Acabem el curs de 3r amb un gènere textual complex que inclou 3 tipus de seqüències textuals: descripció, narració i argumentació. En els comentaris d'aquesta entrada cada alumne presentarà un personatge interessant de l'entorn de la Roca a través d'una ressenya biogràfica.
Com a introducció, es farà una descripció. El cos central del text serà una narració de les actuacions més destacades del personatge. La conclusió recollirà una visió subjectiva de l'alumne on destacarà l'interès de la persona presentada a través d'un resum, d'una visió general, etc.
Com a títol, constarà el nom i l'ofici (o allò que se'n destaca) de la persona de la qual es fa la ressenya biogràfica.
ALERTA: No hi haurà ni salutació ni comiat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMARIA COCOL - Guanyadora de Fama 5
ResponEliminaMaria Cocol és la guanyadora de l’últim Fama. És una noia de 22 anys que físicament no destaca res del seu cos. La Maria és molt simpàtica i alegre, està una mica boja però sempre et sap treure un somriure.
Va començar a ballar amb 4 anys tot i que des de petita deia que no volia que la dansa fos la seva feina, al final s’ha convertit en el seu pa de cada dia. Actualment només es dedica al ball, fa de ballarina i de professora de dansa.
Una de les raons perquè s’ha convertit en el seu ofici és pel concurs Fama , ja que va fer-se conèixer i amb els diners que va guanyar va poder pagar-se una bona formació.
El que més li va agradar de fama va ser conèixer a la Maribel i al Rafa Méndez ja que la van ajudar molt tan professionalment com personalment. I el que menys li va agradar va ser les classes del Rafa on estaven en un sofà i en comptes de ballar es tenien que fer petons amb els companys i clar ella no entenia del tot el que feien ja que ella sabia apuntat per ballar i no per fer tot allò.
La ballarina ha treballat molt dur ja que la dansa requereix molt esforç i molta dedicació i poder-te dedicar el que t’agrada és un privilegi.
Per concloure vull dir una frase que diu ella: “el que m’agrada més del ball és que puc ser jo ja que és una professió molt lliure”.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÀNGELS CASTELLET, MEMBRE DE LA JUNTA DEL CLUB BÀSQUET LA ROCA DEL VALLÈS
ResponEliminaPer a molta gent, l’esport que practica és la meitat de la seva vida, o gairebé tota. Per això, presento a l’Àngels Castellet, una dona que forma part de la junta directiva del Club Bàsquet La Roca. Té el cabell curt i castany, els seus ulls són petits i enfonsats i sempre vesteix amb un xandall i unes Converse vermelles. El caràcter diu molt de la seva manera de fer, ja que és molt xerraire i alegre, a més a més d’aplicada i treballadora.
Fins fa sis anys no hi havia bàsquet a La Roca del Vallès, així que tot va començar amb una colla de persones que notaven l’absència d’aquest esport al poble, que tenien l’objectiu de proporcionar més oferta esportiva. Es va notar considerablement el treball i l’esforç de la gent que en aquell moment dirigia el club, però hi va haver més recolzaments. El primer, l’antic regidor d’esports, el senyor Parra, que va ajudar a tirar el projecte endavant, i el segon, el programa Bàsquet Arreu, creat per la Federació de Basquetbol Català, en el qual proporcionaven material i entrenadors a aquells clubs que estiguessin començant.
Fins ara, han tingut molt èxit degut que hi ha molts nens inscrits i se’n preveuen més per a la temporada vinent, s’han aconseguit unes hores mínimes al pavelló municipal, la col·laboració d’entrenadors especialitzats i finalment, que els jugadors passin a ser entrenadors. Després de tot el que han aconseguit, encara en volen més, com per exemple, arribar a ser molts més o poder tenir un equip sènior (18/19 anys) masculí i un femení.
Per l’Àngels, el bàsquet ha estat la seva vida ja que va conèixer el seu marit, gràcies al qual han pogut formar una família i aquest esport l’ha canviat com a persona perquè abans era molt tímida i calladeta, però ara en canvi és una persona, com ja he dit abans, molt alegre i xerraire. Finalment, afegir que és una gran persona, molt lluitadora, experimentada i que val la pena conèixer-la.
Paula Piñol
3r A
ANNA DOMENECH, CAMPIONA DE CATALUNYA DE JUDO FEMENÍ
ResponEliminaAnna Domenech va ser campiona de Catalunya de judo femení. Físicament, té els ulls d’un color marró xocolata intens i sempre té un somriure d’orella a orella. Pel que fa al caràcter, és una persona comprensiva, generosa i forta, ja que la vida li ha donat alguns cops durs. També és molt lluitadora i mai es rendeix davant un problema.
Ella sempre ha tingut una gran passió pel judo gràcies al seu pare, perquè ell va ser qui la va incitar a iniciar aquest esport ja que era entrenador. Va començar amb 6 anys i es va declarar campiona als 17 anys amb una clau de judo anomenada Ukigoshi. Al guanyar el campionat es va sentir molt orgullosa d’ella mateixa i li va dedicar el triomf al seu entrenador, és a dir al seu pare.
Li va costar molt arribar fins a tant lluny perquè havia de compaginar els estudis amb l’esport. El judo es un esport molt sacrificat i dur si es vol arribar a ser molt bo. Entrenava tots els dies menys els caps de setmana perquè normalment tenia campionats. L’Anna va aprendre alguns valors del judo com la disciplina i el respecte.
Va guanyar 7 medalles i va arribar a tenir el cinturó negre. Va deixar el judo als 33 anys a causa de l’embaràs de la seva primera filla però si pogués li agradaria molt tornar a fer judo perquè va ser una etapa important de la seva vida. Per una altra banda, m’agradaria destacar una frase que em va impressionar: “A la vida res cau del cel sinó que les coses s’han de guanyar amb l’esforç”.
En conclusió, és una persona que val la pena conèixer perquè t’ensenya que amb l’esforç i les ganes tot és possible. A més a més no va deixar mai el seu somni per perdut, va lluitar i el va aconseguir i això demostra que mai s’ha de perdre l’esperança i que si es vol obtenir alguna cosa s’ha de creure en un mateix.
Iris Cerro
3rA
TONI AZNAR, aficionat al ciclisme
ResponEliminaToni Aznar és un home de 48 anys molt aficionat al ciclisme i a l’esport en general des de ben jove, és actiu, amb molta disciplina i inquiet. Com a aspecte físic cal destacar que es manté en forma, gràcies a tot l’esport que arriba a fer. També es caracteritza per no tindre gaire cabell i ser alt.
Per començar, el Toni es va enganxar al món del ciclisme a l’any 2000 gràcies a un bon amic seu que li va presentar un dia i li va agradar molt. Des d’aquell moment a arribat a fer unes 350 curses, destacant una que va fer a Olot de 120 km amb molts punts de desnivell , on es va trencar el menisc pujant una pujada bastant inclinada.
A part del ciclisme, ha practicat altres esports, com el futbol, el futbol sala, natació, esquí... Té bastants trofeus de futbol, natació i sobretot de bicicleta. Una cosa que impressiona és que prefereix anar sol amb bicicleta que amb companyia, ja que així et concentres més i estàs pel que has d’estar. Com a dieta no segueix cap especialment, únicament intenta no menjar greixos, pastisseria industrial i sortir cada dia en bicicleta una estona quan pot.
Per finalitzar una anècdota que cal destacar és que un cop es va trobar un ciclista tirat al terra que semblava que li estigues donant un atac de cor, es va apropar per reanimar-lo i resulta que s’estava electrocutant amb una balla d’aquelles elèctriques que posen pels camps, així que van acabar els dos electrocutats ja que era un dia de pluja i el terreny semblava un riu.
Per concloure, el Toni és una persona molt moguda que desperta ganes de fer esport, moure’s i portar una vida sana, és a dir, evitar menjar menja ràpid, molts greixos... També és un exemple de com poder compaginar les aficions amb l’ofici, ja que de vegades costa, i la gent tendeix a posar en primer lloc el treball i la diversió i les aficions per segon.
Marta Aznar
3r A
JÚLIA PERICAS- campiona d'Espanya de hip hop
ResponEliminaLa Júlia és una noia de 20 anys professora de hiphop de l’escola Swagga d’aquí la Roca del Vallès. El que més la caracteritza del seu físic és el seu cabell ple de vida; voluminós i pèl-roig. Així com la seva mirada que transmet força i confiança tant quan ensenya com quan balla. Pel que fa el seu caràcter, és una persona activa, enèrgica i entusiasta i sempre amb ganes de ballar, ensenyar i innovar. També la podem definir com una persona agradable, sensible i comprensiva, sempre disposada a ajudar i mostrar un somriure.
Ella des de molt petita ja somiava en pujar-se dalt d’un escenari i quan la seva mare li posava música, ella ja la ballava. No sempre ha ballat el mateix estil. Va començar amb el clàssic però com s’avorria, va decidir entrar en el món del hiphop que li cridava més l’atenció. Tot i això, han estat molts els estils que ha practicat durant la seva vida.
Actualment és campiona d’Espanya de hiphop però el camí no sempre ha estat fàcil sinó una lluita constant de superació. Han estat molts càstings, moltes proves, moltes alegries i moltes decepcions. Els fracassos l’ajuden a créixer i els èxits a proposar-se nous reptes però sobretot, el més important per ella és sentir-se satisfeta dels seus resultats i quedar-se amb els bons moments.
Un dels moments més especials que recorda va ser quan va anar a Itàlia amb el seu grup de ball per competir. Abans de la competició, van anar a la Fontana di Trevi, i com és tradició, van agafar-se de les mans i van llançar a l’aigua una moneda mentres demanaven el desig de guanyar. El seu desig es va fer realitat quan van quedar primeres en el campionat.
De cara el futur, la Júlia té pensat seguir ensenyant el que sap i mostrant el que val. I, sobretot, ser feliç, estimar i ser estimada.
És evident que la Júlia Pericas és una gran persona i un bon referent de ball. Per a mi és un model a seguir ja que és una persona lluitadora, perseverant i constant, que mai ha deixat de perseguir els seus somnis amb il•lusió i entusiasme i així ho transmet als seus alumnes. Com ella em va dir un dia: mai hem de deixar de somiar ni lluitar per allò que desitgem. No hem de llençar la tovallola ni deixar que ningú ens digui que no podem fer allò que creiem que podem fer perquè si nosaltres confiem amb nosaltres mateixos arribarem allà on ens proposem.
