sigui la nit, per dèbil que sigui l’esperança. La llum sempre arriba desprès de la foscor”.
.
En conclusió, és un poema que amaga el desig per explotar les idees que es troben a dins d’un cap i que transmet ganes de cometre errors per aprendre’n d’una manera èpica, emocionant i sobretot .
El poema “Dona’m la mà”, de Joan Salvat-Papasseit, està organitzat en 4 estrofes i tracta sobre el tema de l’amor d’una manera molt personal i metafòrica amb l’ajuda de l’entorn marítim.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que combina rima masculina i femenina. Té rima consonant entre el segon i quart vers de cada estrofa. Només rimen els versos parells, els senars queden lliures.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 16) i sinalefes (vers número 7),que contribueixen la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1,2,3,4, s’hi explica l’amor que sent per l’altre persona i ho fa d’una manera molt íntima i personal i inclou a aquella persona en el poema d’una manera especial amb el recurs retòric de metàfora que serveix per fer una referencia molt marcada en el seu amor.
A la següent estrofa podem apreciar que amb l’ajuda de personificacions reflectides amb l’ambit maritim que intenta transmetre una petita part de la seva infancia ja que va estar molt de temps vivin en la coberta d’un vaixell i apart el seu pare va morir a alta mar. Aquest fet l’ajuda a ser més personal en el poema i més sentimental.
En la tercera estrofa trobem una anàfora al repetir al principi de cada vers “i les…” amb ajuda d’això i amb la del vocabulari que fa servir per fer-se veure i perquè poguem veure que ell estima molt a aquella persona i faria qualsevol cosa per ella i es compara amb objectes de la natura.
En els quatre últims versos veiem que és la repetició de la primera estrofa i es com si fos la tornada del poema.
En conclusió, és un poema molt ben redactat i que transmet els sentiments i l’amor d’aquest gran poeta d’una manera molt comprensible i personal però amb l’intenció de que la gent es pogues indentificar alhora d’estimar a una persona. És un poema molt romàntic i lleuger que alhora reflecteix molt bé el que l’autor sent i crec que aquest sentiments anaven dirigits a la seva dona Carme.
COMENTARI DE POEMA NO EM PREGUNTIS AMOR PERQUE T’ESTIMO
ResponEliminaEl poema No em preguntis amor perquè t’estimo, de Rosa Leveroni, està organitzat en una estrofa i tracta el tema de l’amor d’una manera natural i romàntica.
Pel que fa a la rima, s’observa que es una rima irregular i nomes coincideixen tres versos el vuitè el novè i el desè que rimen amb rima assonant amb acabar la A.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i un d’art menor i mesuren 10 i 6.
Són de destacar algunes elisions (vers número 2) i sinalefes (vers número 7), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
En conclusió, és un poema molt ben escrit i que transmet l’amor
d’una manera natural i romàntica.
El poema “Molt he estimat, i molt estimo encara”, de Miquel Martí i Pol, està organitzat en quatre estrofes i tracta el tema de l’amor d’una manera molt passional i sincera.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que és d’una rima irregular, ja que només rimen dos mots. A més a més, veiem que s’intercalen versos femenins i masculins successivament.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 1) que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en la primera estrofa, l’autor explica que ha estimat molt en un passar i que ho continua fent, i ell mateix es sorprèn de fer-ho. Amb el recurs retòric de la repetició al llarg del poema fa que es destaqui ho molt que estima i utilitzant-la, fa que quedi força clar.
A la següent estrofa ens torna a recorda que molt ha estimat i que en un futur seguirà fent-ho. També ens explica que ho farà sense importar-li el que digui la gent, i això és una cosa que m’agradaria destacar, ja que vivim en una societat en la que la gent jutja moltíssim, i que aquest gran poeta digui que expressarà els seus sentiments donant-li igual el que digui la gent, es un aspecte que hem de tenir en compte.
En la penúltima estrofa un cop més expressa els seus sentiments lliurement.
I en els últims sis versos explica com es dona compte del seu amor, del que ell sent en el seu interior cap a una persona.
En conclusió, és un poema molt ben escrit i explicat i que transmet seguretat sobre ell mateix i expressa les seves sensacions en l’àmbit amorós d’una manera sensible i personal.
