dimecres, 5 de novembre del 2014
Cròniques
Comencem segon cicle d'ESO amb la pràctica d'un text complex, la crònica. Recordem el treball fet de narració el curs passat amb les notícies i proposem d'elaborar una notícia extensa, amb molts detalls, d'un fet que no cal que sigui d'estricta actualitat. Hi haurà d'haver aportacions personals que li donin un to subjectiu i sàpiguen transmetre l'atmosfera del lloc on s'han viscut els fets. Es valorarà l'ús de recursos retòrics que donin un to personal que enriqueixi l'escrit.
Recordeu l'objectiu primordial: INFORMAR des de la subjectivitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
CRÒNICA ESPORTIVA: MONTCADA I REIXAC CONTRA LA ROCA DEL VALLÉS
ResponEliminaAvui us parlaré sobre el partit de basquet que va ser debutat el dia 26 d’octubre a Moncada i Reixac contra la Roca del Vallés a les 12 del migdia.
El pavelló on es va jugar el tercer partit de la lliga era un pavelló tant petit, tant petit que semblava una ratonera. Només dient que els pares es van tenir d’assentar en cadires de plàstic com si estiguessin en una platja ja os podríeu fer una idea de ho mal cuidat que estava. Cal recalcar que el camp de joc tenia unes mides normals, però les línies de fora no estaven molt allunyades de la paret, i hi havia un espai just per poder treure la pilota si anava fora.
La equipació de les jugadores del Moncada era blava, per tant les jugadores de la Roca van haver de canviar la seva habitual equipació de color lila per la taronja, ja que l’àrbitre va queixar-se de que no es distingien bé els colors entre els dos equips.
El partit va constar de quatre parts de 10 minuts que es van viure en tensió fins que va finalitzar. Llavors, a la primera part, les jugadores de la Roca van lluitar per la pilota fins l’últim segon com si depengués d’ella la vida, però les jugadores del Moncada no s’ho van posar gens fàcil, amb els seus contra atacs tenien el partit casi igualat, però això no va dificultar que les jugadores Roqueroles guanyessin el quart de 5 punts.
Després, a la segona part les jugadores de la Roca es van relaxar, i van acabar guanyant només d’una cistella, cosa que a l’entrenadora no li va agradar gens i va crear una tensió a les grades entre els pares molt forta.
La casi victòria del segon quart per a les jugadores de Moncada va fer que sortissin al tercer quart amb els ànims molt pujats. El que elles no s’esperaven era la pressió tan ben feta de les jugadores de la Roca, ni amb les pivots tan ben posades per agafar rebots i augmentar la diferencia de marcadors, que va fer que guanyes la Roca un altre cop aquest quart.
A la ultima part, a una jugadora de la Roca li van fer una falta molt destacada, l’àrbitre va pitar dos tirs lliures, els va ficar els dos, i van fer que el marcador es separes més de les del Moncada quedant finalment 44-60, victòria de la Roca del Vallès, que van celebrar com mai.
Cal destacar que per la meva part opino que les jugadores de la Roca del Vallés van jugar molt bé durant tot el partit, sense comptar el final de la segona part. Però igualment van fer un gran partit i es mereixien la victòria, ja que dels dos partits que havien jugat abans, un d’ells ja l’havien perdut. Amb la victòria d’aquest últim es van posar segones en la lliga, esperem que segueixin així durant els pròxims partits que les queden.
Elisabeth Navarro 3A
El festival de ball es va celebrar el dia 27 de Juliol del 2014 i va ser realitzat per les alumnes de l’escola “Endansa” de Montcada i Bellavista.
ResponEliminaEl festival és va fer a l’auditori de Granollers, un lloc on segurament molts hi haureu anat, però per si no hi heu anat ús explicaré una mica que si fa i com és. A l’auditori si fan concerts d’escoles de música, cantànies, teatres i festivals de ball. És un espai molt gran on hi ha un escenari immens de fusta pintada de color negre. Al voltant de l’escenari en forma d’arc hi ha moltíssimes butaques de color marró, per al públic.
El festival d’aquest any anava relacionat amb l’edat mitjana: cavallers, princeses, reines, fades, soldats, musics, bufons, esclaus i molts més personatges. S’hi va ballar tipus de ball com ballet, preballet, dansa espanyola, flamenc, funcky i hip hop.
2 minuts abans de que comences a sortir el primer ball, totes les butaques eren plenes de gom a gom, tot l’escenari era fosc com la nit i només se sentia la gent parlar en veu baixa.
Les nenes petites anaven maquillades com unes mones, ja que les mares les maquillaven amb colors rosats i liles perquè des del públic és pogués apreciar, en canvi les joves i adultes anaven maquillades excel•lentment i van ballar com unes ballarines professionals del ballet internacional de Moscou. Respecte la meva opinió sobre el vestuari, era preciós i no hi faltava cap detall ni complement.
Tot el festival va sortir perfecte i va ser tan bonic que fins i tot alguns pares ploraven de l’emoció de veure les seves filles dalt d’un escenari.
Per acabar vull dir-vos, que, encara que l’entrada és una mica cara, ús animeu a anar a veure algun festival de ball, ja que és una experiència diferent que ús pot impressionar.
Maria Argemí 3A
El part de la meva gata
ResponEliminaHola hem dic Aaron i avui us explicaré un fet meravellós. Perquè veure néixer un ésser viu ho és. Si algú té animals de companyia com jo a lo millor algun dia podrà gaudir d’aquesta experiència tan maca.
La meva gata que es diu Fosca i és siamesa va parir 4 gatets negres. (Per una vegada que se m’escapa, em porta a la panxa 4 gatets.) Per començar, el dia del part ella estava fora, a la gespa del jardí miolant com una boja i jo estava dintre de casa del meus avis dormint. Em vaig aixecar perquè no podia aguantar ni un segon mes els miols de la gata ,perquè no em deixaven dormir. Així que la vaig deixar entrar i em vaig anar un altre cop al llit. A continuació ella va venir darrera meu i es va quedar dormint amb mi al llit quan, de cop i volta, va començar a miolar molt fort, a cridar i a clavar les ungles als llençols. Li tremolava la panxa i em va esgarrapar sense voler. Allà ens vam donar compte, la meva avia i jo, que no es comportava normal i li va sortir un gatet caient-li justament a les meves mans. La meva avia va sortir corrents per anar a buscar una tovallola per posar-la en el terra de la cuina. Ràpidament va venir l’avia i va agafar el gatet i la gata per portar-los a la cuina però a mig camí li va caure un altre gat al terra i no es va donar compte. Va deixar la gata i el primer gat a la cuina. Després d’una estona d’haver-los deixat a la cuina vam trobar al gatet que va caure al terra. La meva avia el va agafar i, com estava fred, el va tirar a la brossa de fora. Vaig voler baixar al Bar Los Cobo amb bicicleta per dir-li al meu avi i a la meva mare que la gata havia donat llum 2 gatets negres com el carbó però un havia mort. Abans de sortir de casa vaig escoltar miolar a un gatet molt petitó i vaig buscar d’on venia el soroll. Resulta que sortia de la brossa. Vaig agafar al gatet corrent i el vaig dur a la seva mare. La gateta es va posar molt contenta, igual que la meva avia, perquè pensava que havia perdut un gat. Així que vaig agafar la bici i vaig anar cap al Bar a dir al meu avi i a la meva mare que havia parit a dos gatets molt negres. En tornar del Bar vaig anar a veure a la gata i resulta que havia parit a 2 gatets més.
Com que havia acabat de parir vaig agafar als gatets i a la seva mare i els vaig dur al seu llit. Tots van quedar molt tranquils.
Crònica del meu aniversari
ResponEliminaHola, Bon dia el 18 d'agost és el dia del meu aniversari i va ser un dijous.
A l'agost sembla que a de fer bon temps, però va set tot el contrari.
Volia fer una festa en el jardí a casa meva, però vaig veure les noticies que faria mal temps i vaig pensar que faríem la festa en el garatge .
Amb l’ajuda del meu tiet vam preparar una discoteca amb llums, fum i música.
En acabar vam preparar el berenar, hi havia patates, olives, pizzes de barra de pa i begudes.
En arribar els meus amics que eren molta colla, uns dinou amics van començar a menjar com llimes i a ballar com bojos.
Un terrabastall ens va sorprendrà i a continuació va caure un xàfec impressionant. Tots vam decidir anar a la piscina a banyar-nos, era tot fosc, no hi havia llum, només ens acompanyaven els troncs, llamps i la forta pluja, era com veure els focs artificials.
Aquell moment va ser fenomenal tots estaven molt feliços.
Després me mare va tancar els llums i ens va treure el pastís de xocolata amb unes espelmes que eren el número u i el cinc i em van cantar la cançó de l’aniversari, vaig bufar les espelmes i vam menjar el pastis i en acabar els meus amics em van donar els regalitos, dues colònies, una motxilla, una bossa, tres camises, un pantaló, una foto, un anell, un collaret que posava el meu nom i dues pintes ungles.