SERGIO FERRÉ, DIRECTOR DE LA PLANTA DE COCA▪COLA DE MARTORELLES
ResponEliminaEl meu tiet es diu Sergio Ferré, actualment viu a Sant Cugat del Vallès, té 41 anys i és el director de la planta de Coca▪Cola de Martorelles.
Físicament, és una persona alta i forta, d'espatlla ample que normalment va vestit discret i informal, però alhora sofisticat. Una cosa que destaca dels seus trets facials és la seva mirada que desborda energia. Pel que fa el caràcter, és positiu, extrovertit, sincer, directe, atent, culte i molt segur de si mateix.
Des de petit el seu somni era liderar un equip, fins que el dia 6 de Juny del 2011 va començar a fer-ho en l'empresa Coca▪Cola. Les funcions que ha tingut durant aquest temps han sigut: gestionar els recursos que tenen en la seva planta, treure'n el millor del equip humà i el màxim profit de la tecnologia que disposen i desenvolupar més intelectualment als treballadors, però, a part, el seu principal objectiu és intentar el benestar de totes les persones al seu càrrec.
D'altra banda, a partir d'ara, ha hagut de viatjar sovint per millorar el sistema productivitat de totes les arees a nivell de la península, del cual poder reduir el cost de producció aproximadament uns 6.000 euros, per això, l'anglès és tan fundamental per comunicar-se com el pa de cada dia.
En l'aspecte personal, la seva familia es el primer per ell encara que hi ha determinats moments en la seva feina que requereixen un esforç extra i durant X temps ha de mantenir un equilibri tant en la vida professional com en la personal.
Finalment, una cosa que hem crida l'atenció, és que sempre anomena 'Casa' al seu lloc de treball.
En conclusió, Sergio és una gran persona amb uns valors en la vida a seguir.
Judith Ferré
3rA
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaALBA SILVA – JUGADORA D’HANDBOL
ResponEliminaLa meva entrevistada és l’Alba Silva. Ella és la meva germana, la gent ens sol dir que som com dues gotes d’aigua, però jo no hi veig així.
L’Alba és una noia que es podria dir que ha triomfat en el seu esport, que és l’handbol, ja que ha estat dues vegades campiones d’Espanya amb la Selecció Catalana i no només això, sinó que a més a més ha estat dos anys en un Centre d’Alt Rendiment. Pel que fa al seu caràcter considero que és una noia molt lluitadora i treballadora com una formiga, sinó fos per això, ara, no seria on és. Actualment és jugadora del divisió d’honor plata, la categoria femenina més alta que hi ha al Balomano La Roca i compagina l’esport amb els seus estudis d’infermeria.
Aquesta noia va començar en aquest món ja fa 12 anys, perquè els seus pares volien que fes algun esport, a més a més, quan ella anava a primària, a la seva escola anaven un cop al trimestre a jugar a handbol.
Com ja he dit abans l’Alba ha estat dos anys en un Centre d’Alt Rendiment i ella reconeix que han estat els millors anys de la seva vida. Tot i que entrenava pels matins i per les tardes i havia de compaginar els seus estudis amb tot això, per a ella ha estat una experiència realment única i la millor que ha viscut al handbol.
Igual que ha tingut mil i un moments bons, també n’ha tingut d’amargs. Amb la Selecció Catalana, es va trencar els lligaments creuats del genoll. Tot i que aquell any van ser les campiones d’Espanya, per a ella va estar una victòria estranya pel fet de no poder viure-la com a ella li hagués agradat. Va ser una experiència molt dura física i psicològica que la va allunyar pràcticament un any de les pistes.
L’Alba no només és jugadora, sinó que també ha estat entrenadora d’equips de nens petits, per a ella això és una altre manera de gaudir d’aquest esport que tan li agrada i vol transmetre que a més a més de poder practicar un esport, també t’imposa una disciplines i unes normes que no només et formen com a jugador sinó que també et formen com a persona.
Tot i que s’ha plantejat algun cop deixar l’handbol pels estudis o per la feina, per aquesta jugadora l’handbol és un estil de vida que li ha donat molta felicitat, moltes amistats, disciplina i educació.
Per acabar, només em cal afegir que l’Alba Silva ha hagut de fer molts sacrificis per
ser on és ara i ser qui és. I és això el que m’agrada d’ella com a jugadora, que mai hagi llençat a tovallola per moltes ganes que hagi tingut de fer-ho alguna vegada.
Marta Silva - 3rB
JUDITH BERRUEZO- Una de les millors atletes de twirling al món.
ResponEliminaAra parlaré una mica sobre la Judith Berruezo, una de les millors atletes de twirling que hi ha al món.
Inicialment, cal ressaltar que la Judith és una adolescent de 17 anys, baixeta, prima i de cabell molt llarg i moreno. Els seus ulls son marrons com el cafè. Respecte al seu caràcter, s’ha de dir que és una noia molt alegre i riallera, treballadora, insistent i que sempre intenta ajudar als altres. A més a més la Judith lluita fins al final per aconseguir els seus objectius a la vida.
Un altre punt important a destacar és que aquesta noia va començar a practicar twirling quan tenia 8 anys. Encara i així ella afirma que no vol deixar-ho mai, és més, quan ja no vulgui competir com a atleta, té molt clar que es dedicarà a ser entrenadora.
Pel que fa als nervis d’abans d’un campionat, ella els afronta sempre amb un gran somriure. Tot i així ella té un truc per fer-los desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls que consisteix en inspirar profundament pel nas, omplir la panxa i expulsar lentament l’aire per la boca.
El fet de que la seva cosina Aida sigui la seva companya de duet, és el que més li satisfà de practicar aquest esport. Gràcies a ella va conèixer el twirling, va començar a provar exercicis i ara no pot parar de exigir-se cada dia més a si mateixa. A base d’aquest treball dur la Judith ha aconseguit participar a 5 campionats d’Europa (Granollers, Escòcia, Praga, Amsterdam i Bèlgica) i en 2 mundials (Suïssa i Itàlia).
Finalment, vull dir que la Judith em sembla una noia molt interessant , ja que amb molt d’esforç i constància ha arribat molt lluny. Per mi és un exemple a seguir com a atleta i com a persona.
Cristina Ruiz- 3rB
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSanti Cayetano
ResponElimina3r A
Pare Rodolf Puigdollers, capellà de La Roca del Vallès
Primer, explicaré qui és el pare Rodolf. El pare Rodolf és el capellà de La Torreta i de La Roca. L’he triat perquè és un personatge conegut, i perquè sempre ha sigut un model de persona. Deixant de part que sigui capellà i hagi de donar exemple, sempre ha sigut una persona referent.
Físicament, és un home bastant alt, de somriure permanent i d’aspecte alegre, cosa que sembla anar relacionada amb la seva professió. També ho fa el fet que sigui tan pausat i tan tranquil. Té el cabell blanc perlat, per l’edat que té, però l’edat també ens permet saber que aquest home és un gran savi. Qualsevol que pensi en un capellà pensarà que és una persona gairebé inaccessible i que es passa tancat resant fins al final dels dies, però es pot afirmar que és una persona bastant dinàmica i social.
Tot i això, no només és capellà. La seva orientació per la teologia l’ha servit també per altres coses. Per exemple, per l’escriptura. El pare Rodolf compta amb més de vint obres publicades, gairebé totes compartint alguna idea sobre la religió. Inclou obres a nivell de Catalunya i d’altres més privades com ho pot ser la de la història de La Font del Cargol, una antiga bassa que dóna nom a un carrer i a una font de la Torreta. La seva estància al poble l’ha permès veure diferents coses que no s’han pogut veure.
En quant a l’escriptura, cal remarcar una de les idees que crida més l’atenció en ell. És com defensa la bíblia, no des del punt religiós sinó com a novel·la. Segons el pare Rodolf, “està molt bé que estudiem a Ramon Llull i altres autors, però hauríem d’estudiar la bíblia, ja que és l’origen de tota l’escriptura”.
Però també creu que la bíblia ha de tenir un sentit religiós, sobretot en quant al missatge que vol donar. Segons ell, la paraula de Déu significa l’experiència de tot un poble que s’ha sentit en diàleg personal amb Déu, una presència que els estima, que els condueix. I també que no és una cosa de fa dos segles, sinó una cosa d’ara, que avui dia encara és present i això és el que la fa tan important.
En conclusió, l’únic que puc dir és que és una persona agradable de conèixer amb qui es pot compartir converses molt interessants, no només sobre la religió, sinó també sobre altres temes importants, a més de ser una persona exemplar. Només espero que hagi agradat i que hagin entrat ganes de conèixer al pare Rodolf.
SANTI MÉLIZ - FUTBOLISTA
ResponEliminaEn Santi Méliz porta jugant des de ben petit a futbol. És un home entrat en els 40. És simpàtic, ja que sempre et dibuixa un somriure a la cara, i molt amable. Pel que fa al físic, és alt i té un cabell blanc, encara que li queden alguns negres.
El Santi de petit jugava a futbol amb els seus amics al parc, a l’escola, al carrer...Es va donar conta de que li agradava molt i els seus pares van decidir apuntar-lo. Als 8 anys va començar a jugar a la penya Blanc – Blava de la Roca. Mentre jugava en aquest equip sempre quedaven sisens o setens a la lliga, però va aprofitar per practicar i ser un gran jugador.
Com que vivia a Granollers i el seu pare era un entrenador de l’equip d’allà, el va apuntar a l’equip d’aquest poble. Als 15 anys el seu equip era el més bo de la lliga i casi sempre guanyaven. Ell tenia la sort de jugar com a titular, que és que jugues totes les parts de tots els partits. El que més li agradava dels dies de partit era quan celebraven que havien guanyat i anaven a un restaurant a celebrar-ho.
Als 22 anys va deixar de jugar amb aquest equip ja que va començar a treballar i només jugava amb els seus amics alguns amistosos pel poble. Fa un any o dos va començar a jugar en un club de futbol de Barcelona on juga per Catalunya i a vegades amistosos per Aragó, més concretament a Saragossa, ja que un dels jugadors vivia allà i té contactes per aconseguir partits.
Cal comentar que els camps en els que ell jugava eren de sorra i sempre que queien es pelaven les cames i les tenien vermelles com un tomàquet. A més a més les pilotes i els uniformes eren més vells i es desgastaven més fàcilment.
Una cosa que diu és: “Sempre hi ha alguna cosa que se’ns dona bé, i no ho podem desaprofitar”.