El poema “La vaca suïssa”, de Pere Quart, està organitzat en sis
ResponEliminaestrofes i tracta el tema de com tractem a les vaques d’una manera exagerada.
Pel que fa a la rima, s’observa que és consonant, perfecte i que a totes les estrofes menys la primera, que és creuada, la rima és encadenada.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1,2,3,4,6,7,8, etc.) i sinalefes (vers número 2,3 i 23), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos del 1 al 8, s’hi explica la reivindicació de la vaca cap al tracte que rep.
amb una comparació que serveix per manifestar el tracte despectiu.
A la següent estrofa parla dels nous mètodes més industrials que s’utilitzen actualment per munyir a les vaques, també explica la manca de llibertat i la compara amb la llibertat de la cabra.
En els tres últimes versos compara aquest poema amb el de “La vaca cega” de Joan Maragall.
En conclusió, és un poema molt ben expressat i que transmet el pensament de la vaca sobre el seu tracte d’una manera molt especial ja que ho explica des del punt de vista de la vaca en aquesta situació.
REDACCIÓ DEL COMENTARI DE POEMA
ResponEliminaEl poema “La vaca suïssa”, de Pere Quart, està organitzat en 6 estrofes i tracta el tema d’una vaca que no vol deixar que li succionin els mugrons d’una manera irònica i divertida
Pel que fa a la rima, s’observa que té rima consonant, la primera estrofa té rima creuada i els altres versos rima encadenada.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10. Són de destacar algunes elisions (vers número 3, “s’ha acabat” ) i sinalefes (vers número 3, “aneu al”), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en la primera i segona estrofa s’expressa el caràcter de la vaca perquè no vol que la succionin, amb una paràfrasi per dir que no la toquin i una exageració de que no la tocarà ningú.
A la tercera estrofa explica un fet que li va passar amb un modernista utilitzant la pregunta retòrica.
Les següents dos estrofes explica la mala llet que té arribant a fer servir la comparació amb un altre animal.
I la última estrofa es compara amb la vaca cega, una vaca que apareix en un altre poema utilitzant l’al•lusió per referir-se a ella.
En conclusió, és un poema que transmet aquesta mala llet de la vaca d’una manera molt irònica.
ResponEliminaEl poema Papers Inedits d’X.X.X, de Vicent Andres Estelles, està organitzat en 3
estrofes i tracta el tema de la mort d’una manera ironica.
Pel que fa a la rima, s’observa que no hi ha rima en cap moment del poema
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 11 sil•labes.
Respecte al contingut, en els versos número 9 a 12, s’hi explica la manera ironica en que rebbria a la mort
amb el recurs retòric que serveix per ironitzar
En els tres últimes versos sap que ha nascut per morir i que no es voldrà perdre això
En conclusió, és un poema molt ben plantejat i que transmet confiança cap a la mort
d’una manera positiva
El poema 'Sempre es incert' de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 3 estrofes i el tema del que tracta es que has de ser tu mateix sota tota mena de circumstàncies.
ResponEliminaPel que fa a la rima, te una petita coincidència al vers dos amb el vers once. També veiem que al vers tres i tretze hi ha la última silaba que rima.
Relacionat amb la métrica cal destacar que els versos son d' art major i mesuren 10 sil·labes menys al vers cinc, sis, nou i deu que son d' art menor.
Tot i l' escás ús de recursos retòrics, trobem dues metàfores, al vers dos i cinc. També podem destacar una personificació al vers 7, on anomena que els astres son immutables.
En conclusió, podem dir que és un poema molt ben plantejat i que ens pot canviar la manera de veuren' s a nosaltres mateixos.
El poema “Autoretrat als seixanta-set anys” de Miquel Martí i Pol, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de fer-se vell i de l’amor d’una manera molt clara pels recursos retòrics que fa servir.
ResponEliminaPel que fa a la rima, podem observar que és molt pobre, la poca rima que hi ha és consonant.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes. Són de destacar algunes elisions (vers número 3) i sinalefes (vers número 1), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els primers versos, s’hi explica que es va fen gran i com el seu cos ho va notant amb els recursos retòrics “el cap, feixuc, m'ha encorbat les espatlles i m'ha enfonsat el pit” referint-se a que es va fen gran i tant el cap com el cos (espatlles i pit) ho noten, també utilitza un altre recurs retòric “el ventre va adquirint la rodonor que els manuals prescriuen” volen dir que quedar-se calb o agafar “panxeta” es llei de vida.