I vam continuar ballant, va ser un dia fantàstic perquè van venir els meus amics, la festa era diferent i ens ho vam passar pipa!
Sara Martos 3rB. Crònica- Concert del Pablo Alboran.
ResponEliminaA continuació us explicaré com va anar l’últim concert que va fer el Pablo Alborán a Barcelona. A l’entrada del Palau on ell actuava, es veia una cua llarguíssima, amb milions i milions de persones, i encara que la vaig passar amb una de les meves millors amigues se’m va fer més llarga que un dia sense pa. Quan per fi va arribar el moment, tota aquesta multitud de persones, incloses la Eli i jo vam entrar al Palau, i ens vam posar el més endavant possible. Allà no es podia ni respirar. De cop i volta es van apagar els llums, i van aparèixer unes pantalles gegants, als laterals de l’escenari. Tothom cridava impacientment, i jo no podia aguantar més, era el primer cop que assistia a un concert i estava nerviosa al no saber que passaria a continuació. D’un moment a l’altre, sense que ningú s’ho esperés, es van il•luminar les grans pantalles i van projectar els seus ulls càlids, i el seu maravellós somriure. Al mateix temps, un crit molt dolç va sortir de darrera l’escenari, amb un “Bona nit Barcelona” que va il•lusionar a tot el públic. Van passar uns minutets, que se’ns van fer tant llargs com la cua que havíem hagut de fer per poder entrar al Palau, però per fi va aparèixer la seva silueta a una punta de l’escenari, ell caminava lentament dirigint-se cap al seu piano. Un cop assegut, va donar les gracies al seu públic per haver vingut i va començar el concert amb una de les seves cançons més conegudes “Perdóname”, amb la companyia d’una cantant d’or, Dianna Navarro.
Les dues hores restants del concert vam passar-les saltant i cridant com unes boges, i ja cap al final, el Pablo va sorprendre a tots els fans cantant el seu primer single, la cançó amb la que va triomfar al 2010, però en català: “ningú més que tu”, aquest va ser un detall espectacular, ja que era el primer cop que cantava aquesta versió en un concert i li va sortir genial.
En conclusió com era d’esperar, el concert va ser perfecte, i s’hem quedarà gravat al cor per sempre, ja que el Pablo Alborán és la meva debilitat, i aquell va ser el primer cop que el vaig veure en directe.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCRÒNICA: EXCURSIÓ DE LA FAMÍLIA PIÑOL ESPLÀ
ResponEliminaA continuació us presentaré la meva crònica en la que el dia 1 de novembre del 2014 la família Piñol Esplà va fer l’excursió de l’església de Sant Aniol d’Aguja, situada al nord d’Olot.
Inicialment, la família va deixar al cotxe a Sadernes, un petit poble perdut al bell mig de la muntanya que només consta d’una ermita i d’un hostal.
El trajecte que van fer fins arribar a l’església es pot dividir en dues parts. En la primera, el camí era ample, planer i senzill. El paisatge del seu voltant canviava radicalment: a l’esquerra hi havia una imponent paret de pedra amb escaladors que pròximament proclamarien la seva victòria al arribar al cim. A la dreta, passava el riu Llierca, que els va fer de company durant tota l’aventura.
En el segon tram del trajecte, el camí va ser més aviat difícil, ja que era rocós, inclinat i creuava el bosc de manera que aquest posava obstacles com troncs i fulles humides. En alguns moments de l’excursió, els excursionistes podien ser públic d’unes vistes espectaculars sobre el paisatge i la vall.
Quan finalment van arribar al desitjat destí, Sant Aniol, van veure que era una església antiga, més concretament del segle XI, que estava ben conservada, envaïda i envoltada per la natura.
Trobo que hi ha massa distància a recórrer pels visitants per tan sols veure un edifici deteriorat pel temps que actualment només són quatre pedres. Tot i així, recomano fer l’excursió ja que gaudireu la natura i la companyia.
Crònica del WWAT:
ResponEliminaEl 8 de juliol vaig anar al WWAT, el concert de 1D a Barcelona.
Quan me mare va arribar de treballar, a les 15:00h, vam dinar i vam fer camí cap a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
Quan vam arribar vaig veure tanta gent que sorprenia... Jo ja sabia que allò estaria ple, però no sabia que hi hauria tanta gent com la que vaig veure.
Vam estar mitja hora buscant aparcament i jo ja començava a posar-me nerviosa. Al final vam trobar lloc i vam baixar del cotxe.
Ens van dir que anéssim cap a la fila de pista, una cua que anava des de l’Estadi fins molt més avall i vam tenir por de que no ens donés temps a entrar.
A la cua anàvem darrere d’un senyor i una nena d’uns dotze anys amb la qual vaig parlar i vam passar les quatre hores següents explicant-nos coses sobre 1D.
Eren les 19:00h i el concert començava però nosaltres encara estàvem fent cua... Des de fora s’escoltaven els crits de les fans d’Abraham Mateo, teloner de 1D i jo m’estava morint dels nervis perquè sabia que quan Abraham acabés de cantar sortirien 5SOS i no me’ls volia perdre.
Abraham seguia cantant quan de sobte ja no se sentien ni crits ni aplaudiments... Jo estava encara més nerviosa però finalment, ens van dir que ens dirigíssim cap a la pista B i vam arribar justament quan 5SOS començava a cantar.
En veure tota la gent que hi havia allà i ho gran que era l’Estadi em vaig sentir petita com una formiga, però sentia uns nervis gegants.
Vaig posar-me a cantar les cançons que sortien de les boques d’aquells 4 australians.
Finalment, quan van acabar de cantar, van marxar i es va fer silenci a l’Estadi.
Van posar anuncis de 5SOS, de Little Mix i altres artistes a les grans pantalles i quan van acabar els anuncis va sonar la Macarena, en teoria haurien d’haver sortit quan va començar la Macarena però els hi va sorgir un imprevist i van sortir desprès.
Van anar sortint un per un, quan finalment tots estaven a l’escenari la gent va començar a cridar, plorar i saltar.
Van començar a cantar cançons, sincerament ara no recordo quines, ja que estava tan nerviosa que quan van començar a cantar vaig oblidar la lletra i nomès podia taral•lejar.
Va ser un concert espectacular, el millor al qual he anat mai. Els nois van ser molt simpàtics i no paraven de fer broma i interactuar amb les fans. També van dir algunes paraules en espanyol i això va ser una de les coses més boniques que vaig veure, els meus ídols aprenent el meu idioma nomès per parlar-lo amb nosaltres, això té molt de mèrit.
Van acabar de cantar a les 23:30 i tothom va anar marxant.
Finalment dir que encara avui, 14 de novembre, passats quatre mesos d’aquell concert, segueixo emocionant-me quan recordo aquelles cinc veus d’àngels.
CRONICA DE VISITA A COSMOCAIXA
ResponEliminaPer començar, per la gent que no ho sàpiga, el Cosmocaixa Barcelona és un museu de ciència de l'Obra Social "la Caixa", situada, com diu al seu nom, a Barcelona. Hi vaig anar el dia set d’Agost de 2013, amb el meu pare y perquè m’ho havia donat el banc després d’apuntar-me. La primera impressió que vaig tindre del lloc es que era molt gran, semblava que tardaria un dia sencer en explorar-ho tot.
Res mes donar un pas, una dona ens va oferir a mirar un documental sobre els planetes, el qual hem va agradar molt ja que m’encanta la astronomia, tot i així, el documental hem va fer perdre massa temps, ja que va durar una hora y era, una mica llarg. Seguidament vam passar a veure “La Sala del Passat” que, com el seu nom diu, ens dona una classe visual de historia, el que mes hem va agradar va ser les lletres gregues (alfa, beta, gamma, etc...) ja que tinc gran interès sobre la mitologia grega. Explorant, vaig veure la tira d’animals estranys, que no havia vist en la meva vida, per exemple, els peixos, havia vist peixos d’aigua dolça, peixos d’aigua salada, peixos en diferents documentals... però mai en la meva vida vaig veure peixos com aquests.
En conclusió, com diu el dit “no t’aniràs a dormir sense saber una cosa mes” es el mes apropiat per descriure el dia que vaig tindre en el Cosmocaixa, va ser fantàstic.
Arnau Lorente
3C
CRÒNICA DEL CONCERT DE LA MILEY CYRUS
ResponEliminaAvui us explicaré una crònica sobre el concert de la Miley Cyrus d’aquest any.
Va ser el dia 13 de juny al Palau Sant Jordi a Barcelona. La gent anava amb pancartes i samarretes d’ella pujant les infinites escales que conduïen a l’edifici on estava a punt de començar el concert. El Palau Sant Jordi és enorme i estava decorat amb milers i milers de globus. Un cop les persones estaven a dins no es podien ni moure i semblaven sardines en llauna.