Per acabar, diré que el Santi és una gran persona a seguir ja que des de petit li agradava el futbol i encara que no jugui amb els millors equips d’Espanya, és un gran jugador. Espero que us hagi agradat aquesta exposició i que tingueu ganes de conèixer en Santi Méliz.
JAUME SEGUÍ, exiliat del règim franquista
ResponEliminaEn Jaume Seguí és una persona gran, de 67 anys, té poc cabell i el que té, el té blanc. Té uns ulls que amb una sola mirada reflecteixen tots aquests anys d'experiència i té l'aparença del que podria semblar un savi ermità. Malgrat això, el seu caràcter és tot el contrari, és una persona alegre i activa la qual és la que sempre crida més en els dinars familiars. Té un accent bastant curiós, que es pot identificar fàcilment amb el de França per la forma de pronunciar les r com g, i és que el Jaume va estar exiliat a França durant 6 anys a causa del règim franquista.
L'any 1966, quan ell tenia 18 anys, va tenir lloc a Catalunya un acte rebel conegut com la caputxinada, que va consistir en un grup d'estudiants, professors i intel·lectuals catalans es van tancar en un convent de Sàrria per protestar per la dictadura franquista i ell va ser allà. I allà va ser on va començar la seva lluita revolucionaria la qual l'hi va causar 3 mesos de presó que s'haurien convertit en 2 anys si no s'hagués exiliat amb l'ajuda d'un amic seu. A França va viure un temps en un camp de refugiats fins que va trobar feina en una xarcuteria i va poder pagar un pis a la capital. Al morir Franco, en Jaume va tornar a Catalunya i va dedicar els primers mesos en retrobar-se amb la família i amics.
En aquell moment, al ser tant jove no es sentia identificat amb cap grup, ideologia o moviment polític, simplement era anti franquista i s'oposava al dictador i al règim.
Per acabar, en Jaume és sens dubte un home fort, ja que qualsevol persona que visqués aquella època sap lo difícil que era ja sense haver passat per la presó o l'exili, i m'agradaria destacar una frase seva que sempre m'ha fet gracia: -es tracta de fotre als qui estan al poder. Crec que aquesta frase descriu perfectament el tipus de persona lluitadora que és.
JOAN ARGEMÍ - GUANYADOR MX EURONATIONS 50
ResponEliminaEn Joan Argemí és una persona molt important per a mi. Ell va ser un dels pilots que juntament amb el seu equip va anar i va guanyar la cursa de motos anomenada Mx euronations. Aquesta cursa consisteix en participar per equips amb el nom del país europeu al qual pertanyen en una competició de motocròs.
Per començar, dir que el que més destaca d’en Joan són els seus ulls blau cel i brillants que només amb la mirada ja pots saber el que pensa. També és una persona alta, prima i sobretot molt molt sana ja que pràctica molts esports extrems: com anar amb bicicleta per la muntanya, Snow, ski....
Respecte el seu caràcter podríem dir que és una persona molt alegre, atenta a tot i decidida ja que té les idees clares i sobretot el més important fanàtic de les motos.
Pel que fa a l’entrevista, hem va explicar que aquesta carrera és fa cada any en un país diferents i aquest any que va guanyar va ser a Bèlgica. Ell va començar a anar amb moto als 6 anys però no va començar a córrer carreres oficials fins als 18. Ell diu que anar amb moto és una manera de sentir-se lliure i divertir-se amb els amics fent el que els hi agrada. Sobre les mx Euronations, que com he dit abans és la carrera de Bèlgica és una de les més importants ja que és guanya la copa de les nacions. Em va explicar que córrer una carrera d’aquest tipus no és del tot fàcil: primer el valor econòmic que segons el que em van explicar van tenir molts ajuts de sponsors, desprès el viatge i tot el que inclou menjar i lloc per dormir. Van dormir en tendes de campanya hi hi van estar 5 dies. Però el més important de tot és el entrenament, diu que no van haver d’entrenar gaire perquè totes les sortides que fan i totes les carreres que porten fent a l’any ja els serveix d’entrenament. Quan van arribar el seu equip i ell a Bèlgica van fer de seguida amistats belgues i franceses, que ja és coneixien d’altres carreres importants. Van tenir uns quants problemes però el principal era el temps, va ploure tota la setmana que van estar-hi allà però el problema del temps no és per a ells sinó que per a les motos, perquè moltes de les motos degut a l’aigua van tenir problemes elèctrics, però segons va dir ell que gràcies a tot el seu grup de mecànics van poder sortir de l’ensurt i gràcies a tota les col•laboracions la gent que els acompanyava van poder fer cada un dels membres un molt bon temps i amb la suma de tots els temps guanyar finalment la copa de les nacions. Ell desde sempre li ha agradat córrer en moto i n’ha guanyat moltes però mai hagués pensat que arribaria tant lluny.
Per concloure dir que en Joan, és un gran exemple a seguir no només per el que fa i ha aconseguit sinó que per ser una persona normal i corrent pot arribar a ser important en el àmbit que li agrada i destacar una de les frases de l’entrevista que em va impressionar, va dir que: tothom que tingués una il•lusió a la vida que és lluiti per ella perquè amb esforç i valentia tot és pot aconseguit.
JOSE NAVARRO- PROPIETARI D'UN TALLER DE PLANXA I PINTURA DE VEHICLES
ResponEliminaEn Jose Navarro té un taller de planxa i pintura de vehicles. És un home molt valent ja que a sabut afrontar circumstancies difícils per poder mantenir el seu negoci un cop establert.
Ell és d’estatura mitjana, espatlles fortes, panxut, amb poc cabell i es caracteritza pels seus ulls blaus com el mar. Per fora te un aspecte seriós, però un cop t’agafa confiança no ho es pas. Es inconformista, solidari amb les persones, molt tossut però sobretot independent a l’hora dels negocis, ja que mai li ha agradat rebre ordres.
Aquest senyor va començar a treballar molt jove ja que antigament, si no eres bon estudiant o els teus pares no et podien pagar un bons estudis podies anar a treballar directament, i així va fer ell.
El primer dia que va anar a un taller a fer practiques tenia 14 anys, al arribar al taller es pensava que anava a planxar roba, com el nom del ofici indica.
Amb aquesta anècdota em vull referir que ell no va triar que aquest ofici perquè li agrades, sinó mes ben dit l’ofici el va triar a ell. Un cop anava aprenent més sobre aquesta professió li va agradar moltíssim, i als 23 anys, fart de rebre ordres del seu cap va decidir fer-se autònom i obrir el seu propi negoci a Bigues. Al cap de 8 anys va decidir canviar d’establiment ja que estava a molta distancia d’on ell vivia i va muntar un altre taller a Corro de Vall. Amb aquest no va tindre tanta sort i al 1992 va tindre que tancar-lo per culpa de la crisis tan forta que va haver-hi per aquella època.
Quan les coses van anar millor va obrir un local nou al polígon de Granollers, però després de 9 anys allà es va quedar petit i es va hipotecar finalment en una nau mes gran situada casi al costat. Allà porta deu anys i s’hi estarà fins que es jubili, ja que només li queden 8 anys per arribar als 65.
Com es pot veure aquest mecànic és emprenedor i molt lluitador. M’agradaria ressaltar una frase que ell sempre diu i que el descriu a la perfecció i es “lluitant i esforçant-te molt, gairebé sempre aconsegueixes el que vols”.
ANASTASIA MULROONEY, professora d'anglès
ResponEliminaFísicament, l'Anastasia és alta i esprimatxada. Els seus cabells són arrissats i d'un color marronos amb uns reflexos daurats. Els seus ulls desperts són de color marró xocolata i una cosa que destaca molt en el seu aspecte és que, encara que és una persona adulta, vesteix d'una forma molt juvenil. Cosa que es reflexa en el seu caràcter ja que és molt activa, entusiasta i està plena de vida. És una dona molt comprensiva, de ment molt oberta i té una mena d'humor anglès que agrada a tothom.
L'Anastasia va arribar aqui a Catalunya ja fa molts anys, desprès d'haver treballat en el món de l'art, però porta 6 anys treballant com a professora i creu que és una professió molt gratificant ja que sent que està ajudant a algú. Ella no és la típica professora que crida, que renya, que possa molts deures sino té uns altres metodes per ensenyar.
Pel que fa al món de l'art, ella sempre havia volgut ser actriu. Va actuar en una pel·lícula de parla anglesa quan era molt jove. L'experiència li va agradar molt ja que va poder conèixer a gent famosa però li hagués agradat fer la pel·lícula ara ja que té més experiència i no té tants nervis a l'hora d'actuar. Ella sempre aconsella que si realment un es vol dedicar a actuar, no s'ha de fer perquè es vulgui ser famós, s'ha de ser perseverant i sobretot no creure en el que la gent diu. En altres paraules, si es vol una cosa, s'ha de lluitar per ella.
A més a més d'actuar i ensenyar, l'Anastasia també és fotografa. Ella s'ho pren com un hobby però val la pena dir que realment és bona fent fotografies ja que ha fet diverses exposicións i ha participat en concursos aquí a Espanya i també a Anglaterra. Li agradaria treballar com a fotògrafa més que res per poder guanyar més diners i així millorar la seva economia.
Com a conclusió caldria dir que l'Anastasia és una persona que realment val la pena conèixer ja que és molt tolerant amb tothom, té molta experiència laboral i pot donar molts consells sobre la vida en general. M'agradaria dir una frase que em va dir que va ser: “Quan faig una fotografia, jo desapareixo, i el moment i la fotografia són l'única cosa que importa”.
Míriam Quevedo, propietària de l’empresa “Míriam Quevedo”
ResponEliminaLa Míriam és la propietària de l’empresa “Míriam Quevedo” dedicada a la fabricació de productes capil·lars, corporals i facials de luxe.
Ella és una noia que físicament no li destaca res encara que es cuida bastant ja que, tenint una empresa d’aquests productes, qui no es cuidaria? És molt emprenedora, sempre està pensant en la seva feina i en els nous projectes que traurà pròximament al mercat. Parla molts idiomes com poden ser el rus o l’anglès ja que ha de viatjar molt per anar a les fires d’arreu del món i, encara que té molta fama arreu del món, es pot veure que es una persona molt normal, és a dir, que no se li ha pujat la fama al cap.