A la següent estrofa parla sobre com té el cap ben clar però desgraciadament el cos no, pensant-se unes coses però que realment sap que no són així, imaginant-les més gran del que són.
En els últims versos fa referència a l’amor, dient que espera una noia que podria ser la mort, ell s’imagina que es preciosa però en el fons sap la realitat que no es pot moure i cap noia l’espera, més aviat és ell qui espera la mort, per dir això fa servir alguna exageració i paraules prfundes “I ara, en silenci, esperaré una noia que sé que no vindrà i, a poc a poc, se'm farà tard mentre amb els ulls tancats m'enfonyo pou endins..”.
En conclusió, és un poema ben estructurat i que transmet la realitat de fer-se gran d’una manera molt bona ja que fa servir uns recursos retòrics molt rics i un vocabulari molt adequat.
El poema Dóna’m la mà, de Joan Salvat-Papasseit, està organitzat en sis estrofes i tracta el tema de l’amor d’una parella que entra en el joc de l’amor i parla del que aquesta parella farà en un futur d’una manera molt passional.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que hi ha rima consonant i assonant. També es veu que hi ha intercalació de versos femenins i masculins en tot el poema.
Relacionat amb la mètrica, la majoria dels versos són d’art major i tenen 10 síl•labes, però hi ha dos versos d’art menor, que són de 4 i 7 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (versos número 1, 4, 10, 12, 13, 17 i 20 ) i sinalefes (vers número 9), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, dels versos número 1 fins al 8, s’hi explica les coses que una parella d’enamorats farà en el futur, amb dues personificacions que serveixen per donar-li vida a les coses inanimades, amb això fa que el poema sigui més passional.
A la següent estrofa, des del vers 9 fins al vers 16 descriu com la parella està enamorada i com entraran al joc d’amar i com d’enamorada està la parella. Hi ha dues anàfores relacionades entre sí, on es repeteix la i al principi de quatre versos, que fa com si la parella sumés coses al seu amor.
Els cinc últims versos són la repetició de la primera estrofa, on es descriu l’amor passional de la parella, amb una altra personificació, on li dóna vida al mar.
En conclusió, és un poema molt ben escrit i que transmet la passió de la parella i el seu amor profund d’una manera molt ben expressada i emotiva, ja que transmet un sentiment molt especial.
Comentari d'un poema
ResponEliminaEl poema “autoretrat dels seixanta-set anys” de Miquel Martí i Pol està organitzat en tres estrofes i tracta el tema de l'envelliment d'una manera personal i clara.
Pel que fa a la rima, s'observa que no és un poema de rima perfecta ja que hi ha pocs versos que rimen, es poden veure algunes de assonants i altres de consonants.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d'art major i tots mesuren 10 síl·labes el que comporta a una mètrica perfecta. S'han de destacar algunes elisions en els versos número 2 i 4 i sinalefes en els versos número 13 i 15.
Respecte al contingut, els primers versos s'hi explica que, com li ha afectat l'envelliment. Després a la següent estrofa utilitzant recursos retòrics com “cames i mans ronsegen i protesten” l'autor expressar el dolor de les parts del cos a causa de l'envelliment. A la ultima estrofa el autor expressa els seus sentiments de tristesa utilitzant altres recursos retòrics
Em conclusió, és un poema molt ben estructurat que transmet q des de un punt de vista personal l'envelliment i el que comportam.
Sergi Tamaral
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema Tenyeix de blau el temps, de Montserrat Abelló, està organitzat en 4 estrofes i tracta el tema de buscar la part positiva de les coses i aconseguir allò que tu vols d’una manera expressiva.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que no rima cap vers, és a dir, té la rima lliure.
Relacionat amb la mètrica, els versos són irregulars i d’art menor ja que no passant de les 9 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 4) i sinalefes (vers número 6), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1,2 i 3, s’hi explica que quan estàs trist has d’intentar canviar les coses dolentes i això el poeta ho explica amb la ajuda d’una metàfora que és “tenyeix de blau el temps”.