Quan es van apagar els llums tothom va començar a cridar d’emoció. De sobte es va encendre un llum i va aparèixer un tobogan, tenia forma de llengua i era més llarg que una anaconda, i a dalt de tot estava la Miley. Es va tirar pel tobogan i els hi va donar la benvinguda amb unes magnifiques paraules.
Seguidament va començar a cantar i tot el públic es va aixecar i va començar a ballar. La seva roba era molt original però l’escenari va ser el que més va fascinar perquè cada cop que cantava una cançó tot ell canviava. Després d’acabar la ultima cançó les persones semblaven ocells de lo fort que xiulaven i finalment van aconseguir que cantés unes cançons més.
En conclusió, va ser un concert que va tenir molt èxit i segur que algun dia tornarà aquí a Barcelona perquè el Palau Sant Jordi estava a punt de petar.
Iris Cerro
3rA
CRÒNICA: UN CONCERT EN EL MARROC
ResponEliminaEn el mes d’agost de 2014, vaig anar de vacances al Marroc a casa de la meva tieta. Un dia vam sortir a la ciutat amb la meva tieta, els meus cosins, la meva germana i jo. Abans d’anar-hi, vam anar a sopar a una pizzeria. En acabar de sopar vam menjar un gelat i vam anar cap el concert.
En arribar vaig quedar bocabadada perquè hi havia tanta gent que semblava el primer dia de rebaixes. Mentre esperàvem tot era molt bonic, el concert es va fer a la platja. Tot era molt tranquil amb les estrelles que il·luminaven el cel. Però en començar el concert, va semblar que el món s’acabès. El cantant va cantar els seus grans èxits i les noies van començar a cridar. Hi havia tant de soroll que crec que s'em van trencar els timpans de l'orella. A més a més, hi feia moltíssima calor, i la gent s'empunxava, era tot un desastre perquè no s'ordenaven, en comptes de ser més ordenats i no fer tonteries, eren tots com uns tigres engabiats, tots volien estar a primera fila per estar més a prop del cantnat.
A continucació també ús explicaré en general com va acabar la gent del concert. Totes les persones van acabar molt cansades i contentes encara que hi havia més d'un graciòs fent tonteries. Finalment, el concert va acabr a les dues de la nit i vam agafar un taxi i vam marxar.
La meva opinió es que tot va anar perfecte i a més a més estaba amb la meva familia, però en el concert em vaig estressar una mica i vaig acabar cansadíssima.
Ha sigut una experiència molt bona perquè ha sigut molt divertida, recoman-ho anar al concert aquella gent que li agrada el rap
CRÒNICA: UN CONCERT EN EL MARROC
ResponEliminaEn el mes d’agost de 2014, vaig anar de vacances al Marroc a casa de la meva tieta. Un dia vam sortir a la ciutat amb la meva tieta, els meus cosins, la meva germana i jo. Abans d’anar-hi, vam anar a sopar a una pizzeria. En acabar de sopar vam menjar un gelat i vam anar cap el concert.
En arribar vaig quedar bocabadada perquè hi havia tanta gent que semblava el primer dia de rebaixes. Mentre esperàvem tot era molt bonic, el concert es va fer a la platja. Tot era molt tranquil amb les estrelles que il·luminaven el cel. Però en començar el concert, va semblar que el món s’acabès. El cantant va cantar els seus grans èxits i les noies van començar a cridar. Hi havia tant de soroll que crec que s'em van trencar els timpans de l'orella. A més a més, hi feia moltíssima calor, i la gent s'empunxava, era tot un desastre perquè no s'ordenaven, en comptes de ser més ordenats i no fer tonteries, eren tots com uns tigres engabiats, tots volien estar a primera fila per estar més a prop del cantnat.
A continucació també ús explicaré en general com va acabar la gent del concert. Totes les persones van acabar molt cansades i contentes encara que hi havia més d'un graciòs fent tonteries. Finalment, el concert va acabr a les dues de la nit i vam agafar un taxi i vam marxar.
La meva opinió es que tot va anar perfecte i a més a més estaba amb la meva familia, però en el concert em vaig estressar una mica i vaig acabar cansadíssima.
Ha sigut una experiència molt bona perquè ha sigut molt divertida, recoman-ho anar al concert aquella gent que li agrada el rap
Laila Mañas
ResponEliminaCRÒNICA: COMBAT D’ARTS MARCIALS
El dia 25 de juliol, al pavelló olímpic de Badalona. Va ser un escenari de combats d’arts marcials molt esperats des de fa anys a Espanya.
Es un dels combats més esperats a Espanya perquè normalment es fan Tailàndia i ha sigut una sort que es fessin aquí al nostre país. De totes les arts marcials d’aquest combat la que he destacat i m’ha sorprès més es el Boxa Tailandès que també es pot dit “ Muay Thai” que s’origina a Tailàndia, es l’art marcial que també se li diu “l’art de totes les parts” perquè les mans , els peus, els colzes i genolls entren en acció.
El pavelló era gairebé tan gran com un camp de futbol i tan sorollós com el gall que canta pel de matí. El públic animava molt als lluitadors, cridaven com bojos. Gairebé tothom anaven amb banderes i pintats com quadres. Portaven trompetes i tambors, em vaig sentir com si fos a una discoteca amb tanta gent i tothom cridant. Os podeu imaginar com os podeu sentir estant allà rodejat de gent cridant?. Era increïble
El primer combat i el que cal destacar va ser de Cèsar que es un dels millors lluitadors espanyols del món amb Monhef, un lluitador negre tan dur com una roca amb molta habilitat i quatre vegades campió d’Europa. El primer assalt Cèsar va demostrar al públic que es movia amb molta agilitat i donava els cops molt forts i amb molta tècnica i Mohnef va quedar abatut al terra, va perdre el primer assalt.
Al segon assalt a més a més d’interesant va ser molt emotiu per a tothom, cal destacar que en Cèsar ho va donar tot, va sortir al ring amb molta potencia, amb concentració i amb una low-kik que es el cop de peu a la cama el va deixar al terra, però es va aixecar i va continuar com un guerrer.
Al tercer assalt, el públic estava nerviós amb ganes de que guanyes un d’ells per celebrar-ho. Mohnef va sortir amb moltes ganes de guanyar però Cèsar també, van lluitar i derramar fins l’última gota de sant i suor, Cèsar li va donar un croché que es el punt al fetge fins deixar-lo al terra com un xiclet. Cèsar va quedar guanyador amb molt d’esforç.
.Va ser una de les experiències mes emotives i una mica violentes de la meva vida , recomano que algun dia aneu a algun combat i os ho passareu bé i tindreu una bona experiència per explicar-li a tothom, va ser genial.
CRÒNICA: PARTIT CADET MASCULÍ LES FRANQUESES CONTRA LA ROCA
ResponEliminaAvui us presentaré una crònica sobre el partit de bàsquet que es va jugar el passat dia 8 de novembre.
Aquell dissabte es va disputar un partit entre l’equip cadet de Les Franqueses i el de La Roca. Va començar a les nou i, des del primer minut ja s’hi podia respirar la tensió dels incondicionals en l’aire. Bé, qui parla d’incondicionals, parla dels pares dels jugadors dels equips, no ens enganyem.
El primer quart de partit va arribar molt de sobte. Ambdós equips semblaven adormits, però, poc a poc es van anar espavilant. Potser es devia a que la llum del sol no arribava a aquell racó tan llòbrec. Era com jugar al costat fosc del camp.
Tot i així, el camp va ser una de les coses més bones del partit: el seu material el seu aspecte, net com una patena... Les coses negatives van ser unes altres, almenys, pels roquerols, quan minuts després, començaven a cansar-se i els jugadors verds encara estaven en plena forma. La desesperació va prendre el control i va fer que l’equip lila es posés les piles. Va ser llavors quan l’equip de les Franqueses va despertar, també. Era com un efecte papallona: fins que un no reaccionava l’altre ni es movia.
Llevats a meitat de partit, l’equip verd va saber adonar-se de que si feien una bona defensa podien aturar als jugadors roquerols, així que van decidir oferir una millor protecció a la cistella. La cosa va anar bastant bé fins a l’últim quart, on els nois de Les Franqueses mostraven ja la seva versió més agressiva en quant a defensa. Inclús un d’ells, va ser expulsat per cinc faltes. Bé, aquell quart estava ple de faltes però també de maldestres actuacions que intentaven convèncer a l’àrbitre. Una mica desastrós per ambdós equip.
Als últims minuts, la gent s’arrossegava per la pista. Quan arribaven a cistella, esperaven un bon temps i romanien uns segons per descansar. No només els de La Roca, sinó tots els jugadors. Cal esmentar que els roquerols estaven més cansats, donat el seu baix número d’integrants. A més, havien decidit posar-hi més ganes en l’atac i havien esgotat les seves forces, no en va, però, ja que van aconseguir que els marcadors no diferissin molt.