L’empresa la van fundar ella i el seu marit després de casar-se ja que el seu marit va heretar una fàbrica de productes cosmètics al polígon industrial de Les Franqueses. Ell va animar a la seva dona que montes la seva pròpia línia de productes. Al principi de fer-la no va tenir molt d’èxit però actualment ja es venen a molts països estrangers i està en el rànquing de una de les millor marques de luxe del món.
Dintre de la mateixa línia va obrir diferents opcions per la gent perquè hi havia molts productes cars i no tothom s’ho podia permetre’s, així que obrir diferents col·leccions amb diferents qualitats i diferents preus. Una col·leccions de més luxe és la “White Glaciar Caviar” en la qual el seu ingredient principal és el caviar blanc. Com es pot veure, es un ingredient no molt usual per unes col·lecció de productes cosmètics, però dintre de l’empresa utilitzen molts productes “estranys” com poden ser l’aigua de glaciar encapsulada, l’orquídia imperial, el caviar o el caviar blanc perquè són ingredients molt hidratants.
En conclusió, dir que la Míriam per mi és un exemple a seguir ja que a mi, alguna vegada a la vida m’agradaria muntar la meva pròpia empresa del no res com va fer ella.
Joan Sorolla – Fotògraf
ResponEliminaEn Joan Sorolla és professor d'història i història de l'art a l'institut Miquel Biada de Mataró, però a part també és fotògraf artístic i encara que no és molt famós els seus treballs són força reconeguts. Per a ell la fotografia és més que un hobby, ja que exposa i ven les seves obres, però tampoc és el seu ofici; es guanya la vida ensenyant.
Físicament no és un home que destaqui entre la resta: no és especialment alt, però és més alt que jo; no és una persona grassa, però fa panxa; té 58 anys, però que n'aparenta 48. Acostuma a vestir fosc, però no pas perquè sigui tímid, senzillament perquè no li agrada cridar l'atenció per la seva vestimenta. Normalment es mostra simpàtic i alegre i sempre rep bé les bromes, però tot i així a vegades els seus alumnes el treuen de polleguera i puc assegurar que ningú el vol veure enfadat.
En Joan es va començar a interessar per la fotografia quan tenia la mateixa edat que jo tinc ara, uns 14 anys, però llavors, ara fa 44 anys, tenir una càmera fotogràfica no era tan fàcil com ho és ara. Actualment tothom pot captar una bona imatge amb una càmera petita i senzilla o amb el mòbil, però en aquells temps les càmeres no eren tan assequibles i les fotografies s'havien de rebel·lar , cosa que suposava una important despesa econòmica. En Sorolla utilitzava la càmera del seu pare i rebel·lava les seves obres en un laboratori que compartia amb uns amics. No va tenir la seva pròpia càmera fins als 21 anys.
Encara que en Joan s'ha modernitzat i utilitza la fotografia digital, segueix trobant la fotografia química molt interessant, ja que els treballs aconseguits amb aquesta tenen un “gra”, una textura diferents i especials que els mitjans digitals no poden igualar. De moment no té un laboratori propi, perquè no s'ho pot permetre, però preveu treballar amb negatius i solucions en un futur pròxim.
Tot i no ser una fotògraf molt famós o reconegut, en Joan està satisfet amb la direcció de la seva carrera fotogràfica i no busca més fama de la que ja té ni tampoc aspira a guanyar-se la vida amb el seu art. Ell afirma que viure de la fotografia és molt difícil, només està a l'abast dels fotògrafs comercials més importants, mentre que els artistes ho tenen mes complicat; viure de la fotografia artística és pràcticament impossible. Però que no sigui famós no vol dir que no sigui conegut: ha fet diverses exposicions, començant en un petit i oblidat bar de Terrassa i acabant en una important mediateca francesa.
Parlar amb en Joan és interessant no només pel fet que la seva carrera fotogràfica ja és interessant (per exemple, ha fotografiat actes importants com concerts de “Scorpions” o “ACDC”), sinó també perquè en Joan té experiència i a més a més de les seves aventures, també et pot explicar moltes coses a l'hora de captar, editar i avaluar fotografies així com la història i evolució de les càmeres, ja que, al cap i a la fi, és professor d'història de l'art.
Per concloure, citaré una frase que, encara que no és original d'en Joan, ell sempre diu i aplica a les seves obres: “Fer fotografies és posar en una mateixa línia que uneix els ulls, el cervell i el cor. Qui és capaç de fer això, és un fotògraf”. Aquesta frase no es reflexa només en les seves fotografies, sinó en tot el que fa. Per a ell aquesta frase es pot aplicar a tot arreu: per fer les coses bé, cal posar-hi cap (cervell), ganes (cor) i observar l'entorn (ulls).
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPOLITÍC EN ELS SEU TEMPS LLIURE - DANI MARTÍN
ResponEliminaUs presentaré al Dani Martín un professor de comptabilitat que dedica tot el seu temps lliure a la política, part de la seva vida en la qual hem centraré.
Físicament és un home d'estatura mitjana, d'espatlles amples i cames més curtes de l'habitual. El que més destaca a primera vista són els seus cabells blancs a conjunt amb la seva barba. Pel que fa el seu caràcter és segur de si mateix, sincer, responsable i molt treballador. A més a més quan se'l coneix a fons es descobreix que és una persona molt alegre, riallera i que generalment es pren el món a broma.
El Dani ha dedicat una gran part de la seva vida a la política, des de els 15 anys que es va afiliar a les joventuts d'un partit anomenat JCC partit que avui en dia ja no existeix, fins a l'actualitat que és president local i vicepresident comarcal del partit Iniciativa per Catalunya Verds. Per ell no va ser gens fàcil entrar en el món de la política ja que va haver de compaginar les hores de classe i d'estudi amb les reunions i assemblees dels partit.
A l'any 1998 el candidat per l'alcaldia a La roca del seu partit es va retirar després de 30 anys dedicats plenament a la política i els altres membres de l'assemblea local van decidir que el Dani ocuparia el seu lloc com a número 1 de la llista que presentarien a les següents eleccions municipals.
Un any més tard, al 1999 es va presentar per primera vegada com a candidat i això li va suposar un gran repte ja que va haver de treballar molt dur per preparar tota una campanya electoral en condicions per no decebre al votants del seu partit. Després de tot el treball aquesta campanya va donar resultat i va aconseguir entrar en el govern del poble amb el càrrec de regidor d'habitatge, medi ambient i ben estar social. Actualment esta preparant-se per les properes eleccions municipals que tindran lloc el 24 de maig on tornarà a repetir com a cap de llista.
Per concloure m'agradaria dir que és una persona que val la pena conèixer ja que la vida li ha donat molts cops durs i s'ha trobat moltes vegades en situacions ens les que no sabia com actuar i encara així ha aconseguit continuar endavant per si mateix amb el seu esforç i treball.
Nerea Martín-3rA
Jordi Batlle – Primera generació d’econòmiques a Barcelona
ResponEliminaRespecte el físic, ell té els ulls verds com els camps de primavera, tenia els cabells negres com el carbó i ara canós, i personalment es molt intel•ligent, bona persona i un bon artista.
Per començar, dir-vos que va ser de la primera generació en graduar-se en econòmiques a Barcelona per ell va ser un repte difícil però a la vegada fàcil, per una part tenia problemes a casa hi havia de ajudar als seus pares i per l’altre part li era fàcil ja que a ell li agrada molt les matemàtiques. Quan es va graduar li va donar el títol en persona el ministre d’economia d’Espanya.
Des de petit ja va veure que li agradaven molt gracies al bar on treballaven els seus pares perquè es passava el dia jugant als escacs amb un client que era jugador professional. Els seus pares no el van poder ajudar molt ja que no tenien estudis però amb els seu suport va tirar endavant.
Després d’uns anys, quan ja va tenir una família i els seus fills ja començaven a estudiar, un d’ells no sabia que fer i va començar la carrera d’econòmiques però a mix any va veure que això no era el que volia fer i el Jordi ho va entendre i li va donar tot el suport com els seus pares a ell.
Una ultima cosa, el principi he dit que es un bon artista ho dic perquè el seu passa temps es pintar quadres per la família, té molt de talent i jo des de petita li he dit que els hauria de intentar exposar perquè la gent veies les seves pintures.
Per acabar, m’agradaria dir que es una persona a seguir perquè ha passat per problemes de salut i també familiars i ha pogut mantenir una família nombrosa.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAntoni Argent- Escriptor
ResponEliminaUs parlaré sobre l’Antoni Argent economista, emprenedor, professor de secundaria i finalment escriptor.
El que més crida l’atenció físicament d’en Toni son els seus petits ulls blaus com el mar i el seu gran somriure d’orella a orella. Es una persona molt agradable i simpàtica, resulta molt senzill poder parlar amb ell sobre qualsevol tema ja que al ser professor de secundaria esta acostumat a moure’s entre adolescents.
Ha partir de l’entrevista ha estat mes senzill poder conèixer mes a fons a en Toni argent. Aquest escriptor ja ha escrit 5 llibres dels quals tres en formen part d’una trilogia(Tres quarts de 7, tres quarts de 8 i tres quarts de 9) a més d’elaborat amb l’ajuda d’una altre professora un conte infantil anomenat “El gat romeu i el Bosc màgic”.
A més a més aquest home es un tros de pa ja que tots els diners que guanya per la venta dels seus llibres els destina a causes solidaries. També va deixar caure que va estar firmant exemplars dels seus llibres durant sant Jordi als carrers de Granollers.
L’escriptor durant l’entrevista ens revela un consell que diu així: Hem de dedicar temps, estar il•lusionats, tenir objectius i aspiracions a la vida i esforçar-se al màxim perquè en un futur puguem fer i arribar allà on ens proposem.
Per concloure dir que es una persona molt interesant i que val la pena conèixer no només per la temàtica que aborda en els seus llibres sinó també per haver col•laborat en estudis per ajudar a detectar el fracàs escolar.
MARIA PONT - Pintora de quadres i escultora.
ResponEliminaHola bon dia, com tots ja sabeu, avui us explicaré la entrevista que vaig fer a la Maria Pont, una artista pintora de quadres i escultora.
Cal destacar que és una persona viva, molt enèrgica, dinàmica, creativa, sincera, molt simpàtica i que sempre te el cap ple d’idees. Per a mi ha sigut molt interessant fer-li la entrevista a aquesta persona perquè té un do molt especial amb la pintura, i es que és autodidacta, i que vull dir amb això? Dons bé, que ella des de petita ja ha estat pintant sense parar i mai ningú l’ha ensenyat a res, ni tan sols a barrejar els colors. Tot i així, actualment fa classes de pintura. Segons al•lega, diu que sempre ho ha portat a dintre, que és innat, o sigui que va néixer amb pintura a la sang.