A la següent estrofa del vers numero 4 al 6 el poeta ens expressa mitjançant una metàfora que és “fes que els seus colors esclatin” que s’ha de buscar la part positiva del que et preocupa.
En els dos últimes versos comenta que les coses s’han d’intentar igual i calmar, tot això ho expressa a traves d’una antítesis. A més a més, també, el poeta ens diu que s’ha de lluitar per allò que tu vols.
En conclusió, és un poema molt expressiu i que transmet alegria i esperança d’una manera molt senzilla.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema “Joventut procaç” de Francesc Parcerisas està organitzat en 3 estrofes de 6, 5 i 7 versos i tracta sobre la adolescència, concretament l’època d’institut.
ResponEliminaPel que fa a la rima s’observa que aquest poema no te rima, els versos són lliures hi ha una variació entre femenins i masculins.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major, per tant tots són majors de 8 síl·labes i cap es regular, no segueixen cap estructura.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1) i sinalefes (vers número 11) que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte el contingut, en la primera i segona estrofa, s’hi explica els canvis físics i el caràcter de l’adolescència, es a dir, que realment estàs fent canvis molt forts en molt poc temps fa servir una metàfora per dir “ escumejants els ulls amb crits d’eufòria” dient que els nois es queden bocabadats amb el que veuen, amb una comparació “les noies amb descarats pits com llimones” dient que els pits s’han desenvolupat molt descaradament. També utilitza un altre metàfora “ ràfega de llavis molsuts i cossos bruns” volen dir que els adolescents passant molt ràpid i sense donar-se compte de que estàs allà.
A la tercera i última estrofa et parla més sobre els records de la seva joventut, sobre la enyorança d’aquella època. També diu que si es podria evitar que els adolescents fossin conscients d’aquesta etapa i la desfruitessin molt més. En aquesta estrofa hi han dues preguntes retòriques, que fan referència a que els adolescents arribarà un moment que deixaran de ser joves, i trobaran a faltar el que ara tenen.
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric en vocabulari, que transmet totes les emocions de la joventut i com una persona gran ho veu des de fora, d’una manera que fa que et sentís identificat amb el que explica.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
ResponEliminaEl poema També moltes vegades, de Marius Sampere, està organitzat en 3 estrofes i tracta el tema de l’amor, concretament dels seus petits detalls i de la gran importància d’aquests d’una manera molt original i sorprenent ja que enfoca totes les seves dimensions.
Pel que fa la rima, s’observa que és un poema irregular ja que encara que alguns versos rimin assonantment, són molt pocs els que ho fan i no hi ha cap mena de rima al poema.
Relacionat amb la mètrica, el poema té versos d’art major i d’art menor, alternats d’una manera aleatòria, per tant, els versos mesuren cadascun un diferent número de síl•labes. S’han de destacar algunes elisions com ara la del vers número 10, per exemple i diferents sinalefes, com les del vers número 6 i la del número 3, que contribueixen a la irregularitat de la mètrica.
Respecte al contingut, en els tres primers versos s’hi explica que l’amor quasi sempre es basa en els petits detalls i que encara que no ho sembli, són el més important.
A la següent estrofa, del vers 4 al 10, trobem una enumeració que ens expressa alguns dels detalls que són la veritable raó de l’amor.
En els quatre últims versos, conclou remarcant que quan ens adonem d’aquests moments especials, ens emociona més encara estar amb la persona estimada i que si la tenim al costat, no ens fa falta ni volem a ningú més. En aquesta conclusió hi ha una metàfora que li dona el sentit d’importància a la persona estimada i que fa que el poema conclogui d’una manera bastant original, anomena a la persona "regne" és a dir, li dona aquest sentit de grandària tan especial que la persona que estima, sap que el/la seva estimada té.
En conclusió, és un poema molt clar i concís, que transmet l’essència de l’amor d’una manera molt especial la qual ens fa pensar i arribar a entendre el perquè estimem tant a la nostra personeta, a més també entenem amb el poema totes les raons que fan que l'amor tingui sentit.
El poema “Platja dura” , de Joan Vinyoli, està organitzat en 5 estrofes i tracta el tema de l’enyorança de la joventut d’una manera molt peculiar i metafòrica utilitzant la platja i les seves onades referint-se als seus records.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que en aquest poema no hi ha, ja que són versos lliures.