Resumint: un enfrontament molt interessant, un final honorable, una victòria per part dels verds... Així va acabar el partit, i així acaba la meva crònica. Espero que us hagi agradat.
Ramon Lopez Triviño 3rD 14-11-14
ResponEliminaCrònica Partit de futbol Real Betis vs Recreativo de Huelva
El passat mes d’octubre el Real Betis va millorar la seva situació a la Lliga Adelante amb una victòria de 3-2 que trenca la ratxa de 3 partits sense guanyar, però el seu joc no va convencé davant d’un recreativo que va sortir fort però que va patir dos penals en contra i l’expulsió de dos jugador.
El migcampista Jesús Vázquez, desprès d’una jugada en el corner, va fer treballar molt dora al guardameta local Antonio Adàn, però, pot ser per la seva posició adelantada , el betis va trobar a la primera de canvi un forat i Vincenzo Renella va posar el primer amb facilitat desprès d’una passada de Foued Kadir. Tres minuts desprès, el migcampista Angel Montoro, que finalment va poder jugar el recuperar-se d’unes molèsties, amb un cop de cap va tornar a empatar. Renella va rematar i el porter no ho va saber parar i això va servir perquè desprès li fes un penat a Rubèn Castro i es van anar a la segona part amb un 2-1 a favor dels verds i blancs. Kadir a la segona part va transformar un altre penal i que va suposar el 2-1, quan quedaven 3 minuts per acabar Antonio Muñoz va posar el 3-2 i el recreativo al minut 90 es va quedar amb nou amb unes mans que va fer Hairo Pedrinazzi.
Així va acabar el partit, quan anaven els entrenador cap el vestuari, el entrenador del recreativo li va dir a l’entrenador del betis (te queda una semanita mas )i això va suposar que el entrenador del betis li fotre dos clatellots al cap.
En conclusió, va ser un partit molt emocionant perquè els dos equips va estar molt igualats, i gracies aquesta victòria el betis va trenca la seva ratxa de tres partits sense guanyar.
Daniel Menjibar
ResponElimina14/11/14
3rD
Crònica de un dia de pesca
Aquest estiu vaig passar el mes de juliol en un poble de Sevilla que esdiu el Castillo de las Guardas. A mi m’agrada molt anar-hi perquè allà tinc molts amics i família.
Un dia vam decidir que aniríem a pescar a un pantà que estava a una hora de camí del poble. Un dissabte de juliol em vaig llevar d’hora per preparar les canyes, el menjar...
A les 9:00 ens vam anar el meu tiet y jo amb cotxe. Havia molts cotxes que volia anar a pescar. Vam trigar 1 hora i quan van arribat, vam baixar del cotxe i vam buscar un lloc bo per posar les dues canyes que portaven.
Abans de pescar vam muntar les canyes, vam preparar el fill i vam posar cucs de sorra a l’ham.
Quan ja estava tot preparat van llançar les canyes a l’aigua i van començar a esperar a que els peixos piquessin.
Durant una estona va ser molt avorrit perquè no picava cap peix, però al final vam tenir sort i vam pescar 4 peixos bastant grans, entre 2 o 3kg. Eren carpes. Vam tornar cap a les 20:00 del vespre i aquella nit vam sopar unes carpes.
Va ser una experiència que m’agradaria tornar a repetir l’estiu que ve perquè m’ho vaig passar molt be vull que es repeteixi un altre vegada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCRONICA D’UN DIA INOVLIDABLE
ResponEliminaEl passat nadal, va ser el dia del meu aniversari quan complia 12 anys que me’n recordo que vaig tindre un dia de gossos.
Lo primer de tot va ser quan anava cap a l’escola tan tranquil•la sem va posar a ploure i quan ja estava a mig camí de casa meva, ja no podia tornar a agafar el paraigües perquè a mes a mes ja eren -i- 58 així que vaig entrar a classe tota xopa i a sobre tard. Després a segona hora teníem un examen de naturals i no havia estudiat així que l’examen el vaig suspendre.
Però el pitjor de tot aquell dia va ser que ningú se’n recordava del meu aniversari i jo no li volia dir res a ningú així que hem vaig quedar callada, a l’hora del pati les meves amigues no les vaig veure era com si s’amaguessin de mi .
A les dues i mitja totes les meves amigues marxaven molt ràpid semblava que m’estiguessin ignorant tot el dia no se perquè així que vaig tindre que anar sola fins a casa meva però de sobte obro amb les claus y em trobo a totes les meves amigues amb un pastis d’aniversari cridant-me felicitats!. Va ser lo millor del dia perquè em van regalar un munt de coses.
Va ser una experiència que no recomanaria a ningú perquè en part es passa malament i en part es passa bé Aquell dia se’m quedarà a la ment per sempre.
Pol Estapé 3r D 18/11/14
ResponEliminaCRÒNICA D’UN VIATGE A FRANÇA
L’estiu passat, concretament a l’Agost vaig fer un viatge a França amb la meva família a un poblet a prop d’Estrasburg.
Per començar el viatge ens varem emportar una mica de menjar per no haver de parar tantes vegades i un ordinador amb pel•lícules per entretenir-me durant el camí.
El primer dia varem marxar en cotxe des de la Roca fins a Lió, on varem dormir en un hotel la primera nit per descansar d’aquell dia ple d’emocions.
En aquest primer tram del viatge ja varem trobar bastant tràfic just abans de creuar la frontera perquè havien tallat l’autopista.
A conseqüència d’això varem tardar 8 hores en arribar a Lió.
El següent dia varem sortir del hotel a les 9 del mati per reprendre el camí direcció Estrasburg, l’abans possible.
El dia següent vàrem sortir de Lio a les 9 del mati per reprendre el camí direcció Estrasburg perquè quan has de fer bastantes hores de cotxe es millor sortir d’hora per si hi hagués tràfic. Durant el viatge va fer bastanta calor.
Va ser una experiència inoblidable i plena d’emocions però una mica esgotadora.
Judit Garcia
ResponEliminaVIATGE A ANDORRA
L’estiu passat vaig anar a Andorra a passar un cap de setmana amb la meva família per visitar el poble i sobretot Caldea.
El dia 27 de setembre vaig anar amb els meus pares amb el cotxe a Andorra tarda 2 hores a arribar. Quan arribem vam anar a un hotel que es diu Montpi era bonic, gran, alt .... Dins de l'hotel hi havia a la planta de dalt un chiquiparc per als nens petits i al costat 3 piscina calents.
Quan vam sortir de l'hotel vam anar a fer una passejada i ens vam parar en una font de colors era molt bonica i allà ens vam fer unes quantes fotos. Després sobre les 14:15 ens vam anar a dinar a un restaurant, no em va agradar gens perquè el menjar estava molt cru però el que si que em va agradar va ser, els cuiners, els amos ... perquè eren molt simpàtics.
A la tarda sobre les 17:00 ens vam anar a una bola gegant que es diu Caldea. Caldea per dins havien moltes piscines de tot tipus: petites, grans, rodones, quadrades ... Quan vam estar allà dins una bona estona com ja estàvem cansats ens vam anar a l'hotel a sopar perquè ja era tard, vam anar a l'hotel, dins hi havia un restaurant, i es menjava molt bé !!
En conclusió a mi a agradat molt aquest viatge i espero repetir algun altre dia, perquè m’agradaria tornar-hi a anar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAngel Martín Guerrero
ResponElimina14-11-14
CRONICA D'UN CONCERT DE UN DJOKEI
El passat estiu el meu cosí hem va trocar dient que tenia una sorpresa per mi i que tenia anar ben vestit i olorant ve i que en una hora venia a per mi.
Quan vaig anar amb ell hem va portar a un local on la gent semblava que estava de festa i el meu cosí hem va dir que era on ell anava a actuar.
El meu cosí actuava el ultim, llavors va començar fluix tocant musica electrònica i va acabar tocant fort i això a mi m'agradava i a la resta de persones també per la emoció i també com feia els efectes.
Al final de la actuació va terminar amb una gran cançó i tothom semblava agradar-li i a mi m'agradava perquè s´ho va dedicar a la seva novia.
Al acabar la actuació li vaig dir que me avia agradat el seu concert i que al final hages dedicat la cançó a la seva novia.
Quan estàvem apunt de marchar el meu cosí es va trobar amb uns amics, i me'ls va presentar i vam anar a prendre alguna cosa.
Aquesta experiència hem va agradar perquè vaig tindre la oportunitat de veure al meu cosí punxant davant de la gent i de fer amics nous.
Adrià Espinosa
ResponElimina3rD
CRONICA D’UN DIA DE CAÇA
El passat dia 12 de Octubre vaig anar a caçar, ja que era el primer dia de la veda i estava una mica nerviós.