Porta pintant des de els anys 70 i ha exposat quadres a llocs molt importats com podrien ser: Bèlgica, Estats Units i Japó. També ha fet moltes donacions a ONGs de Barcelona i Granollers, la qual és una de les finalitats per a les quals pinta. L’altre i més important és perquè és la única cosa que gaudeix fent-la i quan s’hi posa, desconnecta de la tèrbola realitat. Quan pinta, el temps no l’hi és ninguna influència, el seu rècord està en un any per fer una obra.
Segons diu, l’art en general, en aquest país, li falta molt de suport, suport a tots aquells que s’inicien a l’art, i no posar-s’ho tant difícil, perquè poden arribar a tenir un gran futur. El consell que em va donar per aquells que s’inicien és que, primerament, l’art s’ha de sentir una mica i tenir quelcom al teu interior que t’impulsi a plasmar-ho al llenç, algun sentiment o emoció. I segon, que mai s’ha de llençar la tovallola, perquè al principi et sortiran molts quadres malament, però que a copia d’anar treballant aquells petits errors que t’han fet malbé un quadre sencer i anar perfeccionant la teva tècnica, ho aniràs fent millor, i millor podràs entendre l’art.
ANNA GIRABENT- Jugadora i entrenadora de bàsquet
ResponEliminaL’Anna Girabent és la meva entrenadora de bàsquet, i actualment és jugadora del Club Bàsquet Llinars. L’he triat a ella ja que m’interessava molt saber més sobre la seva vida tant de jugadora com d’entrenadora de bàsquet.
Pel que fa el físic, l’Anna és una noia de 21 anys, de cabell negre com el carbó i bastant baixeta per la seva edat. És una noia molt riallera i molt divertida amb tothom. I com a jugadora de bàsquet porta entrenant uns 16 anys, i com a entrenadora en porta 5.
A dia d’avui, no té una posició fixa, ja que juga a totes les posicions depenent del partit, encara que la seva posició des de sempre ha sigut base, degut a la seva alçada i a les seves condicions tècniques.
Penso que la meva entrenadora és un gran exemple a seguir. Una de les coses que més m’agrada d’ella es que per ella el bàsquet és un nivell de vida, una filosofia. Principalment perquè durant molts anys el bàsquet per ella ho va ser tot, i van passant els anys i per ella sempre està present, perquè per ella no es una simple afició ni un simple esport.
A més a més, ha viscut moments que em semblen molt interessants. Com per exemple, quan va jugar fora de Catalunya i Espanya en un torneig, quan el seu equip va guanyar la lliga o quan amb dotze anys va marxar a jugar al Granollers, i per ella va ser com un somni fet realitat.
Per acabar, conèixer amb més profunditat a l’Anna m’ha servit com una motivació, ja que en un futur m’agradaria dedicar-m’hi professionalment a aquest esport i ella m’ha donat molts consells que em poden servir per no llençar mai la tovallola.
Ainoa Herrera - 3rB
Gerard Sabatés
ResponElimina3B
Jo faig l’exposició oral sobre el Jordi Bartés Arenas, he escollit aquesta persona perquè viu d’allò del que més li agrada, el futbol i actualment l’esport.
Primerament us diré que en Jordi té 41 anys i dirigeix un gimnàs , aquesta afició li ve de ben petit jugant a futbol. Es una persona molt tranquil•la i amb un gran sentit de superació. Físicament està com un toro i cada vegada té menys cabell. Per una banda quan era petit jugava molt a futbol i ja prometia. Però per una altre banda quan va començar els estudis d’Inef es va trencar els lligaments creuats i és va centrar molt més en els estudis.
Anava cada dia a la universitat amb crosses. Amb 23 anys va acabar la carrera i va fitxar per l’Hospitalet. Per la seva edat ja tenia un bon sou. Seguidament 2 anys més tard amb molt d’esforç i sacrifici va fer l’ascens a una divisió més alta amb el Mirandés. Amb 30 anys el fitxa el Merida però quan arriba a la ciutat el club desapareix. Torna a La Roca i com que ja es gran per jugar, es posa a treballar fent d’entrenador de futbol a la presó de 4 camins pels presos, i veu que això també l’omple, apart que entre setmana treballa al gimnàs.
En conclusió espero que us hagi agradat, que per a mi es un exemple a seguir i tinc la sort de que es el meu tiet.
Laila Mañas 3rC
ResponEliminaROSER COLOMER - aficionada a la política
Roser Colomer és una persona molt activa i convençuda d’ella mateixa. A més a més, és exigent ,molt treballadora i tan alegre com la primavera. Físicament és molt atractiva, gairebé tan alta com un pi i ulls blau cel.
Professionalment aquesta advocada va estudiar cinc anys de dret a la universitat i un de màster, ja que ho va gaudir molt. El batxillerat va ser dur per ella perquè no treia més d’un 6 de mitja però amb esforç i sacrifici ho va aconseguir.
Roser dedica moltes hores a la feina i amb el poc temps lliure que té ho intenta aprofitar al màxim. Ella està molt satisfeta de la seva feina ja que ho gaudeix molt coneixent a gent nova amb diferents pensaments i actituds.
El seu viatge de somni és la Polinèsia Francesa i el seu lloc preferit de Catalunya és Calella de Palafrugell. Roser estima molt a la seva família i la seva major influència en la seva vida és la seva avia.
En la meva opinió, Roser Colomer és una persona mot treballadora, amb molts somnis per fer realitat i immensos obstacles per aconseguir. A més a més de treballadora, amb una gran personalitat que enamora a tothom . Cal destacar, que és una dona molt interessant i amb una gran carrera universitària que li obre moltes portes. És un exemple a seguir.
Laila Mañas 3rC
ResponEliminaROSER COLOMER - aficionada a la política
Roser Colomer és una persona molt activa i convençuda d’ella mateixa. A més a més, és exigent ,molt treballadora i tan alegre com la primavera. Físicament és molt atractiva, gairebé tan alta com un pi i ulls blau cel.
Professionalment aquesta advocada va estudiar cinc anys de dret a la universitat i un de màster, ja que ho va gaudir molt. El batxillerat va ser dur per ella perquè no treia més d’un 6 de mitja però amb esforç i sacrifici ho va aconseguir.
Roser dedica moltes hores a la feina i amb el poc temps lliure que té ho intenta aprofitar al màxim. Ella està molt satisfeta de la seva feina ja que ho gaudeix molt coneixent a gent nova amb diferents pensaments i actituds.
El seu viatge de somni és la Polinèsia Francesa i el seu lloc preferit de Catalunya és Calella de Palafrugell. Roser estima molt a la seva família i la seva major influència en la seva vida és la seva avia.
En la meva opinió, Roser Colomer és una persona mot treballadora, amb molts somnis per fer realitat i immensos obstacles per aconseguir. A més a més de treballadora, amb una gran personalitat que enamora a tothom . Cal destacar, que és una dona molt interessant i amb una gran carrera universitària que li obre moltes portes. És un exemple a seguir.
JORDI MASÓ - Pianista i escriptor
ResponEliminaEn Jordi és una persona alta, prima com un fideu, de braços llargs i amb una constitució una mica esquelètica que en part li ajuda a tenir més habilitat amb la seva professió. Porta ulleres (que destaquen molt en ell), té el cabell de color castany (amb algunes canes) i encara així es manté en molt bon estat. Pel que fa al caràcter, és una persona pacient, divertida, que quan ha de fer una cosa està ben concentrat i sempre n’està orgullós del que aconsegueix, però el tret que més destaca d’ell és la ironia (que sobretot es troba molt en els seus contes). També és una persona poc presumida i que quan estudia sempre és molt solitari ja que entra en un gran moment de concentració per poder millorar la seva professió.
En Jordi ja de petit (amb uns cinc o sis anys aproximadament) va decidir que volia toca el piano, com el seu pare; i així va ser que va començar a estudiar al Conservatori de Granollers amb el professor Josep Maria Roger (el meu actual professor). Com que era una afició que li agradava tant, va decidir que de gran seria pianista. A la universitat estudiava entre sis i vuit hores diàries per treure el màxim rendiment de les seves capacitats i amb 26 anys va aconseguir gravar el seu primer disc, l’any 1993 (a Suïssa). Durant la seva vida, ha fet diferents concursos tant nacionals com internacionals i sobretot ha viatjat molt per tot el món: per Mèxic, Hong Kong, Estats Units... Ha fet diferents col•laboracions amb gent important com actors, intèrprets, etc. A més a més, no només és pianista professional sinó que també escriu contes des de fa uns quants anys, més precisament, microrrelats; i gràcies a aquesta passió ha aconseguit un munt de premis, per omplir-ne una biblioteca!
En conclusió, crec que en Jordi mostra un perfil d’una persona que inspira superació i autocrítica, una persona que encara que hi hagi una adversitat (tot i que sigui fàcilment superable) segueix endavant i aconsegueix fer-ho de la millor forma. D’altra banda, també és BASTANT irònic i utilitza en nombroses situacions l’humor, el que el converteix a part d’una persona interesant en una persona divertida i amb una vista de l’humor bastant diferent de la societat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPOL ESPARGARÓ - Pilot de motoGP
ResponEliminaEl Pol actualment es pilot de la primera categoria al món de motociclisme. Moto GP
Ell es un noi de mitjana altura, amb els ulls marrons com el cafè, el cabell castany i la pell blanca, blanca com la neu. Pel que fa el caràcter el que més destaca són les seves ganes de somriure passi el que passi, es un noi que s’atreveix a tot i que mai tira en rere després d’haver decidit alguna cosa, a més a més, vull apuntar que té una personalitat molt forta, i després explicaré perquè.
El Pol des de ben petit ha estat enamorat de les motos. Fins a fa poc corria a la categoria de moto2, però gràcies a la seva habilitat com a pilot i la seva persistència, després d’haver guanyat el campionat del món a la seva antiga categoria, el van pujar a motoGP. El pilot està emocionadíssim perquè porta molts anys darrera d’això i mai s’hauria imaginat que en tan poc temps podia arribar a la categoria reina.