Relacionat amb la mètrica tampoc segueix cap tipus de pauta, els versos son alguns d’art major com el 6, o d’art menor com tota la majoria.
Són de destacar algunes elisions (vers número 23 ).
Respecte al contingut, en els versos número 1 fins al 4, s’hi expliquen els records que te de la seva joventut amb el recurs retòric d’una metàfora que es pot observar en “Son llaguts o balandres els pensaments que hem llisquen” o “pel llac de la memòria”. La primera comparació vol relacionar els seus records amb aquestes dues embarcacions, fent referencia a que els dos son vells. Compara la seva memòria amb un llac per on naveguen aquestes embarcacions, es a dir, els seus records. Amb això l’autor vol deixar entendre que encara que siguin vells i llunyans els records de la seva joventut van donant voltes pel seu cap.
A la següent estrofa l’autor fa una sèrie d’enumeracions, i explica coses que encara segueix fent, com per voler transmetre als seus lectors que encara no es tan vell, que encara li queda vida per davant.
Des de el vers 13 fins al 19 segueix narrant fets de la seva joventut que per ell son importants. En el següent paràgraf l’autor dona el seu punt de vista sobre la manera de recordar els moments viscuts.
En el vers 25 fins al 29 representa una metàfora, ja que ens diu que deixem anar els records com un estel, cosa que no es pot fer literalment.
Finalment, en els darrers versos d’aquest poema fa una comparació de la platja amb les onades i la sorra, amb els seus records de la seva joventut. Tot plegat aquest últim paràgraf es una metàfora ja que compara les ones amb els seus records i la sorra bruta i negrosa amb la seva memòria.
En conclusió aquest poema transmet als seus lectors que no em d’amoïnar-nos per guardar be els nostres records i transmet que per molts anys que passin, sempre ens recordarem d’un fet important per nosaltres.
PLANTILLA REDACCIÓ DEL COMENTARI DE POEMA
ResponEliminaEl poema “No em preguntis amor perquè t’estimo” de Rosa Leveroni està organitzat en una única estrofa de 16 vesos i tracta el tema de l’amor i els sentiments cap a una persona comparant-lo amb fets inexplicables de la natura.
Pel que fa a la rima s’observa que és majoritàriament lliure tot i que en trobem entre els versos 4 i 5 i entre els versos 2, 12 i 15.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl·labes exceptuant l’últim que és hexasílab.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1, 11) i sinalefes (vers número, 1, 4, 6, 9, 11).
Respecte els continguts, en els primers dos versos trobem una anàfora “No em preguntis, amor, perquè t’estimo” que es repeteix dues vegades al llarg del poema i que li dóna intensitat a aquest. També trobem un receptor “amor”, que seria la persona a la que tant estima i a la que va dirigida el poema.
Des del segon vers fins el desè, trobem dues preguntes retòriques “¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, ni la segura dolcesa de l’arrel dins la terra, ni aquest plorar suau de les estrelles?” i “¿És que sabries, cert, l’ardent misteri d’unes ales signant l’atzur en calma, o el fluir de la font, o de la branca aquest respir beat quan l’aire passa?” que posen exemples tan inexplicables com el seu amor i hi cerquen respostes. També trobem dues polisíndetons ni i o i encavalcaments en els versos 2 i 4.
Per últim, des del vers número 11 fins el 16è, torna a dirigir-se a la persona demanant-li que no li pregunti perquè ella l’estima tant i donant-li a entendre que per a ella, ell mai desapareixerà. Trobem una antítesi “viu” i “Mort” que provoca una contraposició d’idees. Tenim una personificació en l’últim vers “Mort” escrit en majúscula com si fos una persona la que algun dia s’endurà al seu estimat.
En conclusió, és un poema de fàcil comprensió i molt ben estructurat de manera que transmet tot l’amor de l’autora als lectors.