Ens vam aixecar d’hora el meu avi i jo per anar a preparar les coses, quan ja estava tot preparat o vam ficar al cotxe i vam anar a la benzinera que hi ha un bar-restaurant que es diu “EL SURTI”, on tots els caçadors ens reunim per parlar i prendre el cafè.
Ja en el lloc de caça vam començar a caçar, recordo que hi havia molta gent, i ens vam posar a parlar amb un jove que el coneixem de tota la vida i de cop i volta, pum, vaig veure que la gossa estava parant una perdiu, i Bueno la vaig fallar i em va donar una ràbia...
I jo estava tot el matí cabrejat però no va ser un mal dia perquè al final, vam matar dos peces (un faisà i una perdiu) i el meu avi sempre em diu quan menys t'ho esperes salta la llebre que nose si será una frase típica de caçadors o un refrany, la veritat que no ho se.
Ja per acabar vam tornar al bar per comentar el dia de caça amb tots els caçadors i recordo que tots els comentaris eren la majoria bons i molt pocs de dolents
En conclusió, va ser un dia molt esperat pels caçadors i em vaig anar content, espero que us hagi agradat la crònica.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCRÒNICA: CONCERT DE ONE DIRECTION
ResponEliminaA continuació us faré una crònica musical del concert de One Direction que es va fer aquest estiu.
El 8 de Juliol, a l’Estadi Olímpic de Barcelona va tindre lloc el concert de la tercera gira mundial d’una grup britànic format per 5 nois, anomenat One Direction.
Per començar, us puc dir que només arribar podies observar les cues infinites de nois, noies, pares, fills... El concert va començar a les 8:00, però fins a les 10:00 no van aparèixer. Durant aquestes dues hores es van poder veure les actuacions de diferents cantants. Tot i que va ser poca estona, per els milions de fans va ser com un dia sense pà. A les 10:00 en punt One Direction, va donar la benvinguda al seu concert. En aquell moment només es podia observar i sentir els crits i plors de les milions de persones que omplien aquell gran i impactant estadi, il·luminat amb la llum dels mòbils dels espectadors. El grup va cantar 23 cançons. La majoria formaven part del 3er disc. No van parar de cantar fins 11:30. El concert es va acomiadar amb uns focs artificials d’uns colors vius i cridaners. En el moment que One Direction va abandonar l’escenari, es van poder observar les milers de cares tristes, per la fi d’aquell concert que es portava mesos esperant.
En la meva opinió, trobo que va ser una nit màgica, ja que vaig poder gaudir de la seva veu en directe i de la seva presència.
Per acabar, espero que us hagi agradat la meva crònica, i que us hagueu imaginat com va ser aquell dia.
Marta Aznar Ortega
3er A
UN PARTIT DIFÍCIL, PERÒ LA FEINA BEN FETA
ResponEliminaExplicaré un partit que va tenir lloc el divuit d’Octubre al camp de Futbol municipal de La Roca del Vallés. Del camp jo crec que no hi ha res a dir ja que tothom l’ha vist i, es evident que les grades, les instal•lacions... poden estar en condicions però la gespa, un fet cada cop més imprescindible en el futbol com el cor ho es en la vida, no està en bones condicions ja que porten una eternitat de temps dient que la canviarien i les paraules se les endú el vent ja que encara s’espera que aquestes es transformin en fets. Ja en el partit, jugaven dos equips bastant igualats. El local, evidentment, era la Penya Blanc Blava la Roca i el visitant, el Bellavista Milan
Com que estava igualat va ser un partit trepidant fins l’últim moment on la balança es va decantar cap al costat de la Roca. Fou quan només faltaven deu minuts i, a la desesperada va arribar el solitari gol de Xavi.
Però no em vull avançar massa així que us ho explico des del primer minut ja que en el futbol, com en qualsevol altre esport, cada minut conta, cada segon conta. Va començar el partit igualat, però amb varies ocasions clares a favor de la Roca. Però a mesura que avançava el temps el partit es ficava potes enlaire i s’apropava més el gol del Bellavista Milan. Però, quan faltaven escassos deu minuts, la poca velocitat del lateral esquerra contrari comparat amb la del Xavi i el seu oportunisme el va portar a un clar un contra un davant del porter i ho va acabar enviant la pilota cap a la barraca. Després de l’esforç dels dos equips hi ha la recompensa i l’alegria d’un i, la desil•lusió i la desesperació de l’altre. Això es veia reflectit en les cares, ja que els jugadors de l’equip rival havien baixat els braços, fins i tot alguns s’havien assentat a la gespa i havien deixat esperar els minuts fins que s’acabés el seu calvari particular i la tercera victòria en lliga de tres partits per part dels Roquerols, que encara seguien imbatuts i invictes, amb més de 4 gols de mitjana per partit. Aquestes dades indiquen la solidesa defensiva de l’equip i el gran oportunisme davant la porteria.
Apart de l’empatat i l’emocionant partit va ser un calvari l’àrbitre. Cada cop canviava l’opinió. Cada cop canviava el criteri. Que si per això és groga, que si per això no, que si això es falta i lo altre no. Al final ningú va estar content de la feina seva, però no es el pitjor que ens ha arbitrat, sens dubte, perquè l’àrbitre que va arbitrar a l’equip local en el darrer partit va ser una vergonya, es que no feia un brot i ho feia tot a tort, feia errors a mansalva. En fi, cadascú per on l’enfila. I tornant al partit, en total va haver 6 grogues i 1 vermella, tot i que podien haver estat més si no fos per l’entrenador que va canviar al jugador que hauria estat expulsat ja que anava bastant calent.
Després d’aquesta victòria, la Roca continua líder provisional e esperes del Parets i ja pot agafar aire per intentar golejar al cuer, al Mollet, al seu camp i endur-se, com ja va sent costum, els tres punts cap a casa, seguen ferms i intentant mantenir la porteria a zero, ja que la lliga només a fet que començar i endollats i en busca del lideratge hauran d’estar.
Arnau Garcia Duran
3r A
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCRÒNICA ESPORTIVA: LA ROCA- MATARÓ
ResponEliminaEl passat dissabte dia 19, a les 4 de la tarda, l'equip cadet femení del balonmano la roca, va disputar un partit contra l'equip cadet femení de Mataró.
L'equip roquerol va saltar al camp amb moltes ganes de vèncer a les mataronines ja que encara no havien perdut cap partit i volien continuar invictes. La seva defensa va estar molt encertada a diferència del seu atac, ja que van fallar una milionada de xuts.
Les noies de Mataró, intentaven com podien marcar però la defensa de la roca semblava impenetrable.
L'arbitra va ser bastant neutral però encara així no va xiular algunes faltes clares i alguna que altre àrea a l'equip mataroní. Des del meu punt de vista va arbitrar una mica malament ja que no veia moltes coses (o no les volia veure) i també treia massa targetes grogues a les jugadores de la Roca.
El pavelló en el que jugaven era en el pavelló nou de la Roca del Vallés. Un centre esportiu molt ben equipat que feia patxoca.
Pel que fa a la grada, estava bastant buida ja que era un partit de poc interès per a molta gent, però encara així sempre estaven allà els seguidors incondicionals, els pares. A la grada de la gent de Mataró, hi havia un home gran, alt, prim i amb ulleres que no deixava de cridar en contra de l'arbitra. En resposta a totes aquestes crítiques i queixes, algunes persones van haver de demanar siusplau que calles ja perquè estava creant mal ambient entre els dos equips i la gent de la Roca començava a escalfar-se.
Aquest any, les cadets de La Roca estrenaven nova equipació. La d'aquest any, en comparació amb la de l'any passat, té més detalls i no sembla tant simple. Té mes decoracions i més logos dels patrocinadors. Però pel que es veu la dessuadora verda de la portera no ha estat un gran èxit, més bé ha estat un fracàs.
Les jugadores de la Roca van despertar del seu malson que havia estat la primera part i van començar a donar continuïtat a la pilota.
Encara que el marcador estava bastant igualat, en els últims deus minuts, l'equip roquerol va tenir la possessió i va deixar en escac i mat a les jugadores mataronines.
El partit va acabar amb un resultat de 22-19 (victòria de les cadets de la Roca). Una victòria molt desitjada ja que això significava una setmana més liderant la classificació.
CRONICA DEL CONCERT “L’HOTEL COCHAMBRE”
ResponEliminaUna nit dia 12 de setembre del 2014 en la festa major es va organitzar un espectacle al pati de basquet del l’Institut La Roca Del Vallès.
L’escenari era un espai molt gran de color negre situat dins d’una carpa, hi havia tanta gent com formigues dins d’un formiguer. Al voltant de l’escenari hi havia llocs on podies menjar i un senyor que venia joguines que brillaven ...
Al començar el concert, el grup va tocar el seu repertori de cançons però poca gent participava amb ells però de sobte l’ambient va canviar quan el cantant va dir:
-Qui viu en la pinya sota el mar?
-Bob esponja -va respondre el públic.