Tota la seva vida, ha tingut com a contrincant oficial al Marc Márquez, i ara que piloten un altre cop a les mateixa categoria, l’objectiu del Pol és tornar a enxampar-lo, cosa que està aconseguint poc a poc i sense llençar mai la tovallola. A la carrera de l’anterior diumenge, per exemple, va quedar 5è, i encara que això no sembli gran cosa a ell li fa molta il•lusió, ja que es nouvingut en aquesta categoria i quedar posicionat així competint contra pilots tants grans, és un somni fet realitat.
Abans he dit que es un jove amb molta, molta personalitat, ho és perquè té a molts pilots per sobre seu, i encara que li donguin mil consells, i li expliquin que si ho fa de tal manera li sortirà tot molt millor, ell creu en la seva persona, ja que així li esta anant molt bé, i encara que es fixi en els que te per sobre, i n’aprengui, quasi mai fa el que li diuen, perquè diu que si ho fa així, el mèrit mai serà seu. Està molt orgullós d’ell mateix, ja que ha arribat on està pel camí que ha volgut fer ell.
La forma de pensar que te el pilot quan està a sobre de la moto, canvia completament amb el seu pensament quan actua a la vida quotidiana. Quan està pilotant s’oblida de tot, de que l’Aleix, al que està tirant a terra, es el seu germà, de que hi ha una càmera gravant i de que al circuit no està sol, sinó que participa amb la companyia de més de 20 pilots.
En conclusió, vull apuntar que el Pol és un gran exemple a seguir, i no només pels que els hi agradi el motociclisme, sinó per a tothom, perquè per arribar on està s’hagut de caure, i tornar-se a aixecar moltes vegades, apretant les dents i amb un gran somriure. I a més a més, ho ha fet amb ganes de tornar-ho a intentar les vegades que facin falta fins arribar a aconseguir el seu propòsit.
PILAR AGULLÓ, ex xef i pensadora de la vida
ResponEliminaPilar Agulló ha estat una ex xef i gerent d'un vell restaurant bastant prometedor de la comarca del Vallès Oriental, tot i haver estat provincialment reconegut. Físicament, és una dona mitjanament baixeta, amb els cabells negres com el carbó i també té una mirada d'ulls blau cel molt impactant. Pel que fa el seu caràcter, és una dona molt inquieta i també molt original, encara que els conceptes pensadora, filosòfica i semblances són molt descriptius en ella mateixa. També té un seguit de valors com la tolerància i el respecte són molt presents en ella.
Des de ben petita, la senyoreta Pilar, com li deien les monges de la seva escola, no s'havia cregut mai tot l'aspecte religiós del seu centre, tot i així, alhora de les històries bíbliques i altres activitats on s'explicaven passatges de la bíblia, van donar peu a la seva imaginació volés i comencés a pensar en el "i com..?" de tots els seus pensaments.
A mesura que va anar creixent, just després d'acabar els seus estudis bàsics, va anar com a "cambrera en pràctiques" a un restaurant conegut per la família on va descobrir el seu món que l'apassionaria el resta de la seva vida que és la cuina. Per desgràcia (o per sort depèn del punt de vista), el xef del moment va morir d'un atac de cor a causa de la pèssima qualitat de vida que tenia, tot i així, la Pilar es va oferir de fer de suplenta, ja que les receptes se les havia après per poder-les repartir als clients fluidament. Aquesta "suplència" va durar uns 5 anys, on va aprendre realment l'àmbit de cuinar per a molta gent.
Després d'haver conegut el seu actual marit i després d'haver tingut dos dels seus actuals fills, va intentar obrir un restaurant propi, el qual, durant 3 mesos va estar entre els millors de tot Barcelona, encara que aquest èxit va ser molt efímer, ja que just 1 mes abans d'un sopar de gal•la d'un famós de l'època va quedar embarassada de dues bessones que van provocar el tancament per falta de cuinera i gerent del local.
Tot i això, avui en dia, no n'està pas arrepentida perquè durant tota la seva vida ha cuinat pels seus propis consanguinis que són les persones més importants per ella, i de fet, són les opinions dels familiars les que fan canviar els seus plats a millor, ja que són les que l'afecten de ple.
Com a conclusió m'agradaria esmentar que el seu "don" el troba d'allò més lògic, ja que la cuina combina "originalitat" amb la seva "inquietud" de no poder estar-se quieta. També, m'agradaria acabar dient que tot i no ser una persona amb grans estudis, és una dona que pensa molt les coses, entre elles els seus plats. A part, de sempre donar un punt de vista inimaginable per molts.
Pau Ferré, jugador d'handbol
ResponEliminaEl Pau Ferré que és un jugador que té 14 anys d’ handbol de La Roca del Vallès.
Pel que fa el físic és un noi amb els cabells negres que quant el veus el primer cop destaca per la seva gran altura ja que és més alt que un pi i per la seva bona forma física. També és un noi amb molta força, enèrgic, rialler i una mica gandul.
Tot i que li han fet ofertes per anar a jugar a altres equips rivals ell és fidel a la Roca des de que va començar a jugar a handbol fa 7 anys. I li agradaria dedicar-se professionalment a l’handbol en un futur tot i que el camí que queda no és gens fàcil.
De les coses que més li agraden és guanyar algun títol que hi havia gent que diu que no guanyarien, el que ell anomena “callar boques”.
Un dels moments que més li van agradar va ser quant va jugar amb la selecció catalana d’handbol i fer realitat el seu somni de representar el seu país.
Gràcies a que el Pau està en tant bona forma i és més dur que una pedra no ha patit ninguna lesió important tenint en compte que el handbol és un esport molt dur i on hi ha moltes lesions.
Per acabar dir-vos que a part de ser un gran jugador és un model d’esportista a seguir i que li espera una llarga carrera per davant.
ALBERT MONTANER – PSICÒLEG
ResponEliminaPrimer explicaré qui es l’Albert. L’Albert es un psicòleg de Granollers i de Barcelona. L’he triat perquè per mi i per la meva família a sigut un gran suport, ja que sempre ens ha ajudat en tot i sobretot per mi ha sigut un gran exemple a seguir.
Físicament, és alt i robust com un roble, té els ulls marrons i el cabell negre com el carbó. Pel que fa el caràcter és alegre, simpàtic i molt proper a tothom, cosa que sembla anar relacionada amb la seva professió, té un somriure permanent, i que fa que confiïs en ell.
Ell principalment, es va voler dedicar aquesta professió perquè des de ven petit ha tingut problemes familiars i econòmics, el seu germà petit a causa de que a la escola es fiquessin amb ell, es va suïcidar, per acabar amb tanta angoixa. I tot això va fer que l’Albert s’interessés per aquest món i poder ajudar a altres nens perquè no tinguessin que patir el que ell havia patit.
Així que, després de molt esforç i de rebre molts comentaris negatius, ell va aconseguir el que es va proposar, i avui pot dir que voler es poder, i que si hagués llençat la tovallola ara no podria ajudar a moltes famílies a superar moments complicats, o fer veure realitats.
En conclusió, lo únic que puc dir es que es una persona increïble, i que val la pena coneix-la, ja que ell ajuda a tothom sempre, sense cap inconvenient.
JOSEP MAESTRO- PRACTICANT DE KARATE
ResponEliminaEl Josep Maestro de 40 anys recent complerts i des de fa 25 anys practica Karate, des de que va començar el Karate fins ara ha anta sempre al mateix gimnàs.
Pel que fa el físic té els cabells negres com el carbó està molt bona forma física. D’altre banda és una mica despistat però quan està al Karate és aplicat i constant com una formiga .Ell va triar aquest esport perquè perquè des de petit sempre ha mirat pel·lícules d’arts marcials i un dia un amic li va dir que si volia provar el Karate i des de allà va començar a practicar Karate fins ara.
Com he dit abans des de sempre ha anat al mateix al mateix gimnàs, però per raons de treball ha tingut que anar a viure a Algèria i llavors entrena menys.
Per ell el Karate no només és un esport és alguna cosa més perquè t’ajuda a controlar el seu cos la seva ment i a respectar a la gent.
Per finalitzar jo crec que és un home molt lluitador perquè sen va a l’altre punta del món i segueix esforçant-se per aconseguir el seu somni. Una frase que va dir que em va agradar es que per ser un bon competidor com en tot has de ser com una formiga, molt treballador a la vida i no abandonar mai.
Paula Jiménez
3rB
EL CORREDOR DE CARRETONS - FCO. JAVIER
ResponEliminaEl seu nom es Francisco Javier, Xiscu per als amics o com a mi m’agrada anomenar-lo papa. Per començar, m’agradaria dir és un home mes aviat baixet, calb, forçut i amb molt de caràcter. L’he elegit a ell perquè crec que es una persona a seguir perquè quan es proposa una cosa la aconsegueix.
UN exemple es la carrar de carretons feta a la festa major de La Roca l’any 2014. Ell ja havia participat anys passats, perquè el dia que va arribar a Catalunya, mes concret la Roca i va veure la carrera de carretons, sense pensar’ s’ho dos cops va proposar-se participar el any que venia a continuació.
Seguidament, l’any passat hi havia 20 participants aproximadament. Uns competien amb un carretó de elegància i altres amb per la velocitat, com es el cas del meu pare. El carretó podria tindre alguns canvis com el de baixar el nivell de gravetat. A ell li agraden molt els esports de rics, mes ben dit li encanten. A part dels carretons també va en moto, ell es un fanàtic dels esports sobre rodes.
Finalment, m’agradaria dir que algun dia seria on honor i un plaer córrer al seu costat o competint contra ell en la carrera de carretons, encara que a ell no estigui d’acord. Es un home, que sempre m’ha servit d’inspiració perquè a fet coses que son admirables.
ORIOL VERA- cap de llista en Ciutadans a Lliça de Munt
ResponEliminaL’Oriol Vera que es una persona molt especial per a mi. Ell va ser cap de llista en Ciutadans a Lliça de Munt, aquest no es el seu treball però va pensar que podia ser una gran oportunitat per perfeccionar com persona i en el treball.
Pel que fa el seu caràcter es una persona social i molt xerraire. També es una persona dinàmica, li agrada provar coses diferents i a mes a mes es molt intel•ligent. Es una persona que es no te gaires problemes per relacionar-se amb la gent ja que te molts temes per parlar per qualsevol persona. I físicament es alt com un pi i prim com un fideu. Te un nas petit i una boca gran. El que destaca mes son els seus ulls, perquè grans i bonics.