El poema "Sempre és incert", de Miquel Martí i Pol, està organitzat en una sola estrofa la qual l' hem dividit en tres per diferenciar aspectes i tracta del fet de creure en un mateix, els problemes que pots arribar a tenir i la manera en què els has d'afrontar sense tirar la tovallola d’una manera bastant abstracte.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que hi ha rima assonant a partir de la darrera vocal tònica, és a dir, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos. També es pot dir que respecte als versos, no hi ha quasi cap rima ja que no hi ha cap ordre en concret. Sí que és cert que es pot veure hi ha en el primer vers que rima amb el tercer o el segon vers amb el novè. L'esquema de la rima és ABACDEFGBDHCI i s'ha de posar en majúscula.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren deu síl·labes, per tant, són decasíl·labs. Són de destacar algunes elisions (vers número 11) i sinalefes (versos número 9-12-13), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Podem trobar una anàfora com per exemple: essent qui ets en els versos nou i deu, la repetició de la (i) en diferents versos per tant es polisíndeton, el paral·lelisme de; sempre és incert a l'inici de dos versos al igual que és el títol del poema i metàfores com; sotmès a l’imperi dels cops de vent sobtats i les marees que n’esborren els límits.
Respecte al contingut, al primer paràgraf es parla d' una persona ha de créixer mentalment,físicament, madurar i intentar ser millor cada cop més. Sí que és cert que des de ben petit, ja estàs exposat a tenir problemes, discussions, males decisions, tenir-te que plantejar nous àmbits, com actuar segons en quina situació et trobis, etc.
A la següent estrofa, ens parla que tot i així et passaran coses bones, dolentes, lluita constant a causa d'una malaltia, dificultats, però no pots rendir-te a la primera de canvi sense lluitar perquè el món no es pararà, al igual que els astres continuaran girant.
I a la última estrofa, conclou dient que has de ser tu mateix ferm i segur de tu mateix, s'ha de tenir ambició per quelcom per seguir treballant, lluitant, aprendre'n dels erros i prendre decisions i després viure en un estat de serenitat i tranquil·litat perquè aleshores és quan es considera que la persona ha viscut la seva vida enlloc de veure-la passar. Saber que tard o d'hora moriràs però et quedaràs satisfet d'haver viscut.
En conclusió, és un poema molt ben elaborat i que transmet vitalitat i en el fons la motivació de no rendir-se d’una manera a vegades que costa entendre però amb serenitat s'arriba a compendre.
El poema dona’m la ma, de joan Salvat papasseit, està organitzat en 21
ResponEliminaestrofes i tracta el tema de l’amor d’una manera peculiar, ja que parla de que aniran per la riba agafats de la ma i observaran el paisatge.
Pel que fa a la rima, s’observa que la majoria dels versos són d’art major, excepte el vers 7 (4 silabes), el vers 10 (9 silabes) i el vers 18 (7 silabes).
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 silbaes la gran majoria, ja que hi ha 3 versos que són d’art menor.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1, 4 i 6) i sinalefes (vers número 9), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número de l’1 al 4 s’hi explica que passejaran per la riba agafats de la mà i que es diran que s’estimen.
amb el recurs retòric que serveix per donar al lector el sentiment de l’amor.
A la següent estrofa dels versos del 5 al 8, s’hi explica que miraran el paisatge del mar, que miraran com les barques s’allunyen.
En els últims versos que són del vers 9 al 21, es torna a explicar que passejaran per la riba i que miraran el paisatge.
En conclusió, és un poema molt ben escrit i que transmet el sentiment de l’amor al lector d’una manera molt maca, ja que explica molt bé els seus sentiments.
El poema la vaca cega, de Joan Maragall, aquest poema no esta organitzat en estrofes però si amb versos, i tracta el tema de la historia d’una vaca cega d’una manera narrativa.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que no te una pauta però en alguns casos es pot veure on hi ha rimes assonants, es a dir que rimen les vocals. També es pot veure un tall en el vers que ajuda a pausa el poema.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i son decasíl•labs. En molt versos i apareixen elisions i sinalefes.
Respecte al contingut, en els versos número 1- 13, en els set primers versos s’hi explica l’exactitud, la causa de la ceguesa i els set següents s’hi explica la solitud i el moviment de l’animal cap a la font, manca de vivor, d’energia i de vida. Es pot veure un paral•lelisme en els vers 1 i en el vers 14: “topant de morro...”. També hi ha una enumeració als versos del 10 al 12: “ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’alzar”
Als versos 12- 21 s’hi explica a banda de remarcar amb èmfasi la tragèdia de l’animal, dos altres conceptes hi són centrals: la resignació de la vaca i la compassió del poeta. Per remarcar aquesta conceptes utilitza una personificació: “l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna”. Se li atribueix la qualitat de morir a les pupil•les de la vaca i el pretén es tornar a recordar-nos que la vaca es cega.