Des d’aquell moment el temps era or, ja que ells animaven a la gen dient: hi ha alguna Marta per aquí?, això em va agradar per que no tots els cantants ho fan i desprès tot era rialles a més a més va ser les dotze de la nit va començar a fer tant fred com el pol nord...
Cal destacar que el grup va cantar cançons conegudes com: Marta tiene un marcapasos, bob esponja, entre altres coses també que al final del concert van llançar una camiseta al públic.
En conclusió vull dir-vos que feia molt de fred i havia molta gent que no es podia veure l’escenari amb claredat, espero que us animeu a anar a veure alguns dels seus concerts, ja que es un bona experiència.
“GALA PER LA GALA”
ResponEliminaEl dia 27 de setembre al pavelló vell de la Roca, al costat de l’església, va tenir lloc una gala benèfica.
Aquest festival benèfic es va fer amb el fi d'ajudar a una nena que tenia una malaltia que només la tenen 300 persones en tot el món, defrauradament us he de dir, que aquesta nena va morir fa un parell de setmanes.
Tot va començar amb un magnífic espectacle de màgia. Tots els tucs que feia el gran mag ens deixaven a tots amb la boca ben oberta, especialment als més petits que hi van acudir.
Tot seguit es van donar una sèrie d'actuacions de cant.
A més a més de les actuacions, hi havien pastissos que va fer la gent i els va donar per a que els venguessin, també podien participar en un sorteig de moltíssims productes o simplement podies ajudar fent una petita donació en una urna molt original que van fer.
Minuts abans de la nostre sortida a l’escenari, la nostre professora ens va avisar per que ens acabéssim de vestir i maquillar. Quan vam sortir del lavabo, una noia molt simpàtica amb els cabells llarguíssims i els ulls blaus com el mar, ens va desitjar molta sort. En un tres i no res, em vaig veure ja pujada a l’escenari. Estava tremolant com un flam i quan menys ho esperava va començar a sonar la música, i totes nosaltres ens van disposar a ballar.
Quan vam acabar, va donar la sensació de que a tothom li va agradar força ja que van aplaudir tots, especialment les meves amigues, que van començar a cridar com unes boges.
Per acabar aquell dia d'emocions, al final de la tarda va actuar un grup que m'encanta, anomenat Fiver. Vaig gaudir com una nena petita amb un caramel.
Així que podria dir que va ser un dia rodó i meravellós, tot va sortir com la seda, i estic molt orgullosa de que tot el poble recaudes tants diners per aquesta nena que desgraciadament ja no està, però per altre banda, m'alegra saber que tots aquets diners van donats per d’investigació d'aqueta malaltia.
Finalment, només voldria donar les gràcies a tots aquells que hi vau estar presents i vau aportar el vostre petit granet de sorra i fer tot això possible.
Marta Silva Camacho - 3rB
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCRÒNICA DE LA FIRMA DE CD DE FICE SECONDS OF SUMMER
ResponEliminaAvui us presentaré una crònica sobre la firma de CD de Five Second of Summer.
Però primer de tot, com entenc que no tothom tenim els mateixos gustos musicals i potser els coneixereu, ús faré cinc cèntims sobre la seva historia.
Son una banda de quatre nois australians d'entre 18 i 21 anys que van començar a pujar covers a "youtube" i així es van anar fent famosos fins avui en dia que son una de les bandes més conegudes en tot el món.
L'event va tindre lloc el dia 8 de juliol d'aquest any a el Corte Inglés de Diagonal a Barcelona. La firma era del seu primer àlbum d'estudi que acabaven de treure a la venda. Al recinte del Corte Inglés es va habilitar un petit escenari i un recorregut de tanques per tal de que les adolescents embogides arribessin fins a l'escenari on es trobarien els quatre nois esperant-les.
Encara que la firma començava a les 10 del matí hi havien fans que havien passat tota la nit a la intempèrie amb l'objectiu de ser les primeres en aconseguir la firma de la increïble banda australiana, ja que era la primera vegada en que aquests quatre nois venien a la ciutat de Barcelona.
Un dels grans problemes de la firma va ser que els organitzadors havien calculat que com a màxim hi acudirien unes 400 persones però al final van acabar assistint-hi unes 700. Com no hi havien mesures necessàries per a tantes persones es va necessitar l'ajuda de la policia municipal i els mossos d'esquadra per controlar a les fans que formaven una cua infinita de noies nervioses que es posaven a cridar cada vegada que algun dels nois feia un moviment des de l'escenari.
En conclusió que l'event va ser un gran èxit donat que moltes fans que mai havien vist als seus ídols van poder fer els seus somnis realitat i espero que tots vosaltres tingueu l'oportunitat de veure els vostres cantants preferits com jo la vaig tindre aquell dia.
Nerea Martín- 3rA
CRÓNICA DEL CONCERT AL LLAC MARTEL
ResponEliminaEl dia 21 d’agost, quan la meva família i jo passàvem l’estiu a la illa de Mallorca, vam decidir anar a les Coves del Drach, unes coves situades a Portocristo. Vam anar a la sessió de les 17:00, però es podia anar a 5 o 6 sessions diferents cada dia.
Abans de començar el concert, havies de creuar tota la cova, fosca com una gola de llop, ja que el concert es feia al llac Martel: un dels llacs subterranis més grans d’Europa. Quan arribaves al llac podies veure aquelles grades fosques plenes de gom a gom. Llavors, un senyor vell va passar demanant silenci ja que la música era en directe i no disposaven d’altaveus.
Tot va començar quan una de les barques de decoració va sortir des de l’obscuritat seguides per la barca que portava als músics. Era un quartet, és a dir, que hi havia quatre músics: un que tocava el violoncel, un altre el clavicèmbal i dos més el violí. Mentre que el músics passejaven pel llac, anaven tocant i tothom estava en silenci. Tot va ser molt bonic. Encara que a mi la música clàssica no m’agrada fens, va ser com veure el concert d’algun dels meus cantants preferits.
Al acabar el concert, van fer un espectacle de llum anomenat “La Sortida del Sol”, dissenyat per Carles Buïgas, el mateix home que va dissenyar tota la il•luminació de les coves i també, entre altres, l’espectacle de les fonts de Montjuïc, Aquest espectacle el podies apreciar millor des de les barques però hi havia cues infinites per pujar-te.
Concloent la meva crònica sobre el meravellós concert de música clàssica a Mallorca, voldria dir que si algun dia teniu la sort de poder passar pel poble de Portocristo que, encara que no són preus molt populars, val la pena gaudir de la música.
Gerard Piqué - 3rA
Ivan Ojeda 14/11/14 3rD
ResponEliminaCRÒNICA DE L’ARRIBADA A UN HOTEL
El passat estiu vaig anar a un hotel que és diu “Caprici” a Santa Susanna a passar un cap de setmana amb la família.
El primer dia en l’hotel, tens moltes ganes d’entrar, no vols sortir mai, tot està nou. Fa temps que l’hotel “Caprici” va obrir a Santa Susanna, per la gent que estava impacienta per entrar en aquest hotel nou.
Aquest hotel és va aixecar en menys d’un any, per el turisme local. Quan van obrir les portes els primers en entrar van ser uns brasilers i una mica més tard van entrar uns estrangers.
El senyor de recepció estava adormi lat “encara necessitava un cafè molt gran”. És lo que té anar a un hotel en Agost. El primer dia no hi havia placa en la porta, tot i que els brasilers i els estrangers no és van donar conte.
És una experiència que recomanaria a totes les persones que són aficionades als hotels i a les persones que estan estressades.
CRÓNICA DE UN FESTIVAL DE BALLET:
ResponEliminaEra dia 6 de Juny, un dissabte qualsevol, al matí tocava anar a fer l’assaig general amb l’Abril la Carla la Mar i moles mes companyes però que ja no coneixeu.
Nosaltres com que som de les mes grans sempre som de les ultimes en assajar, així que ens va tocar estar callades i quietes veient com les altres ballaven i milloraven els seus balls. A nosaltres l’assaig ens va sortir bastant bé, però tot i així quan van ballar les més grans sens feia la boca aigua de lo bé que ho feien.
A la tarda sobre les 5 havíem d’estar a Vilanova ja que el festival començava a las 6 i així poder començar a pentinar-nos, vestir-nos, maquillar-nos i assajar per quan arribes l’hora de sortir a l’escenari , a més a més vam tenir que cuidar a les més petites de l’escola de dansa perquè no s’esvaressin massa.
Durant aquesta estona la majoria de companyes i jo vam passar tanta calor com si estiguéssim al desert ja que els vestits eren de màniga llarga i a més a més negres. Les primeres en ballar sempre son les mes petites que encara que no ho facin molt bé son totes molt divertides a l’hora de ballar. Quan va arribar el nostre torn , estàvem molt nervioses ens tremolava tot el cos, però en un obrir i tancar d’ulls ja estàvem a l’escenari ballant i pasanso totes molt bé. Els balls sem van fer curtíssims ja que els vaig disfruta molt.