Al marge de la seva feina, es va presentar el 2011 per l’alcaldia a Lliça de Munt. Com que la seva participació va ser molt precipitada, no ho va fer com a ell li hagués agradat. Va fer 2 o 3 actes preelectorals i un acte central. Es van presentar els partits habituals, “la casta” com diria el Pablo Iglesias. Pel que va la rivalitat entre els altres partits, de la qual es parla de forma negativa, es totalment contraria. Tenen una bona relació entre tots ja que tots son veïns del mateix poble.
Em va cridar l’atenció, perquè ell veu la política com per connectar amb els habitants, no com la política que estem acostumats a veure, com si fos un treball per fer calers. M’agradaria destacar una frase que ell diu normalment “creure es poder”, es a dir, que si tu creus que pot fer una cosa tu pots fer-ho segur, no deixis que ningú et tregui la il•lusió. .
En conclusió, espero que os hagi agradat i que podeu prendre conclusions sobre aquest tema tractat.
ORIOL VERA- cap de llista en Ciutadans a Lliça de Munt
ResponEliminaL’Oriol Vera que es una persona molt especial per a mi. Ell va ser cap de llista en Ciutadans a Lliça de Munt, aquest no es el seu treball però va pensar que podia ser una gran oportunitat per perfeccionar com persona i en el treball.
Pel que fa el seu caràcter es una persona social i molt xerraire. També es una persona dinàmica, li agrada provar coses diferents i a mes a mes es molt intel•ligent. Es una persona que es no te gaires problemes per relacionar-se amb la gent ja que te molts temes per parlar per qualsevol persona. I físicament es alt com un pi i prim com un fideu. Te un nas petit i una boca gran. El que destaca mes son els seus ulls, perquè grans i bonics.
Al marge de la seva feina, es va presentar el 2011 per l’alcaldia a Lliça de Munt. Com que la seva participació va ser molt precipitada, no ho va fer com a ell li hagués agradat. Va fer 2 o 3 actes preelectorals i un acte central. Es van presentar els partits habituals, “la casta” com diria el Pablo Iglesias. Pel que va la rivalitat entre els altres partits, de la qual es parla de forma negativa, es totalment contraria. Tenen una bona relació entre tots ja que tots son veïns del mateix poble.
Em va cridar l’atenció, perquè ell veu la política com per connectar amb els habitants, no com la política que estem acostumats a veure, com si fos un treball per fer calers. M’agradaria destacar una frase que ell diu normalment “creure es poder”, es a dir, que si tu creus que pot fer una cosa tu pots fer-ho segur, no deixis que ningú et tregui la il•lusió. .
En conclusió, espero que os hagi agradat i que podeu prendre conclusions sobre aquest tema tractat.
Miquel Estapé, exalcalde de La Roca
ResponEliminaMiquel Estapé, la persona de la qual parlaré ara, va ser alcalde de la Roca del Vallès.Pel que fa al caràcter és una persona amable, riallera que sempre està disposat a ajudar als demés.
Ell mai tenia pensat ser alcalde, de fet el seus estudis actuals són de enginyer de telecomunicacions.Ell va ser alcalde perquè va substituir el que hi havia en aquell temps. Va voler ser-ho perquè com tenia un gran coneixement del poble li feia il·lusió poder millorar el poble on havia viscut tota la seva vida. Els seus objectius com alcalde eren tenir uns serveis públics de qualitat i promoure l’activitat econòmica i l’ampliació de llocs de treball al municipi. Actualment és sub-director del consorci d'administració oberta de Catalunya on es dediquen a impulsar la transformació digital.
En coclusió cal afegir que només va ser alcalde per ajudar als demés i això em sebla que demostra que en Miquel és un exemple a seguir, tant de bó tingueu la oportunitat de coneixal.
ANITA MIRALLES, exprofessora
ResponEliminaL’Anita Miralles és una dona que s’ha dedicat tota la vida a l’educació. L’Anita té uns 65 anys i amb un cabell llarg i ros. El que més destaca del seu físic són els seus ull blaus com el cel. Pel que fa al caràcter és una dona molt positiva i molt optimista.
La seva carrera va començar en un poble molt petit de Lleida on va fer els seus primers cursos i on va descobrir la passió per a l’educació. Com que volia seguir per aquest camí, va haver de canviar d’escola per a poder fer el batxillerat.
Gràcies a la professora que va tenir va poder entrar a la universitat i aprovar la carrera i amb bona nota. Una vegada acabada aquesta etapa, la van destinar a un poble dels Pirineus. Allà, va trobar molts bons companys però una cosa que no li va agradar va ser que feien uns càstigs físics que no trobava adequats. Per aquest motiu va demanar un trasllat a Canovelles.
A Canovelles, va ser directora on va dur a terme moltes iniciatives. Una d’elles, era impulsar el laboratori i el taller de tecnologia dedicant-hi més diners comprant material nou. Ella sempre diu que el seu objectiu era aconseguir un bon clima entre alumne i professor. Abans la figura del professor era una persona molt respectada però difícil d’accedir per a preguntar-li coses. Ella va intentar que el professor fos una persona que t’ajuda a formar-te i molt més accessible.
En conclusió, trobo que és una persona molt interessant de conèixer ja que ha vist l’evolució de l’educació durant els últims 40 anys. Ha passat de ser una educació molt dura per l’alumne ja que era molt teòrica i amb càstigs físics a una educació més còmoda per a l’alumne ja que té projectes i pràctiques i sense càstigs físics. Volia destacar una frase que diu l’Anita: “A la vida tot és possible però es requereix esforç i dedicació per aconseguir-ho”
Oriol Gonzalez Prats
3rA
JOSEP GIRBAU - PRESIDENT DE LA PENYA BLANC BLAVA DE LA ROCA
ResponEliminaEn Josep Girbau és l’actual president de la Penya Blanc Blava de La Roca. Actualment no treballa, esta jubilat. Calculo que deu tenir uns 70 anys. Té una estatura. Té canes i li comença a clarejar el cabell però tot i així es manté força bé. Té un posat elegant i acostuma a vestir bé ja que sempre ha treballat de cara al públic. Sempre té un somriure d’orella a orella que demostra que és amable i simpàtic. També és molt molt sociable ja coneix a molta gent. Jo no el conec gaire bé; però per algunes respostes que em va donar dedueixo que és optimista i persistent.
La penya blanc blava es va fundar l’any 75 i tot i que jo em pensava que ell havia estat un dels fundadors, però no, que els fundadors van ser altres roquerols, entre ells, per sorpresa meva, el meu avi.
En els inicis del club només hi havia un equip i els partits es jugaven a Mas Foguer, a prop de la fàbrica de birutes. S`hi arribava caminant per la carretera on encara no hi havia llums, el camp era de terra i quan plovia s’inundava. El camp actual es va inaugurar curiosament el dia 11 de setembre del 2001. Diada de Catalunya i per desgràcia, la data de l’atemptat de les torres bessones de Nova York.
Actualment la penya té 311 jugadors. 13 equips masculins i 7 de femenins. Però arribar fins aquí ha estat molt difícil, tot i que sempre ha comptat amb l’ajuda de la gent del poble i el suport de l’ajuntament. Em comenta que sempre que un vol fer una cosa la fa i que quan hi ha problemes els soluciona.
Quan parlem dels cops que es reuneix la junta directiva i els temes que tracten i li pregunto què cal fer per ser entrenador em respon un “Ara m´has enganxat fora de joc” , resposta que em va semblar molt encertada.
En Josep és seguidor i soci incondicional de l’Espanyol des de fa més de 40 anys, va a veure tots el partits quan el seu equip juga a casa. Ha dinat amb l’expresident Daniel Sánchez Lliure i coneix personalment a l’actual president Joan Collet perquè viu a Argentona.
Se li il•lumina la cara quan em comenta que hi ha hagut equips de la penya que han sigut campions de lliga. Com per exemple l’equip juvenil femení, que ho va ser la temporada passada. Comenta orgullós també, que alguns jugadors d’aquí estan jugant amb l’Espanyol i que la feina que fan no té color.
En conclusió vull dir que en Josep Girbau és interessant perquè va lluitar per aconseguir el que volia, ser el president de la penya.
MIRIAM NOGALES - professora
ResponEliminaHola, com ja sabeu soc l’Alba Nogales i ara us faré cinc cèntims sobre com és la Miriam i el que ha aconseguit.
Ella és una noia de 23 anys, té el cabell castany, llarg i arrissat com una escarola, és bastant alta i prima, d’ulls blaus profunds, també té molt caràcter i sempre s’esforça molt per aconseguir el que vol.
Des de petita ella havia volgut ser professora, i tot i que va treure molt bones notes a la Universitat, fins fa poc no va trobar feina perquè va tindre un accident amb cotxe i això li va dificultar a l’hora de treballar. El dia 27 de març, li van trucar per fer-li una entrevista a una escola de Granollers i al final la van contractar.
En conclusió, ella està molt feliç de treballar en aquella escola perquè era el que sempre havia desitjat. Espero que us hagi agradat i que algun dia vulgueu conèixer-la.
CRISTNA RUIZ, campiona del campionat de twirling a Catalunya
ResponEliminaUs parlaré sobre una persona que és campiona de twiriling de Catalunya.
La Cristina Ruiz es una noia baixeta i àgil, té els ulls verds com l'herba i un somriure preciós, pel que fa el caràcter és una noia dolça com la mel, molt alegre i amigable, a més a més molt lluitadora i amb molta constància.
Va decidir apuntar-se a aquest esport perquè li va semblar molt interessant. Per qui no ho sàpiga el twiriling es un esport que consisteix en fer girar d'una manera rítmica un bastó especialment dissenyat per la execució de jocs malabars. S'ha dedicat a aquest esport des que tenia vuit anys, però per qüestions familiars, va haver de retirar-se durant una temporada, per ella va ser dur ja que li agradava molt.
Ella va guanyar el darrer campionat de twirlig a Catalunya que es va celebrar a Mora la nova. Per ella va ser una gran experiència que va gaudir molt. Cal afegir que al hora de fer el seu ball estava tremolant com la gelatina ja que estava molt nerviosa. Va participar en la categoria cadet intermig. Què és la categoria que li pertoca respecte a l'edat que té.
Per a ella va ser molt important guanyar ja que havia dedicat molta preparació en el ball que va presentar. La seva família es va sentir molt orgullosa d'ella igual que les seves entrenadores i tot el seu club.
Per acabar afegiré que la Cristina és una persona molt especial que posa molt esforç i dedicació a tot el que fa. És una persona que val la pena conèixer a fons ja és un gran exemple a seguir.