En conclusió, és un poema molt bonic i que transmet la bellesa del paisatge a partir de la personificació de la vaca com a esser representatiu de la natura i te en compte com si poques sentir les emocions que les persones tenim d’una manera molt poètica i senzilla.
El poema Tant de Bo, de Txarango, està organitzat en quatre estrofes i el tema que té és: com li agradaria, a la persona que el va escriure, que fos el món, d’una manera personal amb una imaginació pel futur del món.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que aquest poema conté les dues rimes: l’assonant i la consonant. Hi podem observar que hi ha rima assonant i consonant en alguns versos.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i d’art menor i mols versos són irregulars hi ha alguns que rimen però aquest grup, són molt pocs.
Són de destacar algunes elisions (vers número quart, de la primera estrofa o segon vers de la segona estrofa que estan marcades) i sinalefes (vers número sis de la primera estrofa que hi podem veure dues sinalefes que estan marcades com les elisions), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, a cada vers no s’explica alguna cosa en concret com els altres poemes que hem vist durant el trimestre. Aquest poema és totalment diferent que els altres poemes perquè bàsicament el poema que hem triat, jo i la meva company, no és un poema normal i corrent com els altres si no és una cançó que com la majoria de les cançons, poden ser poemes perquè bàsicament podem dir que una cançó és un poema però amb música i cantant. Que els recursos retòrics que té són per estar dient tot el tema: TANT DE BO, que és el títol de la cançó.
En conclusió, és un poema molt ben redactat i que transmet una sensació en el qual ens fa pensar com seria el món si fos com la persona que l’escrit diu d’una manera, també, molt personal per aquesta persona.
UN ASE CONSIDERA UN GLOBUS TERRAQÜI
ResponEliminaEl poema «un ase considera un globus terraqüi», de Joan Oliver, està organitzat en tres estrofes i tracte el tema de compartir la terra amb tothom i arriba a la reflexió sobre les persones racistes que hi ha en aquest món d'una manera irònica, ja que tot el poema es podria considerar un gran recurs retòric.
Pel que fa a la rima, s'observa que es molt irregular ja que la majoria dels versos no rimen, té una rima assonant.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d'art major i menor i mesuren deu, vuit i sis síl·labes.
Són de destacar algunes elisions com per exemple la del primer vers''que es'' i sinalefes com per exemple la del setè vers ''hi ha'', que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els vers número u i en el vers número tres podem observar una metàfora, ja que es refereix a les persones anomenant-les «ases i orelluts»
Totes les estrofes formen part d'una ironia.
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i que transmet la realitat d'una manera molt peculiar i a la vegada simple.
El poema “el nostre blau”, de Santi Montagud Montaña,
ResponEliminatracta el tema de l’amor entre dues persones, una de les quals no cuida aquella relació d’una manera que es nombra com una persona que no treu res bo.
Pel que fa a la rima, s’observa que es una rima consonant ja que coincideix tot.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art major i mesuren 10 síl•labes .
Són de destacar algunes elisions (vers número 5,"Ni el") i sinalefes (vers número 14,"blau a"), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos del número 9 al 12, s’hi explica que es aquella persona que no aporta res bo i que no li convé perquè pot arribar a fer mal emocionalment .
El recurs retòric de l'enumeració serveix per citar totes aquelles dolentes, maquiavèl•liques que comporta tal persona.
A la següent estrofa parla de la relació entre tots dos sobretot que aquella persona dolenta parla de com lentament consumeix la seva vida com una sangonera..
En els primers versos també parla de que no es el tendre amant ni el boig d’amor però d’una manera diferent a la de la següent estrofa però encara així les dues estrofes diuen exactament el mateix ,referint-se a contingut, no a l’escrit..
En conclusió, és un poema molt ben explicat i que transmet el sentiment d’una manera amagada ja que no ho diu directament .