Un cop fora totes comentàvem el que ens havia sortit bé o malament, però de totes maneres per molt que ens hagéssim equivocat va ser una experiència que ens encanta repetir a tots els anys a totes juntes . En conclusió que va ser un dels meus millors dies ja que molts familiars ens van felicitar perquè ens havia sortit molt bé.
Marina Jiménez
3rB
Faré una crònica del partit de la segona jornada de futbol que es va disputar el dia 11 d’octubre entre la u.d. Lourdes i la penya blanc blava de La Roca.
ResponEliminaEl partit es va jugar al camp del Lourdes, un lloc separat del poble mitjançant camps de conreus. El camp com en molts dels equipa amateurs era de gespa artificial i estava acabat de regar fent que rellisqués més que una pista de gel. No hi havia graderies, per això molts dels pocs espectadors que hi havia havien d’estar aixecats.
Al començament del partit els dos equips van estar bastant igualats, amb bastants xuts a porta, fins que a la mitja hora, en un contra atac, el davanter centre del Lourdes va donar un cop a un defensor com si d’un boxejador es tractés, això va suposar la seva expulsió i la clara superioritat de l’equip roquerol, que només va tardar quatre minuts en fer el primer gol.
A la segona part la penya es va relaxar i, fins a un sac de córner al minut 15 no hi va haver-hi el segon gol. Quan quedava un minut pel final tothom ja es pensava que el partit acabaria zero a dos quan els roquerols es van treure una jugada de la màniga per plantar dos jugadors davant del porter i així fer el tercer i últim gol del partit.
Així doncs la Roca continuava primera i amb zero gols en contra i el Lourdes continuava amb zero punts, perquè en el primer partit de lliga havia descansat.
Albert Pujol 3rA
CRÒNICA SOBRE EL PASSATGE DEL TERROR
ResponEliminaAvui us faré una crònica sobre el 6é passatge de terror que va tenir lloc a Corró d’Amunt, al municipi de Les Franqueses del Vallès, els dies de la castanyada, 31 d’Octubre, 1 i 2 de novembre. Un passatge que des de la meva opinió l’esperava amb moltes ganes jo i tota la meva família.
Aquest passatge tant esperat va incitar a la gent a sortir de casa, tot i que el fred era inaguantable i s’apoderava dels carrers. Més de cinc-centes persones van fer llargues cues de hores i hores per finalment poder gaudir o passar molta por en els deu minuts que durava el recorregut del terror. Un recorregut que simulava un circ amb pallassos aterradors, i diferents personatges propis d’aquest.
Els visitants que al acabar els passatge havien pagat juntament amb l’entrada un sopar compost de; botifarra, brou, torrades, refresc, etc. Era el moment de gaudir d’ells m’entres contemplaven diferents artistes com, ballarines, malabaristes i unes noies que es penjaven d’unes teles per on trepaven com si fossin aranyes
Per si aquelles espectadors és van quedar amb més gana, i volien menjar de més, hi havien castanyes que demanaven a crits que les mengessis de la olor que feien.
Un cop ben tips els visitants van tornar a casa ben contents per un altre anys de terror i de dur treball per les persones responsables del passatge que es van veure molt agraïts i satisfetes per la bona feina, pels centenars de espectadors i pels diners reclutats.
Joan Gendra 3rA
Arnau Mauri
ResponEliminaCrònica vacances a Mallorca
L'estiu passat vaig anar de vacances una semana a Mallorca perquè te unes platges i unes vistes meravelloses, el penúltimo dia amb la casualitat vaig trobar al Pablo Makuba.
El primer dia vaig anar cap a les 8:00 de la tarda per anar al embarcadors, els cama-rotes eren molt petits junts per una lavabo i 2 lliteres. Quan vam sortir del vaixell eren les 7:20 del matí però vam anar directes a la nostra casa de la platja. Vam arribar a la nostrae casa i els nostres amics estaven dormir però el seu fill petit no i va voler vindrà amb nosaltres per ajudar-nos però al final vaig ficar la play perquè el jugues amb el meu germà.
Tot el segon dia ens ho vam passar a la piscina del jardí, però aprofitant que el jardí era molt gran vam agafar una pilota de futbol i vam fer uns partit. El tercer dia vam anar de platja amb platja, en una platja on hi havia piscines climatitzades i la normal però amb tres tobogan. El quart dia vaig anar a una platja on vaig trobar el Pablo i ens vam saludar, quan ja portaven unes 3 vam anar a dinar al restaurant més a prop que vam trobar.
En conclusió em va agradar molt per les seves platges eren molt netes i transparents i amb la casualitat que vaig trobar al Pablo Makuba.
UN ACCIDENT MORTAL
ResponEliminaEl passat estiu, quan tornava de casa de la meva tieta vaig veure morir un noi a Can Sora que anava passejant. El seu cuidador i jo ens vam quedar molt impactats.
Un noi jove que estava ingressat a un centre psiquiàtric, va sortir a passejar amb un dels seus cuidadors. Quan anava passejant el noi va caure al terra. Jo el vaig veure i pensava que s'havia fet mal. El seu cuidador, al veure que no responia, va trucar a emergències. Jo estava bocabadada perquè no m'ho esperava. L'havien de dur a l'hospital perquè estava patint un atac de cor. A casa meva no hi ha adreça, per això un noi que conec i passava per allà va anar a buscar l'ambulància. Va venir una ambulància i un helicòpter, però quan van arribar ja era mort, em vaig quedar molt impactada. L'helicòpter se'l va endur a l’hospital.
Aquesta experiència no se la recomano a ningú ja que és una experiència molt dolenta perquè no és agradable veure morir un noi.
VILANOVA DEL VALLÈS-VS-VIC blanc i vermell
ResponEliminaEl passat dissabte es va jugar al camp del Vilanova un partit entre els roig i blancs de Vic i els negre i groc de Vilanova.
El Vilanova va començar el partit molt desordenat,poc intens i sense ganes. Cosa que va aprofitar el seu rival per a dominar-los per complet i posar-se per davant en el marcador amb un gol. Aquest gol de l'equip rival va servir per despertar al Vilanova. Així que els negre i groc van començar a ordenar-se i a ser més intensos, i sobre tot a generar més ocasions de gol. En una bona pressió i rere un rob de Kike, el Vilanova va aconseguir posar el marcador a 1-1.El Vilanova va seguir dominant territorialment el partit, tot i que el rival tenia més possessió, no generava cap perill. Però un error defensiu feia anar a remolc als negre i groc en el marcador. Però ràpidament, els negre i groc van començar a pressionar més a dalt, el rival va desconnectar i el Vilanova va començar a dominar el partit. Aquest domini, no només territorial, va provocar diverses ocasions de gol i empatar el partit amb un impressionant gol de Kike.
El segon temps va començar completament diferent al primer. El Vilanova molt intens, ben posat sobre el terreny de joc, dominant els tempos, contrapuntejant bé i generant ocasions de gol va deixar al rival de pedra. Els roig i blanc es precipitaven i no sabien com atacar-los. Així va ser fins al minut 30 de la última part. Amb l'equip fet caldo del Vilanova, Vic va aprofitar per generar més ocasions de gol i sent molt més perillós. En els últims minuts, al Vilanova se li ensorrava el món ja que l'equip de Vic van aconseguir adelantar el marcador 2 a 3. Els negre i groc rosegant-se els punys van començar a fer tàctiques que només van provocar un altre gol definitiu dels roig i blanc.
El partit que mereixia com a mínim empatar va finalitzar amb el 2 a 4 a favor del Vic, el públic del Vilanova és va anar una mica decebut a casa però orgullós del joc que havien fet els seus jugadors.
CRÒNICA : CONCERT FIVER
ResponEliminaAvui us faré una crònica d’un concert que va tenir lloc el dia 27 de setembre a les 8 en una gala benefica per a la Gala una nena amb una malaltia que suposava un tractament molt car per la seva cura, aquests 5 herois amb el grup anomenat FIVER van fer que gent de tot arreu dels voltants de la roca vingués a aquesta celebració i aportés donacions per aquesta nena tan especial que per mala sort avui no és entre nosaltres.
FIVER amb una màgia increïble a l’hora de tocar , apart de la que desprenien al llençar somriures al seu públic , van fer que noies com les que trobem en aquesta aula i per cert m’incloc gaudissin d’una magnifica estona on fins i tot les dones més belles d’aquell lloc tinguessin un somriure d’orella a orella al escoltar la seva música.
Aquell lloc que a primera vista des de fora era horrible un lloc fred, vell, que s’emblava que s’han és a caure trosset a trosset ...passes a ser un lloc càlid amb una màgia dins seu increïble que fins i tot podia arribar a cridar l’atenció dels ésser més petits com les formigues.