ANDREA GENDRA-ESTUDIANT
ResponEliminaL’Andrea és una estudiant que estudia a la universitat de Barcelona. Pel que fa al seu caràcter considero que és una noia molt extrovartida,molt oberta a tothom,simpàtica, alegre en fi que és més feliç que un tornavís i també s’ha de dir que viu en el seu món,el món de Yupi perquè va una miqueta al seu rotllo encara que és treballadora i molt intel•ligent. Actualment és estudiant en la universitat de Barcelona, la UB.
Ella és va començar a interessar-se per la arqueologia a 3er de la ESO amb les classes que feia la Isabel Toro de cultura clàssica, on explicava la història dels romans i els seus mites. Els seus pares no estaven molt d’acord que ella fes aquesta carrera ja que pensaven que no arribaria molt lluny.
L’estudiant porta una rutina enfeinada ja que pels matins estudia en la Universitat i per les tardes compagina les classes particulars que fa a nens i entrenos de handbol com a entrenadora portant a un grup de nens prebenjamins i a més a més com a hobby juga a handbol a part d’estudiar pels diferents exàmens ,és a dir que va una miqueta atabalada.
La idea de canviar de carrera li va vindre a partir de l’ensenyança que li feia als diferents nens que portava per la tarda tan els de classe particulars com als de handbol. Encara que aquesta idea de ser professora no se li treia del cap ja que de petita jugava amb les seves nines a la habitació i feia que sigues-hi una classe on ella era la professora.
Per concloure, l’Andrea és una persona treballadora, s’esforça a treure el millor d’ella i mai tira la tovallola .Al que més impressiona d’ella es que encara que vagi a canviar-se d’universitat ella no te por per aconseguir al que vol.
Cristian sánchez i la seva faceta poètica
ResponEliminaEn Cristian Sánchez és un noi extravagant. Des de lluny pot semblar que aquest xic està guillat, ( i si hom pensa això, no va pas errat), però, tot sigui dit, en Cristian és una persona agradable. En general, és més feliç que un tornavís. Llurs vestimentes denoten aquest caràcter. Els seus ull són de color marró i el seu nas és dantesc. En Cristian és castany i té la pell de color marró.
Encara que en Cristian sembli una persona a la qual no li interessa l'art, ell és un poeta. Un poeta a temps liure. El nostre artista va començar a relacionar-se amb el món de la poesia quan tenia 4 anys, quan al dia del seu aniversari van regalar-li un llibre de Miquel Martí i Pol.
Al principi no li va fer gaire cas, però al cap de 8 anys va tornar-se'l a llegir i a partir d'aquell moment va començar a fer rimes. Encara que no va ser fins que va tenir 14 anys que no es va animar a escriure poesia i a publicar-la a la xarxa. Avui en dia la seva obra compta amb uns 60 poemes.
Gràcies a aquest matís artístic, en Cristian és tal i com Dalí. Surrealista i ple de misteris inresolts.
Joan Conejos
MARIA FERNÁNDEZ, presentadora dels esports a Tv3
ResponEliminaLa Maria té 30 anys i treballa de presentadora dels esports a tv3, el seu pare és professor a l’institut la Roca i la seva mare treballa d’infermera a l’hospital de Granollers, té 3 germanes, les quals totes més petites que ella.
Físicament, el que més destaca és la seva panxa, no pas perquè estigui grassa, sinó perquè està embarassada, però ja especificaré més tard. Per descomptat no ens hem d’oblidar dels seus ulls que són brutalment alegres i serens. Pel que fa al caràcter és una persona simpàtica, extravertida i molt intel•ligent, també s’ha de dir que és molt sociable.
Ella no sabia pas que es volia dedicar al periodisme i va anar decidint-ho a mida del que a ella l’interessava a cada moment. Ja fa set anys que treballa presentant a tv3, tot i que fa menys d’un any la van ascendir a fer els esports a la nit, ella sempre els havia fet al migdia. Això li va portar un problema a l’hora de dedicar-se al seu gran hobit, la música, ella feia classes de música, específicament de piano, bateria i cantava en un cor de gospel, i per culpa d’això va haver de deixar piano i gospel. Això si, van acordar amb el seu professor de bateria que farien classes al matí i així no havia de deixar del tot la seva afició.
D’altra banda, com us he dit abans ella està embarassada, de 32 setmanes. El seu marit es diu Toni, porten casats 4 anys, i han decidit que la nena es dirà Rita. El fet d’estar embarassada no li va portar gaires problemes amb la seva feina, tot i que sempre queia alguna molèstia algun cop.
Abans d’acabar explicaré una curiositat d’ella que em va cridar molt l’atenció, i és que com que a totes les seves germanes els hi agrada molt la música es van tatuar 4 semicorxeres al peu, la més petita només tenia la primera pintada, la segona més petita en tenia dos, la tercera en tenia 3 i la Maria les tenia totes pintades.
En conclusió vull dir que la Maria és una persona que val la pena conèixer, i sempre tindrà un somriure d’orella a orella per rebre’t amb els braços ben oberts.
Gabriela Barbosa, vicepresidenta d'una banc
ResponEliminaGabriela Barbosa és una dona que treballa en un banc de Brasil com a vicepresidenta. Ella és alta, prima i amb uns cabells negres com el carbó. És una dona molt treballadora, alegre i molt segura d'ella mateixa.
Ella és de Brasil i sempre ha hagut d'ajudar a la seva familia econòmicament. Des que tenia 14 anys treballava i va haver de fer un esforç molt gran quan va voler estudiar administració d'empreses. Es va esforçar molt i va treballar com una formigueta ja que anava a la uuniversitat ho compaginava amb la feina.
Quan va començar va tenir moltes coses en contra ja que molta gent diu que aquesta feina és més per homes que per dones i gairebe ningu li donava suport. Però ella sempre diu que la discriminació molts cops està feta per un mateix i no pels altres. Gràcies a la seva força de voluntat avui en dia ha pogut arribar on ella volia, ser vicepresidenta d'un banc.
Finalment, Gabriela Barbosa demostra que és molt lluitadora i que si té un objectiu no descansa fins aconsegui-lo i això sempre demostra molt d'una persona.
MIQUEL DURAN, expresident de la Penya Blaugrana de la Roca del Vallés
ResponEliminaMiquel Duran, expresident de la Penya Blaugrana de la Roca del Vallés , és un home panxut i vell, vora als 80 anys. Té un bigoti blanc i espès que el caracteritza i un cabell blanc per causa de les canes. A més a més porta ulleres ja que no veu bé i això va ajudar a deixar el seu treball de camioner. Pel que fa al caràcter és una persona alegre i extrovertida. També és una mica culta, sobretot en l’àmbit del futbol que és el que més li fascina, i experimentada.
Des de petit ell ja jugava en aquells antics i mítics camps de terra, amb aquelles bambes amb claus reemplaçades per les actuals botes amb tacs I no només jugava sinó que li agradava veure partits i sobretot un equip, el Barça (que ja deu tindre vora als 60 anys sent soci que asseguro que són bastants). I aquí començà el seu sentiment al futbol i al Barcelona.
Però la penya Blaugrana de La Roca no es va crear fins al 1976 quan un grup de persones amb gran sentiment blaugrana i liderades per Esteve Delmàs van fundar la penya. Després de Delmàs el va seguir en Josep Bartrés i seguidament Miquel Duran. Durant aquest temps va presenciar molts partits i va conèixer bastants jugadors, entrenadors i presidents.
Va presidir la penya durant 15 anys fins que ho va deixar sense predecessor. Fa pocs anys que la penya ha trobat un altre predecessor. Actualment el Miquel és avi, està jubilat i, tot i que ja fa dècades que va deixar la presidència, segueix seguint el Barça però veu els partits a casa ja que es fica molt nerviós.
En conclusió crec que és una persona gran, alegre i extrovertida, bastant fanàtica del futbol, i més concret del Barcelona i no s’imagina la seva vida sense el futbol. També és una persona amigable ja que gràcies al seus “dos treballs” ha fet bastantes companyies i amics que, segons ell, “és el que t’emportes al cap de tant de temps presidint, és la teva recompensa”.
ANGELS VIVES, professora de ballet
ResponEliminaL'Angels es una dona d'uns 65 anys que n'aparenta 50 es rosa, alta com un pi, prima com una agulla i tossuda com una mula, i mai se li treu una idea del cap.
Va comencar a interesar-se per el ballet quan era molt petita ja que la seva germana gran en ballava ballet, s'hi va apuntar en l'escola de ballet del seu poble, sempre somiava en convertir-se en una ballarina professional, pero no va rrivar tant lluny com ella pensava i es va convertir en professora de ballet que ja li agradava.
La primera escola que tenia va ser al seu poble natal, en un local que tenien llogat, i van decidir comprar un a les afores, el seu marit no se li treia del cap que tenia que obrir una escola a Vilanova del Vallés, i així va ser, van comprar un local que també es el centre cultural del poble, fa poc la seva germana va morir de càncer.
La frase que ella sempre diu és: `` Ja t'ho dia jo Maria que era una bona idea´´, ella sempre mantè la seva mentalitat de cavall guanyador i diu que sempre triumfa, aixo deixa clar que tè l'autoestima molt alta.
Carla Marfil:
ResponEliminaSARA ORTEGA - campiona d'Espanya de handbol sorra
La Sara Ortega es campiona d’Espanya de handbol sorra de l’any 2014 juntament amb el seu equip, l’equip que la acompanyat tots aquests anys i amb el que a viscut els millors moments de la seva vida.
Per començar faré cinc cèntims de com es ella. Te 18 anys recents, el cabell llarg i castany i esta en bona forma física. Te molt de caràcter i sempre s’esforça molt per aconseguir les coses. La seva vida sempre a estat vinculada amb el handbol ja que des de ven petita va començar a jugar-hi, com ho fa tota la seva família. Ja es van presentar a aquest campionat algun altre any però a sigut a la categoria de juvenil quan a aconseguit aquest gran títol. No nomes va guanyar el premi de campiona d’Espanya amb el seu equip, si no que també va aconseguir guanyar el premi a la millor jugadora, cosa que es impressionant ja que el fet de jugar a un terreny tant irregular i dur on la gent es crema com si d’un forn es tractes.
En conclusió jo penso que es una gran persona de la que prendre exemple ja que ha aconseguit tot el que s’ha proposat amb molt d’esforç i molta força de voluntat.