El dia 16 de maig, dissabte de l'Ascensió a Granollers, un grup format per 22 alumnes de la classe de 3r A de l'INS LA ROCA va assistir a la representació de l'obra teatral FLOR DE NIT al Teatre Auditori de Granollers.
Uns dies abans tres companys de la classe havien guanyat un premi al concurs lingüístic PICALLETRES que havia consistit en invitacions per a tota la classe, fet que va ocasionar una sortida extraescolar molt interessant, com es pot comprovar en les cròniques i crítiques que apareixen en els comentaris.
CRÒNICA FLOR DE NIT- Maria Argemí
ResponEliminaEl dia 16 de Maig la gran majoria dels alumnes de la classe de 3rA del institut de la Roca del Vallés van assistir a un teatre a l’auditori de Granollers anomenat Flor de Nit.
Els alumnes van anar-hi com a conseqüència de que un dels grups que van participar al Picalletres van guanyar i un dels regals que els hi van tocar, van ser les entrades per al Flor de Nit.
Els alumnes a les 21:00h de la nit és van reunir a l’entrada del auditori amb 3 dels seus professors que els acompanyarien a veure el teatre.
Flor de nit és un teatre sobre un cabaret del Paral•lel que reuneix la Barcelona dels artistes i dels rics, dels senyorets i les noies, dels revolucionaris i dels reaccionaris, en aquells anys d’esperança, entre l'exposició Universal del 29 i l’esclat de la Guerra Civil.
També, Flor de nit ens parla d’un triangle amorós a tres bandes: Rosa (l’anomenada flor de nit del cabaret), una de tantíssimes noies obreres que intentaven fer-se un lloc en el cabaret i lluitar per ser ella mateixa mentre es debat entre Quimet (un anarquista idealista sense sort) i Sebastià Reynals (l’intel•lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors prohibides del Paral•lel).
El cabaret Flor de Nit se situa i suposa tot un símbol de la Barcelona d’entreguerres. Tota aquesta obra va ser pensada i feta per Dagoll Dagom l’any 1992 però en aquest cas a estat reescrita per Manuel Vàzquez.
El que més va impressionar de Flor de Nit, va ser la gran capacitat de veu dels actors i la seva gran posada en escena també alhora van haver-hi alguns problemes al principi de la obra amb el so però a mida que l’obra anava evolucionant s’anaven solucionant.
En conclusió, que la meva opinió sobre la obra és que hem va agradar bastant i els actors feien un molt bon treball però per l’altre costat l’escenografia no era del tot bona ja que era sempre el mateix escenari del cabaret, però tot i així crec que és un obra que val la pena anar-la a veure per saber i entendre una mica més sobre la cultura Espanyola del anys passats.
ResponEliminaUna bona obra però mal representada
Dins del món del teatre hi ha obres bones, d’altres de molt dolentes però el fet de com es representa, pot influir molt en aquesta decisió. Flor de nit és una molt bona obra però es pot representar de moltes maneres.
L’obra va començar amb un home vestit amb un barret i amb el teló tancat. Ell ens va explicar una mica el context de l’obra perquè ens poguéssim situar, cosa que vaig trobar molt bé ja que ajudava a aclarir l’historia. Quan el teló es va obrir, va aparèixer un decorat més aviat simple. La cara de la gent va ser de frustració ja que s’esperaven que el decorat seria més elaborat. Al decorat hi havia una tarima amb dues escales i una barana.
Quan un dels personatges va començar a cantar, el micròfon no li va funcionar bé i va començar a fer sorolls estranys. Els tècnics de so van acabar amb el problema tallant el micròfon però llavors, no s’escoltava bé. El que haurien hagut de fer, és tornar a començar ja que era el principi.
Pel que fa a la part dels actors i de la música va estar molt bé ja que els actors havien treballat molt, afinaven molt bé i s’ho sabien genial. L’únic problema respecte els actors va ser que cada un d’ells representava dos personatges i l’únic que diferenciava els dos personatges era un detallat com una pinta, una jaqueta, una corbata... i feia que fos difícil a l’hora d’entendre l’obra.
En conclusió, l’obra tenia un guió molt interessant però la manera de representar-ho d’aquesta companyia no va ser del tot clar ja que estava poc elaborat i era bastant confús.
Oriol Gonzalez Prats
Crítica:
ResponEliminaFlor de nit és una obra de teatre musical en català estrenada al Teatre Victòria de Barcelona l'any 1992, escrita per Manuel Vázquez Montalbán (text), Albert Guinovart (música) i Dagoll Dagom, dirigida per Joan Lluís Bozzo (director de dagoll Dagom) i produïda i posada en escena per la companyia de teatre catalana Dagoll Dagom.
L’obra per si mateixa, els diàlegs i la historia no em va semblar res de l’altre món, ja que en general, musicals o obres de teatre no m’han agradat mai, trobo que són exageradament sobre actuats i fan servint expressions i vocabulari molt exagerat, més encara en algunes parts on només parlven amb rimes. Dit això, la posada en escena, tant en l’escenari que era pobre, com en els efectes (els fons que de tant en tant anaven canviant), creava un ambient, un clima suficientment bo.