Hauria sigut una meravella per tots els participants de la gala que aquella noieta tant especial hagués pogut gaudir de totes les donacions i aportacions que el meravellós públic va fer, per mala sort això no va ser possible però per no fer el lleig a ningú aquestes donacions s’han aportat a una fundació que investiga la curiosa malaltia que patia la Gala.
ONZE DE SETEMBRE
ResponEliminaL’onze de setembre a Barcelona hi va haver una gran mobilització a favor del 9-N i de la Independència de Catalunya. Aquesta mobilització va estar organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Omnium cultural i municipis per a la independència.
Cap a quarts de cinc de la tarda ja començava a haver força gent pels carrers amb estelades, pancartes, samarretes... La gent es començava a ubicar al tram al qual s’havia inscrit els dies anteriors i es començava a veure un esbós del mosaic.
La feina més important va ser la tasca dels voluntaris que van aconseguir crear el mosaic i ajudar a totes les persones a trobar el seu lloc per aportar un granet de sorra per crear la V gegantina.
L’ambient que es respirava es de emoció i de reivindicació. Feia molta calor però això no va impedir a moltes associacions de tradicions catalanes fer les seves actuacions com ara els castellers que es va enfilar fins al cel.
L’hora clau va arribar a un quart menys 1 minut de sis quan les dos capçaleres van començar a avançar fins a trobar-se al vèrtex de la V on hi va haver un acte simbòlic on una noia que faria els 16 anys el 9-N va dipositar el seu vot a l’urna.
Al acabar de dipositar el vot es va fer una onada humana gegant que semblava el mar de Barcelona. La gent va començar a cridar i aplaudir. Després va ser el tron dels discursos.
L’onze de setembre va ser una jornada tranquil•la, pacifica i molt festiva. Això va fer que tota Europa es fixes en el que estava passant i per fer pressió a Madrid perquè fes el que demanàvem, que ens deixes votar. Va ser impressionant el que és va aconseguir fer, i des del meu punt de vista va ser una situació que va ensenyar al món que a Catalunya passa alguna cosa.
Oriol Gonzalez Prats
CRÒNICA: COMPETICIÓ DE TIR AMB ARC
ResponEliminaAvui us faré una crònica sobre una competició de tir amb arc en què vaig participar. Va tenir lloc el dia 30 de Juliol del 2014 al Tir Esportiu de Mataró.
El Tir Esportiu de Mataró és un lloc molt acollidor i divertit, ja que sempre hi ha gent per totes les zones on es practiquen les modalitats d’allà parlant més que unes cotorres. Està situat en mig d’un bosc més gran que el desert del Sàhara envoltat per una gran variació de vegetació i fauna.
Abans de començar el circuit, els organitzadors principals van reunir a tots els participants per poder-los separar per edats i així fer els grups correctament, cadascun amb el seu monitor assignat. En aquell moment tots semblaven bastant emocionats i inquiets. Cada equip estava format per més nois que noies, però d’unes edats similars per aconseguir una major rivalitat entre ells ja que tothom volia guanyar en la seva categoria.
Respecte el camí, no era gaire complicat, a més a més, estava senyalitzat amb números i fletxes indicant cada torn de cada diana. També hi havia ajudants durant el recorregut, perquè com era més llarg que un dia sense pa els nens més petits no es cansessin tant. Però, d’altre banda, jo vaig passar bastant calor amb els milers de quilos de roba que duia posada i a part, amb el pes del meu equipament que havia de dur per competir.
En comparació amb el meu material, el dels meus companys eren uns arcs i unes fletxes tan perfeccionades al detall com els de les competicions professionals oficials del Món. La llàstima va ser que com estava ple de gom a gom hi va haver cert equipament ratllat.
Sobre les puntuacions, van ser la gran majoria molt igualades ja que gairebé tots excepte jo tenien una punteria implacable , encara que els objectius eren figures en 3D d’animals més petits que una formiga i fets de escuma, quasi tots els participants no baixaven d’un 10.
La part més positiva en la meva opinió va ser que vaig conèixer persones molt simpàtiques i agradables i així més endavant poder quedar amb elles per entrenar.
Espero que us hagi agradat la meva crònica i si algun dia esteu interessats en saber una mica més sobre el tir en arc no dubteu en anar a provar-ho al Tir Esportiu de Mataró.
Judith Ferré Grau-3rA
CRÒNICA DE UNA ACTUACIÓ AL PASSAT CAMPIONAT DE TWIRLING
ResponEliminaEl 23 d’octubre del mes passat a Tarragona es va fer el primer campionat de twirling provincial. On hi participaven les nenes del club twirling la Torreta. Jo ara us faré la crònica sobre una de les actuacions que vam fer jo i la meva companya, l’Alba Nogales.
Les dues estàvem preparades per a fer la nostra actuació, es notava que estàvem molt nervioses ja que se’ns veia tremolar des de ben lluny. De sobte, pels altaveus ens van cridar per sortir a pista, així que ens vam col•locar ben rectes i amb el cap ben alt i ens vam disposar a caminar fins el centre del pavelló. Un cop vam arribar ens vam col•locar en la nostra postura inicial i va començar a sonar la música.
Des de fora es va veure un horrible desastre. Els bastons no paraven de caure i caure, un rere l’altre, semblava una pluja de bastons. No va sortir gens bé. Encara que les dues estàvem amb uns somriures d’orella a orella, ja que mai podem ficar mala cara en mig d’un ball o ens resten punts. Després d’uns tres minuts la música es va acabar i amb ella les nostres cares de felicitat. Vam sortir plorant i vam anar a abraçar a la nostre entrenadora.
En conclusió, encara que no va ser un gran èxit el nostre ball va quedar en primera posició, i els jutges que eren ben estrictes ens van donar dues medalles.
Alba Jiménez
3A
Crònica Català
ResponEliminaAudició de tardor
La meva crònica tracta sobre l'audició de tardor del conservatori de música de Granollers. L'espectacle musical va ser a Granollers, a l'aula d'audicions del conservatori, una aula no gaire més petita que la classe de 3rA, amb els sostre, les parets i el terra blancs. Hi havia aproximadament una trentena de cadires disposades en semicercle al voltant d'un gran piano de cua i un seien a part. L'audició en total va durar aproximadament uns 50 minuts i gairebé més de la meitat va ser explicacions de la directora.
Primer de tot, la directora va fer una eterna introducció sobre el motiu del concert, agraint la presència als presents i demanant, o més aviat suplicant, que fessin donacions d'aliments a una campanya benèfica. Ja quan tothom s'adormia, la directora va acabar de parlar i va sortir a l'escenari el primer músic, el violoncel·lista Toni Miralles. Va interpretar «Arioso» de Johann Sebastian Bach, amb l'acompanyament de Josep Maria Sauret al piano, un professor. L'alumne es va dirigir a la cadira individual tranquil·lament i sense presses ni nervis, va seure i va esperar a que en Josep Maria ajustés amb cura el balancí del piano. Només començar a tocar, el públic ja va notar que era inexpert, no feia falta que fossis un músic expert per notar els seus múltiples errors. Tot i així, en acabar, la gent el va aplaudir.
La segona en actuar va ser Deniesse Burriel, al piano, interpretant «Romance» de Txaikovski. També va sortir acompanyada, però no d'un músic sinó d'una amiga que li passava les pàgines de la quilomètrica partitura. Va començar a tocar i es va guanyar el públic: tothom va quedar meravellat per la dificultat de la peça musical i l'art en tocar-la de la pianista. A mi, però, el que més em va sorprendre va ser que no va mirar l'instrument ni un sol moment, tenia la mirada fixa a la partitura i se li podien veure els ulls canviant de pentagrama. Quan va acabar, tothom va aplaudir amb èmfasis.
El següent en tocar, Guim Pedrero, va tocar el violoncel amb el mateix talent que l'anterior concursant el piano: sense ni tan sols mirar l'instrument, ràpida i precisament. Tothom el va aplaudir amb entusiasme i va marxar satisfet, deixant l'escenari lliure per al músic que molta gent portava esperant.
En Nil Masó es va dirigir al piano amb tranquil·litat, com si repetís una rutina. Va seure al balancí, el va ajustar amb tot el seu pes en ell i va començar a tocar. No portava partitura però tampoc li feia falta. Tocava sense problemes una peça que li hauria suposat un esforç a la primera pianista, jugant amb el piano com un nen amb una baldufa. Donava la sensació que podria estar parlant amb algú a la vegada. Quan va acabar de tocar tothom va aplaudir amb il·lusió, sobretot un home alt, musculós i d'espatlles amples, de tupè prominent, que es va aixecar i va cridar «Masó, Masó»! Amb il·lusió mentre aplaudia vigorosament.
Finalment, Marta Giravalt va tocar una peça de Frederic Chopin, «Mazurca». No ho feia tant bé com els músics anteriors però al menys no es va equivocar ni un sol cop, com el primer. En acabar, tothom va aplaudir i la directora de l'escola va donar per finalitzada l'audició.
Oriol Perera
3rA