El poem de Tenyeix de blau el temps, de Montserrat Abelló, esta organitzat en 4 estrofes i el tema del que parla es de aconseguir allò que tu vols i trobar la part positiva de les coses.
ResponEliminaPel que fa la rima, es lliure perquè cap dels versos rimen, per tant no té.
Relacionat amb la mètrica els versos son irregulars i com que no passen de les 9 síl•labes són d’art menor.
Són de destacar algunes elisions (vers número 4) i sinalefes (vers número 6), que contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte en el contingut, en els versos número 1,2 i 3, s’hi explica que quan estàs trist has d’intentar solucionar-ho o arreglar-ho perquè no sigui tant dolent i puguis solucionar-ho i per referir-se ha això fa servir l’expressió de Tenyeix de blau el temps.
A la següent estrofa del vers número 4 al vers número 6 ens diu que has de buscar la part positiva de les coses i no veure-ho tot d’una manera negativa i això ho expressa mitjançant la metàfora de “ fes que els seus colors esclatin”
En els dos últims versos mitjançant una antítesis i comenta que s’ha de lluitar per allò que tu vols i que has de fe rho possible fins aconseguir-ho.
En conclusió aquest poema transmet seguretat i esperança d’una manera molt senzilla.
El poema “Font de Sant Marçal” de Guerau de Liost està organitzat en una estrofa de 10 versos i tracta sobre el paisatge del Montseny i intenta fer-li veure al vianant lo bonica que pot arribar a ser aquesta muntanya.
ResponEliminaPel que fa la rima s’observa que és de rima consonant perfecte (AABBCCDDEE) , ja que a partir de la ultima vocal tònica cada dos versos coincideixen tots els sons. A més a més, els versos són masculins i femenins de dos en dos.
Relacionat amb la mètrica, cada vers té 12 síl·labes però em de tenir en compte que en
alguns versos n’hem restat una perquè la ultima paraula era plana. Son versos d’art major, ja que tots tenen mes de 9 síl·labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 1,2,8) i sinalefes (vers número 6,7,8) que contribueixen a la regularitat mètrica.
Aquest poema tracta sobre el paisatge del Montseny. El poema en si intenta fer veure al vianant lo bonica que pot ser aquesta muntanya, expressant-ho a una personificació que diu “Que t'imposi el Montseny una mica d'amor i una mica de seny” que esta entre el vers 1 i 2. A mes a mes en el tercer vers trobem aquesta una font que parlar-te podria. personificació que parla sobre una part del paisatge on hi ha una font.
Als dos últims versos, també ens expressa en dues personificacions que son “l'eco planyent” “ la fusta del bosc torturada pel vent”, les alçades del Montseny, on s’escolta l’eco que fa el vent contra els arbres.
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric, que transmet lo bonic que arriba a ser aquest paisatged’una manera lírica.
El poema “Destins Mesquins”, de Salvador Oliva, està organitzat en quatre estrofes i catorze versos i tracta el tema de l’esforç d’una persona d’una manera delicada.
ResponEliminaPel que fa a la rima, s’observa que el primer i últim vers sempre rima.
Relacionat amb la mètrica, els versos són d’art menor i mesuren 10 síl•labes.
Són de destacar algunes elisions (vers número 2, 15) i sinalefes (vers número 4), que
contribueixen a la regularitat mètrica.
Respecte al contingut, en els versos número 1, s’hi explica que un home que volia triomfar a la gran ciutat, i que per això va anar a acabar una novel•la allà.
amb el recurs retòric “Delerós d’un país d’anomenada” que es una al•literació que serveix per remarcar la lletra “d” en la primera estrofa.
A la següent estrofa, el novel•lista es temptat a treure la seva novel•la per veure el seu treball i sentir-se orgullós d’ell.
A la següent estrofa, indica que treure la novel•la ha sigut un error: un lladre li va treure la novel•la. En el recurs retòric, hi ha una personificació, que indica que el destí el va deixar atuït, referint-se que el seu error li va costar car.
En els tres últimes versos explica el error del novel•lista al treure la seva novel•la
En conclusió, és un poema molt ben estructurat i ric en detalls que adverteix que massa confiança en tu mateix pot ser fatal i ho explica d’una manera lírica i a la vegada senzilla.
.