D’altre banda els actors eren fortament talentosos, com a la crònica vaig comentar, m’agrada destacar una actriu/cantant que interpretava el paper de “Mimí” que en totes les escenes on sortia feia una gràcia o altre que va fer riure el públic basantes vegades, sense comptar la seva naturalitat alhora d’actuar.
En conclusió, tot i ser una gran obra dins d’un gènere que mai m’ha cridat l’atenció, és un musical que està molt ben interpretat, actuat i sobretot cantat, encara que en alguns moments s’hagi arribat a fer pesat.
ResponEliminaCrònica del musical “Flor de nit”
Dissabte dia 16 de maig els alumnes de 3rA, després d’haver aconseguit el premi del pica lletres,van anar a veure Flor de nit a l’auditori de Granollers.
Els alumnes, van quedar aproximadament 2 hores abans per aprofitar les festes de Granollers encara que no van tenir massa temps per gaudir-ne ja que quedaven lluny de l’auditori. Un cop a dins de l’auditori, no es podia ni moure de la gent que hi havia i tothom es van anar asseient a la butaca corresponent.L’auditori de Granollers acostuma a utilitzar-se per concerts o petites obres de teatre, per la qual cosa el manteniment dels aparells com micròfons, altaveus, etc. devia ser nul, i per això, al’inici de l’obra un dels actors (cantants) cantava sense micròfon.
Quan va començar l’obra, la primera cosa que va fascinar més als alumnes va ser el fallo esmentat anteriorment d’un dels micròfons, però en exepció d’aquest petit imprevist- el decorat tampoc estava massa cuidat- el talent dels actors, cantants i fins i tot dels músics, feien destacar un encant que no es pot apreciar amb decorats ni amb tratges cars, ni tan sols amb efectes especials d’última generació.
L’obra estava dividida en dos actes i entre mig d’aquests i havia un descans on la gent va aprofitar per anar al servei o simplement perquè la seva vista i les seves oïdes descansessin. Tot i que hi havia un actor que no cantava massa- realment només parlava- en general, van actuar i van cantar molt, molt bé. Fins i tot podriem destacar la Patricia Paisal (actuava com a “Mimí”) que amb la seva gràcia personal, en més d’una ocasió va provocar més d’un riure imprevist al públic.
Quan va acabar l’últim acte els actors van saludar tres cops i el públic els va acomiadar amb un fort aplaudiment perquè s’ho mereixien. Després de que els actors s’anessin, els alumnes es van començar a aixecar i van abandonar l’auditori.
En conclusió, va ser un gran musical on el talent sobrepassa el pressupost.Tots els hi va deixar amb la boca oberta i que segur que el tornarien a veure mil vegades perquè està molt ben fet i representada.
ResponEliminaCrònica del musical “Flor de nit”
Dissabte dia 16 de maig els alumnes de 3rA, després d’haver aconseguit el premi del pica lletres,van anar a veure Flor de nit a l’auditori de Granollers.
Els alumnes, van quedar aproximadament 2 hores abans per aprofitar les festes de Granollers encara que no van tenir massa temps per gaudir-ne ja que quedaven lluny de l’auditori. Un cop a dins de l’auditori, no es podia ni moure de la gent que hi havia i tothom es van anar asseient a la butaca corresponent.L’auditori de Granollers acostuma a utilitzar-se per concerts o petites obres de teatre, per la qual cosa el manteniment dels aparells com micròfons, altaveus, etc. devia ser nul, i per això, al’inici de l’obra un dels actors (cantants) cantava sense micròfon.
Quan va començar l’obra, la primera cosa que va fascinar més als alumnes va ser el fallo esmentat anteriorment d’un dels micròfons, però en exepció d’aquest petit imprevist- el decorat tampoc estava massa cuidat- el talent dels actors, cantants i fins i tot dels músics, feien destacar un encant que no es pot apreciar amb decorats ni amb tratges cars, ni tan sols amb efectes especials d’última generació.
L’obra estava dividida en dos actes i entre mig d’aquests i havia un descans on la gent va aprofitar per anar al servei o simplement perquè la seva vista i les seves oïdes descansessin. Tot i que hi havia un actor que no cantava massa- realment només parlava- en general, van actuar i van cantar molt, molt bé. Fins i tot podriem destacar la Patricia Paisal (actuava com a “Mimí”) que amb la seva gràcia personal, en més d’una ocasió va provocar més d’un riure imprevist al públic.
Quan va acabar l’últim acte els actors van saludar tres cops i el públic els va acomiadar amb un fort aplaudiment perquè s’ho mereixien. Després de que els actors s’anessin, els alumnes es van començar a aixecar i van abandonar l’auditori.
En conclusió, va ser un gran musical on el talent sobrepassa el pressupost.Tots els hi va deixar amb la boca oberta i que segur que el tornarien a veure mil vegades perquè està molt ben fet i representada.